Així era el paràsit de la malària a Europa

Un estudi internacional encapçalat per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE) ha sigut capaç de recuperar per primera vegada dades genètiques dels principals paràsits causants de la malària, 'Plasmodium vivax' i 'Plasmodium falciparum', tal com eren a l'Espanya dels anys 40, quan la malaltia encara era prevalent en nombroses zones rurals del sud d'Europa. El treball ha permès reconstruir el genoma mitocondrial de tots dos paràsits i comparar-lo amb les soques que hi ha actualment en la resta dels continents.

La malària o paludisme, una malaltia que causa estralls en els països tropicals i equatorials, especialment a l'Àfrica subsahariana, no va ser eradicada completament d'Europa "fins a mitjans del segle XX, amb la universalització dels sistemes d'higiene", explica el coordinador de l'estudi, Carles Lalueza-Fox, investigador de l'IBE. A Espanya, l'últim cas autòcton es va detectar el 1961 i la malaltia com a tal no es va considerar eliminada oficialment fins quatre anys després, afegeix Lalueza-Fox.

El treball, liderat per l'IBE, centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i realitzat en col·laboració amb el Centre for GeoGenetics de Dinamarca, ha sigut publicat en la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).

Les mostres analitzades procedeixen d'un antic centre antipalúdic inaugurat el 1925 a Sant Jaume d'Enveja, al delta de l'Ebre. El seu director, el doctor Ildefonso Canicio, va tractar durant dècades pacients infectats, que treballaven als camps d'arròs de la zona, i ell mateix va acabar contraient malària. "Després de morir, el 1961 -escriuen els investigadors de l'IBE-, algunes de les seves preparacions es van salvar de la destrucció al ser recollides pels seus descendents, que ara les han cedit per al seu estudi científic". D'elles en van tenir coneixement investigadors dels serveis de control de mosquits del delta de l'Ebre i del Baix Llobregat, que es van posar en contacte amb l'IBE.

DETERIORAMENT DE LES MOSTRES

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

El pas del temps havia deteriorat les mostres. "El principal problema és que no es van prendre unes gotes de sang amb l'objectiu de conservar-les, sinó simplement per realitzar el diagnòstic", explica el coordinador del treball. A més a més, que una gota de sang contingués el patogen no significa que hi hagués molts patògens en ella. "En definitiva, la quantitat d'ADN de què es disposa és molt limitada -prossegueix-. La tècnica de recuperació ha sigut molt complexa", 

“L'anàlisi del genoma nuclear d'aquests patògens ajudarà a conèixer les mutacions que han fet resistents les soques actuals a diverses fàrmacs utilitzats en les últimes dècades, ja que el 'Plasmodium' europeu recuperat és anterior a tots aquests tractaments", diu Pere Gelabert, també de l'IBE. "Podem comparar amb el plasmodi actual i veure on ha mutat. Pot ser molt útil per trobar tractaments més efectius", afegeix Lalueza-Fox.