El perquè la teva mare et truca amb el nom dels teus germans o del teu gos

A tots ens ha passat. Quan la mare intenta anomenar-nos és molt possible que acabi per esmentar el nom de tots els nostres germans i fins i tot el del nostre gos, abans de donar amb el que ens correspon. I, de la mateixa manera, és molt probable que a nosaltres també ens passi el mateix quan intentem anomenar els nostres pròxims. ¿Però a què es deuen aquestes confusions? ¿És que ens assemblem molt més del que ens agradaria reconèixer als nostres familiars i mascotes?

La resposta a aquestes preguntes és en la manera en què el nostre cervell organitza la informació. Tot i que pugui semblar aleatori, al nostre cap la informació s’agrupa per conjunts semàntics. És a dir, en parcel·les de coneixement en què guardem els elements que mantenen una relació entre si. En el cas de les relacions socials, aquest fenomen es tradueix en les categories en les quals agrupem el nom de persones que pertanyen a un mateix grup, ja sigui aquest la família, els amics pròxims o els companys de feina.

¿Però què passa quan ens equivoquem de nom a l’intentar anomenar a algú? És tan senzill com que al nostre cervell se li han creuat els cables a l’intentar escollir el nom del paquet que correspon. Per això és molt freqüent cometre aquests errors entre persones d’un mateix cercle amb qui es comparteix el mateix vincle.

Per entendre una mica més aquest fenomen tornarem a l’exemple de la família. Imaginem que durant una trobada familiar la teva mare vol cridar-te per parar la taula. Serà llavors quan el seu cervell recorrerà al paquet família, en què guarda tots els noms del cercle familiar pròxim, per escollir el teu nom. En aquest procés és possible que, o bé per les presses o bé per una badada, acabi escollint el nom equivocat. Per això és possible que acabi cridant-te amb el nom del teu germà o germana.

No hi ha errors aleatoris

Un estudi sobre aquest fenomen, fet l’any 2016 i publicat a la revista Memory and Cognition, es va endinsar en com cometem aquests errors i per què no hauríem d’enfadar-nos per això. Mitjançant l’anàlisi de més de 1.700 enquestes sobre el tema es va analitzar amb quin tipus de noms confonem, amb quina freqüència passa i quina relació mantenim amb aquestes persones.

Els resultats van demostrar que no hi ha un patró aleatori en aquestes equivocacions. Si ens equivoquem amb el nom de dues persones és perquè mantenim el mateix vincle amb totes dues. Per això aquest fenomen és molt freqüent en el cas de les famílies.

“Es tractad’un  error cognitiu que revela alguna cosa sobre qui considerem que és en el nostre grup”, van explicar David Rubin i Samantha Deffler, professors de psicologia i neurociència de la Universitat de Duke i autors principals d’aquest estudi.

Les semblances més que raonables

D’acord amb aquest estudi, les similituds físiques no fan que ens equivoquem més o menys a l’hora de barrejar noms. En aquest sentit, es va demostrar que els pares tendien a confondre el nom dels fills hi fossin aquestes semblances o no, fins i tot podent ser aquests del sexe oposat. El mateix passava en el cas de l’edat, era freqüent la confusió del nom de persones en rangs d’edats molt diferents, com és el cas dels nens petits de la família amb els grans en edats universitàries.

Un factor que, no obstant, va demostrar ser determinant a l’hora de cometre aquests errors va ser la similitud fonètica. És a dir, la semblança dels noms. D’acord amb aquesta investigació, és més probable que confonguem els noms que comparteixen una semblança en la pronunciació o cadència.

La relació amb les mascotes

Notícies relacionades

El repte de ser científiques i mares

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Que la teva mare t’anomeni amb el nom dels teus germans pot semblar més o menys normal, depenent de la semblança que guardeu entre vosaltres. ¿Però què passa quan t’anomena amb el nom del teu gos? Segons apunta aquest estudi l’explicació és senzilla: les persones que cometen aquest error són les que consideren la seva mascota com un membre més de les seves famílies, per la qual cosa els seus noms passen a formar part del mateix paquet mental en què incloem els altres familiars.

D’acord amb aquesta investigació, aquest  fenomen és molt més freqüent en el cas dels gossos que no en el d’altres mascotes, com per exemple els gats. En aquest sentit, l’estudi conclou que una possible explicació és que els gossos responen al seu nom molt més que els gats, per la qual cosa el seu ús podria ser més recurrent.