Anar al contingut

PRIMERES DADES D'UNA TRANSCENDENT MISSIÓ

El telescopi 'Gaia' obté la imatge més completa de la Via Làctia

Fins al 2017 recopilarà la informació necessària per crear un mapa complet de més de 1.000 milions d'estrelles

ANDRE MOITINHO

El telescopi 'Gaia' obté la imatge més completa de la Via Làctia
El telescopi 'Gaia' obté la imatge més completa de la Via Làctia

/

La missió 'Gaia' de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), dotada amb dos telescopis d'altíssima precisió, ha començat a desentranyar el laberint de l'Univers i donar moltes dades que contribuiran a entendre l'origen i l'evolució de la galàxia.

'Gaia' es va llançar el 2013 i finalitzarà la missió l'any 2017. Durant aquest període recopilarà la informació necessària per crear un mapa complet de més de 1.000 milions d'estrelles, que es publicarà previsiblement a finals de l'any que ve.

Aquest dimecres s'han difós per a la comunitat científica les primeres dades de la missió, amb informacions molt precises d'uns dos milions d'estrelles.

Per subratllar la rellevància d'aquestes dades i l'eficiència que està demostrant la sonda han comparegut aquest dimecres diversos responsables de l'ESA a les instal·lacions del Centre Europeu d'Astronomia Espacial que l'Agència té a la localitat madrilenya de Villanueva de la Cañada.

El director de Ciència de l'Agència Europea de l'Espai, Álvaro Giménez, ha subratllat que 'Gaia' serà la pedra angular per conèixer l'origen, la composició i l'evolució de l'Univers, però també algunes de les lleis de la física que "apuntalen" el seu funcionament.

Durant els cinc anys que durarà aquesta missió de l'ESA es mesurarà la posició i la velocitat de mil milions d'estrelles, i per aconseguir-ho la sonda observa cada un dels astres unes 70 vegades i subministra un gran cabal de dades que permet també conèixer detalls sobre la seva brillantor, el color i la temperatura.

OBJECTES CELESTES DESCONEGUTS

Però durant la seva exploració, la càmera de 'Gaia' -que seria capaç de fotografiar des de la Terra la cara d'una moneda dipositada a la Lluna- s'està "trobant" nombrosos i desconeguts objectes celestes, com planetes extrasolars, estrelles "fallides" que no van arribar a néixer i estrelles "marrons" o nanes.

"És el somni de qualsevol astrònom", ha confessat Álvaro Giménez, que s'ha mostrat convençut que les dades que oferirà aquesta missió seran el nou "punt de referència" de l'astronomia, després de 30 anys en què una gran part de la ciència s'ha basat en la informació recopilada per la missió 'Hipparcos'. 

Aquella missió va aconseguir desentranyar molts misteris del sistema solar, però 'Gaia' ampliarà el coneixement a tota la Via Làctia. "Vam conèixer el pati del nostre veí, però ara ens endinsarem en el seu jardí", ha assenyalat la científica Antonella Vallenari, de l'Observatori Astronòmic de Pàdua i membre del consorci internacional que s'ha creat per analitzar i processar les dades de 'Gaia'.

Amb les dades subministrades 
es podran conèixer les diferents generacions d'estrelles que hi ha a la Via Làctia i fins i tot en altres galàxies

Amb les dades que ha començat a subministrar aquesta missió, bolcades avui en les computadores de milers d'astrònoms de tot el món, es podran conèixer les diferents generacions d'estrelles que existeixen a la Via Làctia i fins i tot en altres galàxies.

TRANSCENDENT PER A LA CIÈNCIA

Serviran també per conèixer com han viatjat a través del temps i de l'espai aquestes estrelles i per aconseguir la descripció més detallada i precisa que s'hagi fet mai de l'estructura i de l'evolució de la Via Làctia.

Fred Jansen, responsable d'aquesta missió de l'ESA, considera que es tracta d'"analitzar" el cel i d'obrir-se pas pel laberint de l'Univers, i ha subratllat la importància de les dades que ja està facilitant la sonda, però sobretot la transcendència que el processament i l'anàlisi d'aquestes dades tindrà per a la ciència en el futur.

En el consorci internacional que s'ha creat per processar i analitzar les dades de 'Gaia' hi són presents més de 450 científics de tot el món, i el seu responsable, Anthony Brown, ha incidit en la transcendència del cabal d'informació procedent del cel, i sobretot dels dos milions d'estrelles més brillants i pròximes a la Terra.

Segons ell, la missió suposarà "un avenç en la cartografia del cel" i les dades estel·lars més precises que s'han obtingut fins ara, cosa que es traduirà durant els pròxims anys en una important producció i publicacions científiques.