TECNOLOGIA I SALUT

Nous avenços tecnològics per conviure amb la diabetis

Nous passos cap al finançament de sistemes de monitoratge de glucosa mitjançant sensors

Pacients i associacions reclamen facilitar l'accés a aquest tipus d'eines claus per a la salut

sensoresflash-reducida

sensoresflash-reducida

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Viure amb diabetis significa haver d’estar constantment pendent dels nivells de glucosa en sang. Una tasca per a la qual és necessari disposar de la informació més precisa i actualitzada possible per posteriorment poder prendre la decisió terapèutica més adequada. Tradicionalment, aquest procés quedava subjecte a contínues punxades als tous dels dits que permetien extreure petites mostres de sang. Però l’arribada delssistemes de monitoratge amb sensors de tipus flaixpromet millorar el control de la glucosa i, sobretot, la qualitat de vida dels pacients.

Aquestaeina tecnològicapot suposar un abans i un després en la vida dels pacients diabètics. Tot això gràcies a un petit sensor (de la mida d’un pegat) que s’adhereix a la pell i permetmesurar en temps real els nivells de glucosa en sangi la tendència d'aquests. Una informació detallada que posteriorment és transmesa a un lector extern de dades que fins i tot pot sincronitzar-se amb alguns dispositius mòbils, proporcionant alertes en cas de pujades o baixes dels nivells de sucre en sang.

Fa tot just unes setmanes, elMinisteri de Sanitat, Consum i Benestar Socialva anunciarel finançament d’aquests nous sistemesde monitoratge de la glucosa per alsmenors de 18 anysamb diabetis mellitus de tipus 1. Una mesura que des de fa anys reclamaven les associacions de pacients diabètics de tot l’estat i que, de moment,continua en una fase d’estudiabans d’implementar-se de manera definitiva en el Sistema Nacional de Seguretat Salut.  Segons apunta el Ministeri, s’estima que fins a 13.250 menors es podrien veure beneficiats per aquesta nova mesura que evitarà a cada persona una mitjana de sis punxades al dia. 

La vida amb diabetis

Conviure amb unamalaltia crònica com la diabetissuposa enfrontar-se a reptes continus per poder portar una vida normal. Un desafiament que es presenta com a especialment complicat en el cas dels nens, que han d’aprendre des de la més tendra edat a fer-se responsables de la seva pròpia salut. Aquest el cas, per exemple, del petit Joan: un nen de 7 anys que va ser diagnosticat amb diabetis de tipus 1 amb tot just 2 anys i mig i que ara conviu amb la seva malaltia gràcies a un sistema de monitoratge de tipus flaix.

“La vida ens va canviar dues vegades: el dia que vam saber que el nostre fill tenia diabetis i el dia que ens van dir que podíem disposar d’una eina perquè pogués fer vida normal”, expliquen els pares del Joan,Marta Gili SeguraiÁngel Rodríguez Lladó. “No s’ha d’oblidar que un nen amb diabetis és un nen amb unes dificultats afegides que depèn d’un control estricte de la seva salut”, afegeix Gili Segura.

En aquest cas, la història de Joan està molt relacionada amb la del seu progenitor. A la família, tots dos conviuen amb aquesta malaltia crònica itots dos disposen de dispositius de tipus flaixper controlar els nivells de glucosa en sang. “Els mètodes tradicionals per mesurar la glucosa solen ser massa aparatosos per poder assumir-los amb normalitat. Avui continua sent tot un xouque hagis de treure les agulles per punxar-te, tot i que en depengui la teva salut”, explica Rodríguez Lladó. I és per això que, segons explica el pare del Joan, els dispositius de tipus flaix poden arribar a “canviar la vida” dels pacients diabètics.

“Al final tot es redueix a la idea quela informació és poder. I com més informació disposes sobre la seva malaltia, millors decisions pots prendre per fer-li front”, conclou la mare.

El cost de la salut

Però l’accés a aquesta tecnologia continua sent, avui en dia, un repte per a molts pacients. Elpreu de mercat d’aquests sensorsascendeix auns 60 euros la unitat, cosa que en un mes equivaldria a uns120 euros per persona(ja que cada sensor compta amb una vida útil de 15 dies). Una inversió que, segons apunten diferents estudis, a llarg termini suposaria un estalvi significatiu en relació amb les despeses derivades de fer front a les fases més avançades de la malaltia.

“Estem lluitant perquè aquesta tecnologia siguia l’abast de tots aquells pacients que la necessitin, especialment els pacients amb diabetis tipus 1”, explica Rubén Celada, vicepresident de l’Associació de Diabètics de Catalunya(ADC). “Coneixem casos de pacients que només es poden permetre un dispositiu al mes, i per això tan sols poden monitorar la seva malaltia durant quinze dies”, relata Celada.

Notícies relacionades

En el cas de Catalunya, el finançament dels sistemes de monitoratge de tipus flaix està seguint un camí propi marcat pelprotocol d’accés a aquesta tecnologia marcat per la Generalitat. Un pla acordat amb representants del sector sanitari i associacions de pacients i que preveu elfinançament d’aquesta tecnologia en tres fases: primer, per a menors de 7 anys, després, per a menors de 18 i, finalment, per a tots els pacients insulinodependents. Un recorregut que, de moment, continua estancat en la primera fase d’implantació.

“Necessitem reivindicar l’apoderament del pacientmitjançant aquest tipus de tecnologies. Unes noves eines capaces de millorar radicalment la qualitat de vida de les persones diabètiques i el control d’una malaltia crònica que, avui dia, continua sent la de més mida a Espanya”, conclou Celada.

Com funcionen aquest tipus de dispositius

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">Els <a href="http://www.fundaciondiabetes.org/general/articulo/173/sistemas-de-monitorizacion-continua-de-glucosa">dispositius de monitoratge de la glucosa</a> mitjançant sensors de tipus flaix funcionen mitjançant la conversió de diferents dispositius. D’una banda, els sensors en si i, per l’altre, els dispositius que permeten la lectura i el monitoratge de l’estat dels nivells de glucosa. </span><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"><strong>El sensor</strong> (un petit dispositiu rodó del qual es desprèn un filament) <strong>s’implanta directament a la pell</strong> exercint de pont amb el líquid intersticial (el que es troba entre les cèl·lules). D’aquesta manera, el sensor recull informació en temps real de l’estat del pacient i la transmet a un dispositiu, oferint, a més, dades sobre la tendència d’aquesta. És a dir, si els nivells tendeixen a pujar, baixar o estabilitzar-se. Aquesta informació pot <strong>actualitzar-se cada cinc minuts</strong> amb només </span><em style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">escanejar </em><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">el lector i, en alguns casos, <strong>sincronitzar-se amb dispositius mòbils</strong> per activar <em>alertes</em> en cas de canvis brucos en els nivells de glucosa en sang. </span>

Temes:

+Salut Diabetis