El poder ocult del nas

La idea que l’olfacte humà és inferior al dels altres animals està perdent força. En els últims anys, els científics han constatat que els humans poden distingir entre milions de milions d’olors diferents; que n’identifiquen algunes molt millor que els gossos, i que la pèrdua de l’olfacte pot portar a la depressió o precedir una malaltia neurodegenerativa.

«El sentit de l’olfacte ha rebut molta menys atenció de la que es mereix», afirma John McGann, neurocientífic de la Universitat Rutgers (EUA), que va publicar el 12 de maig un article a Science titulat El mal olfacte humà és un mite del segle XIX. El treball és una revisió: no aporta resultats nous, però analitza a fons la literatura existent.

McGann creu que el creador del «mite» és Paul Broca, un genial neuroanatomista francès del segle XIX. Broca va constatar que les dimensions de les regions del cervell tenien relació amb les habilitats associades. En les rates, el bulb olfactiu és gran i està posicionat a la part frontal del cervell. En els humans, és més petit respecte al volum total del cervell i està amagat darrere el lòbul frontal, la regió vinculada a les activitats racionals. Broca va assumir que aquesta regió s’havia desenvolupat a costa del bulb.

PRESSIÓ DE L’ESGLÉSIA

«Estava sota pressió per explicar per què els humans són especials», afirma McGann. «L’Església l’havia condemnat pel seu materialisme. Des de la seva perspectiva, el que fa als humans especials no era l’ànima, sinó el lliure albir, que està emplaçat en el lòbul frontal», explica l’investigador.

No obstant, una recerca del 2014 va aportar proves fefaents que els humans poden discriminar potencialment entre un milió de milions d’olors diferents. El 2007, un experiment amb voluntaris embenats havia posat de manifest que els humans segueixen rastres d’olor igual que els gossos.

Aquests estudis són la punta d’un iceberg: l’olfacte tindria un paper en la dieta, l’elecció de la parella, la percepció de l’estrès d’altres persones i en l’evocació de records (per exemple, en les al·lucinacions olfactives de l’estrès posttraumàtic).

No obstant, la prova més contundent és l’anòsmia: la pèrdua de l’olfacte per intoxicació o altres raons. «Pot afectar l’interès per la parella, la dieta. El 80% del gust és olfacte… Sense olfacte és difícil entendre la vida», afirma Laura López Mascaraque, investigadora de l’Institut Cajal del CSIC a Madrid i coautora d’un llibre sobre l’olfacte, no implicada en el treball. A més, l’anòsmia pot causar trastorns socials i depressius i es troba entre els símptomes del parkinson i l’alzheimer.

PLÀTANS I SANG

Segons McGann, preguntar-se quina espècie és millor olorant és erroni. «Diferents animals perceben diferents olors», explica. Per exemple, les persones són millors que els gossos i els conills a discriminar l’acetat d’isoamil (olor de plàtan) i millors que les rates a detectar un aldehid contingut a la sang humana.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

¿Com s’expliquen, llavors, les observacions de Broca? El bulb humà és més gran que el de la rata en termes absoluts: possiblement, mentre que la resta del cervell va evolucionar, el bulb no es va reduir, al contrari. A més, el nombre de neurones al bulb varia molt poc entre els mamífers.

En tot cas, Mascaraque fa una crida a la cautela. «És un treball important, perquè posa l’olfacte a l’agenda. Però s’han de sospesar les coses. Per exemple, gossos i ratolins poden detectar feromones, i nosaltres no», apunta. No obstant, l’investigador americà anima a disfrutar d’un poder fins ara ocult. «Podem apreciar moltes més olors del que creiem: potser els hem de prestar més atenció», conclou l’experta.