L'enfonsament de la ciència espanyola

Que jugar amb les coses de menjar no porta a res de bo s'aprèn des de parvulari. No obstant, els polítics espanyols fa gairebé una dècada que juguen amb l'aliment principal de l'economia del futur: la ciència i la innovació. Ara, se'n comencen a veure les conseqüències.

Les retallades a la investigació van començar el 2009. La qualitat de la ciència va aguantar, però, des del 2013, els articles científics de més impacte han perdut pes vertiginosament en la producció espanyola. A la vegada, les patents nacionals d’origen espanyol s’han reduït al voltant del  60% entre el 2008 i el 2014.

Així ho destaca l’Informe sobre la Ciència i la Tecnologia a Espanya que presenta avui la Fundació Alternatives i en què representants de la ciència han fet un balanç de les últimes dècades d’investigació. Els resultats catalans estan per sobre de la mitjana espanyola, però registren caigudes paral·leles o fins i tot més acusades.

Els resultats no estranyen als investigadors. «Vaig superar la crisi a base d’estalviar. Això va implicar no poder llançar-me a idees arriscades durant cinc anys», explica Jordi Soriano, físic de la Universitat de Barcelona.

Soriano estudia neurones de rates i humans per entendre malalties com l’Alzheimer. «Utilitzem una càmera d’alta velocitat per mesurar l’activitat de les neurones. No ens atrevim a comprar-ne una de més ràpida perquè seria un risc i no tindríem diners per a res més», explica. A punt va estar de quedar-se sense feina al cap de pocs mesos de publicar un article a Nature Physics. En l’últim minut va guanyar una plaça a la UB, però no sense costos. «Tenia un sou més baix que el de postdoctoral a Alemanya», explica. «Grups d’investigació de fora em van cedir instal·lacions i equip a cost zero per a experiments que no podia permetre’m», relata.

   

Regalar resultats a Irlanda

 Cristina Muñoz Pinedo, biòloga de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), va haver d’entregar una de les seves investigacions a un grup irlandès, que ara està a punt de publicar-ne els resultats. Muñoz estudia què els passa a les cèl·lules quan els falten nutrients i oxigen, per exemple, en la isquèmia. «Teníem un projecte de la Marató molt prometedor, però quan es va acabar l’ajuda no hi va haver fons per reemplaçar-la i vaig pas-

sar el projecte al grup irlandès», explica.

«El 2013 tenia un grup de sis persones: el 2017, d’una», relata. Muñoz va aconseguir fons del Pla Nacional d’Investigació any rere any, però les convocatòries de beques per a col·laboradors van ser cada vegada més escasses. El seu centre no va poder suplir-lo. «Es noten els departaments buits. Han mort molts grups petits. Ara estic en el principal congrés de metabolisme de càncer i la gent em diu: ‘¡Que estrany, algú d’Espanya!’», afirma.

BUSCANT DINERS

Finalment, el grup de Muñoz va camí de la recuperació perquè la investigadora ha aconseguit un projecte europeu. «Els investigadors sènior ens dediquem a viatjar i fer paperassa per aconseguir fons europeus», afirma un científic d’un centre del CSIC de Barcelona que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Però la burocràcia posa tota classe de traves. «Al meu institut, un científic va aconseguir un projecte europeu i l’Administració gairebé li impedeix acceptar-lo perquè tenia plaça de tècnic», explica.

    

«En els últims anys s’està contractant gairebé només gent que ve amb diners europeus: és a dir,  gent que no costa ni un duro», afirma Guillem Anglada, astrofísic català establert al Regne Unit i reconegut per Nature com un dels científics del 2016 per descobrir el planeta extrasolar més pròxim a la Terra.

Des d’aleshores, Anglada no ha rebut cap oferta d’institucions espanyoles. «Ho intentem, com tothom. El que és clar és que el compromís a llarg termini [amb la ciència] és molt escàs», comenta. Anglada opina que no és cert que el talent excel·lent s’hagi retingut. Al contrari, creu que hi ha una cua cada vegada més llarga d’investigadors de talent que esperen la seva oportunitat.

Notícies relacionades

Experts en política científica demanen un salt de qualitat en l'aposta per la investigació

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

   

 Alfredo Caro Maldonado ja s’ha despenjat de la cua. Aquest biòleg es va doctorar a l’Idibell i va seguir els seus estudis a Melbourne i Memphis. Després de tornar a Espanya, a Bilbao, va encadenar contractes temporals mentre publicava en revistes d’alt impacte com Nature. Però el 2017 se li va acabar la beca i el seu cap no va trobar fons per retenir-lo. Ara treballa de tècnic en una multinacional. «Ara estic a gust, però al principi ho vaig viure molt malament: veia el final i no podia acceptar-ho», conclou el ja excientífic.