Compte enrere per a l'enlairament de la missió europea rumb a Mercuri

L’Agència Espacial Europea (ESA), juntament amb l’Agència Japonesa d’Exploració Aeroespacial (JAXA), llançarà el seu primer satèl·lit cap a Mercuri aquest dissabte 20 d’octubre. A bord d’un Ariane 5 des del Port Espacial Europeu de Kurú (Guaiana Francesa) BepiColombo posarà rumb al planeta més pròxim al sol amb l’objectiu de descobrir molts dels secrets que encara guarda gelosament. El llançament està programat per a les 1.45 GMT (3.45 CEST).

BepiColombo serà la tercera sonda a visitar Mercuri després de la de Mariner 10, llançada a mitjans dels 70, i Messenger, que va operar entre el 2011 i el 2015, totes dues de la NASA. Aquesta nova missió intentarà resoldre com es va originar Mercuri i com va evolucionar des d’aleshores fins a l’actualitat. Per a això, estudiarà la seva superfície i el seu interior, la composició i la dinàmica de la seva exosfera, l’estructura i la dinàmica de la seva magnetosfera i l’origen del seu camp magnètic. 

Tot i que l’enlairament de la missió està previst per a aquest dissabte, BepiColombo tardarà més de set anys a arribar fins a la seva destinació. Durant aquest temps la missió sobrevolarà una vegada la Terra, dues vegades Venus i sis vegades Mercuri, abans d’entrar en òrbita del planeta, fet previst per al març del 2026.

Dues missions en una

Aquesta nova missió incorpora dos instruments científics principals  batejats com l’Orbitador Planetari a Mercuri (MPO o 'Bepi'), de l’ESA, i l’Orbitador Magnetosfèric de Mercuri (MMO o 'Mio'), de la JAXA. L’MPO observarà el planeta des de la seva òrbita, estudiant composició, topografia i morfologia de la seva superfície i el seu interior, mentre que l’MMO se centrarà en l’estudi de l’entorn del planeta i la seva magnetosfera. Serà la primera vegada que dos orbitadors realitzin observacions coordinades i simultànies des de punts diferents de l’entorn de Mercuri.

Així mateix, ajudarà els científics a comprendre millor la formació i evolució del Sistema Solar, i contribuirà així a l’enteniment de com els planetes més interiors d’altres sistemes extrasolars es formen i evolucionen. La missió també buscarà confirmació de l’existència de gel d’aigua i si procedeix d’impactes de cometes, mentre intentarà respondre a per què el seu camp magnètic es troba allunyat 400 quilòmetres respecte al centre del planeta.

Condicions extremes

Mercuri és el planeta més pròxim al sol (arriba a aproximar-se a poc més de 46 milions de quilòmetres durant el seu periheli) i també és el més petit del Sistema Solar. Aquestes circumstàncies comporten que el seu estudi amb sondes espacials sigui més complicat del que sol ser habitual en aquest tipus de missions.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

De fet, un dels principals reptes de la missió és l’enorme gravetat del Sol, que dificulta la posada de les naus en una òrbita estable al voltant de Mercuri, per la qual cosa es necessita encara més energia que per enviar una missió a Plutó.

Després del llançament, i una vegada fora del "pou gravitatori" de la Terra, BepiColombo haurà de frenar constantment contra l’atracció gravitacional del Sol. A més, al tractar-se del planeta més pròxim al sol, haurà de suportar uns canvis de temperatura extrems, que van des dels -170 Cº als 450 Cº, però també una radiació solar deu vegades més intensa, un flux infraroig 20 vegades més alt que a la Terra, una radiació ultraviolada molt intensa i el vent solar bufant a una velocitat de 400 quilòmetres per segon, entre d’altres.