ADN fòssil

S’acaba de fer un pas més a l’hora extreure i analitzar ADN de llocs on fins ara semblava impensable. En aquest cas es tracta de sediments de coves on hi havia restes d’espècies relacionades amb els humans de més de 400.000 anys. L’ADN pot acabar sent una manera tan útil, o potser encara més, que les restes d’ossos per descobrir qui habitava en un lloc determinat en el passat.

El treball ha sigut publicat a la revista Science per un consorci internacional en el qual col·labora un grup de la Universitat Pompeu Fabra. Ha consistit a extreure ADN de sediments de diverses èpoques de coves on s’havia trobat evidència de la presència d’homínids, sobretot relacionats amb els neandertals que van poblar Europa i l’Àsia molt abans que l’Homo sapiens hi arribés fa menys de 100.000 anys. Les coves estudiades són set d’Europa i una de Sibèria, la de Denisova, on es va descobrir l’existència dels denisovans, una espècie relacionada amb els neandertals. Una d’elles és la Cauna de l’Aragó a Talteüll, al Rosselló, on ja s’havien trobat restes d’homínids de més de 450.000 anys.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Extreure ADN tan antic és una proesa. Les restes dels cossos morts es van descompondre fa milers d’anys i l’ADN està en fragments molt curts i barrejats amb el d’organismes que han viscut al mateix lloc. També cal assegurar que les mostres no es contaminen amb ADN actual. Les quantitats extretes són molt petites, però els mètodes actuals de seqüenciació d’ADN són extremadament eficients. El fet és que poden identificar restes d’homínids en vuit capes de sediments de quatre de les coves estudiades, cosa que confirma la presència de neandertals i denisovans juntament amb la de molts altres mamífers com elefants o rinoceronts.

La conclusió del treball és que ens podem plantejar buscar quines espècies van viure en algun lloc fa mig milió d’anys analitzant l’ADN de sediments en els quals potser no tenim altres tipus de restes fòssils. L’ADN ens obre un altre cop una nova finestra per investigar el nostre passat.