Pops i humans reaccionen igual amb l'èxtasi: es tornen més sociables

Sí, ho has llegit bé. Els pops de dues taques de Califòrnia (Octopus bimaculoides), una espècie particularment coneguda per la seva timidesa, es tornen molt més sociables de l’habitual quan estan sota els efectes de l’èxtasi. Una dosi d’MDMA (droga psicoactiva coneguda per les seves propietats estimulants) és suficient perquè alguns exemplars d’aquesta espècie de cefalòpodes coneguts per la seva timidesa comencessin a passar més temps amb d’altres, i poden arribar fins i tot a produir-se acostament físics inusuals en aquests animals solitaris.

Aquesta sorprenent descoberta es desprèn d’una nova investigació publicada en la revista ‘Current Biology’ (Cell Press), en què s’han estudiat el funcionament del sistema dels neurotransmissors d’aquests invertebrats. Més concretament, aquest estudi plantejava analitzar de quina manera actuava el transportador de serotonina en els pops per intentar demostrar si aquests animals disposaven dels mateixos mecanismes que els humans o no perquè l’MDMA fes el seu efecte.

 "Malgrat les diferències anatòmiques entre el pop i el cervell humà, hem demostrat que hi ha similituds moleculars al gen transportador de la serotonina", explica Gul Dolen, de la Universitat Johns Hopkins. "Aquestes similituds moleculars són suficients per permetre que l’MDMA indueixi comportaments prosocials en els pops", conclou l’investigador.

¿Com funciona l’èxtasi i per què n’hi han donat a aquesta espècie de pop?

L’èxtasi produeix una descàrrega de serotonina, dopamina i oxitocina que acaba produint sentiments de proximitat emocional i eufòria. Per això les persones sota els efectes d’aquesta droga es poden sentir més interessades del que és normal a connectar amb els individus del seu entorn. Tot això, gràcies a la unió d’unes molècules amb diferents transportadors de neurotransmissors.

El protagonista d’aquesta curiosa història és el conegut com a pop de les dues taques de Califòrnia, una espècie que es pot trobar en el seu hàbitat natural des del Pacífic oriental passant per la costa central de Califòrnia, Mèxic, est de l’Àfrica, nord del Japó, fins al sud de la Gran Barrera de Corall. Però aquest tímid invertebrat també destaca com una de les espècies que poden ser criades i estudiades en laboratori, per això, els investigadors van acabar apostant pel seu perfil.

Per si fos poc, aquest pop conegut pels seus falsos ulls blaus iridescents (unes cridaneres taques de colors situades just sota els ulls reals) també sobresurt com una de les poques espècies de pop el genoma de les quals ha sigut completament seqüenciat. Una novetat que des de l’any 2015 situa aquesta espècie com el focus de diverses investigacions.

¿Què té a veure amb els humans?

Notícies relacionades

Pop

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

L’increment de la sociabilitat dels pops drogats recolza l’evidència existent que els neurotransmissors antics són compartits entre vertebrats i invertebrats. Un tret que pot contribuir a traçar un paral·lelisme entre espècies tan diferents com els cefalòpodes i els humans, el llinatge  dels quals queda separat per més de 500 milions d’anys d’evolució.

D’acord amb aquesta investigació recent, les descobertes obtingudes mostren que fins i tot espècies evolutivament distants comparteixen un patrimoni evolutiu comúpatrimoni evolutiu que permet que la serotonina codifiqui els comportaments socials.