Anar al contingut

FA 60.000 ANYS

Els neandertals també pintaven en coves

Una nova datació identifica en tres coves espanyoles la pintura rupestre més antiga coneguda, en una edat compatible només amb autors neandertals, cosa que revela que tenien pensament simbòlic

Michele Catanzaro

MONTSERRAT COMESAÑA / RICARD FADRIQUE

Un dibuix en forma d’escala, una pintura de mans en negatiu, i restes de tinta vermella decorant una estalagmita –tot plegat en tres coves ubicades a Espanya– són les mostres de pintura rupestre més antigues conegudes fins ara, segons es desprèn d’una nova datació que s’acaba de publicar a la revista Science. L’edat estimada d’aquestes pintures implica que els seus autors només podien ser neandertals: es daten fa 65.000 anys, és a dir, 25.000 abans de l’arribada estimada dels primers sapiens a Europa. La troballa seria la primera prova contundent que els neandertals també tenien pensament simbòlic. Aquest no seria una exclusiva de la nostra espècie (Homo sapiens): al contrari, hauria sorgit molt abans, possiblement en l’ancestre comú de neandertals i sapiens.

La troballa se sustenta en una variant d’una tècnica de datació clàssica, el mètode d’urani-tori. Els autors la van afinar per aplicar-la a mostres molt petites, tretes de les diminutes concrecions de calcita dipositades a sobre de la pintura per la caiguda de l’aigua. A l’estimar l’edat de la calcita, s’asseguren que el dibuix subjacent ha de ser més antic que aquella edat. Els autors argumenten que el seu marge d’error és prou petit per excloure que la datació se solapi amb la presència de sapiens.

«Això serà sens dubte un canvi de paradigma en la interpretació de la pintura rupestre: ¿totes les pintures rupestres són obra d’humans moderns, o poden ser més antigues del que fins ara ens pensàvem?», afirma Palmira Saladié, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, que no està implicada en el treball. En efecte, algunes de les pintures analitzades es coneixien des de fa un segle i s’havien atribuït per defecte als sapiens.

«És una fita: s’havien proposat manifestacions artístiques en neandertals, però mai s’havien argumentat d’una manera tan contundent», afirma Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, tampoc implicat en el treball. 

Les dates d’aquestes troballes se solapaven de vegades amb l’arribada dels humans moderns (que és com se sol anomenar l’Homo sapiens) a Europa, fa 40.000 anys. No obstant, abans d’aquella data no hi ha ni una sola resta de sapiens a Europa, mentre que hi ha rastres de neandertals a tot arreu. El que és lògic és suposar que ells siguin els autors de pintures de fa 65.000 anys. 

Escales i mans

A la cova La Pasiega, a la comunitat autònoma de Cantàbria, es veu un motiu en forma d’escala (els animals que apareixen al costat d’aquest motiu no han sigut datats i podrien ser posteriors). «L’escala és un símbol i no pas un signe: no representa absolutament  res que es pugui reconèixer per experiència, el missatge és simplement el resultat d’una convenció social», explica el paleoantropòleg João Zilhão, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a la Universitat de Barcelona, que ha participat en la datació. 

Es podria dir exactament el mateix de les tres mans pintades en negatiu (stencil) a la cova de Maltravieso (Extremadura) i de les estalagmites pintades de vermell a la cova d’Ardales (Andalusia). «No veig que puguin tenir cap ús que no sigui artístic», afirma Zilhão. Les implicacions són més grans. «Posem fi a 160 anys de controvèrsia sobre si els neandertals tenien una intel·ligència igual a la nostra, o si eren una gent bastant més tonta i per això es van extingir: els neandertals s’engloben dins del que es podria esperar d’un Homo sapiens d’aquella època», afirma l’investigador.

«Ja no queda cap qualitat bàsica humana que no tinguessin els neandertals: la barrera del simbolisme era l’última cota d’humanitat que fins ara no havien aconseguit», comenta Roses. «El registre [arqueològic] ja no estava indicant que els neandertals s’assemblaven molt a nosaltres a nivell conductual. Probablement també tenien un llenguatge complex. El que més em sorprèn són les semblances amb les pintures de sapiens del paleolític superior», afirma Saladié.

L’afinitat entre sapiens i neandertals suggereix que el simbolisme podria haver aparegut molt abans del que es pensa. Possiblement, els dos llinatges el van heretar del seu ancestre comú.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.