La sonda espacial 'Juno' arriba a l'òrbita de Júpiter

Gairebé cinc anys després del seu llançament i després d’haver recorregut uns 2.800 milions de quilòmetres, la sonda nord-americana Juno inicia avui la seva maniobra d’inserció a l’òrbita al voltant de Júpiter i d’aquesta manera comença un estudi de 20 mesos que pretén desxifrar algun dels grans misteris del planeta més gran del sistema solar. Júpiter, envoltat d’una espessa capa gasosa que impedeix qualsevol observació, ¿té un nucli intern rocós? ¿de què està compost?

«El nostre coneixement de Júpiter és realment molt superficial», admet l’investigador principal de Juno, Scott Bolton, del Southwest Research Institute, a San Antonio (Texas). Fins i tot la sonda Galileo, que es va capbussar als núvols jovians el 1995, «no va arribar a penetrar ni tan sols el 0,2% del radi de Júpiter», afegeix.

Segons el programa previst, a les cinc d’aquesta passada matinada (hora espanyola), la sonda, que avança a 64 quilòmetres per segon fent voltes sobre si mateixa, havia d’engegar el seu motor principal durant 35 minuts per frenar la seva trajectòria i ser capturada per la gravetat de Júpiter. El primer objectiu és col·locar-se en una òrbita que passa per sobre dels pols i que dura 53,5 dies terrestres. La NASA confia que Juno, amb 3,6 tones de pes, sobrevisqui a la maniobra i després, a les perilloses radiacions. A diferència d’altres sondes de missions molt llargues, que acostumen a portar una pila nuclear, aquesta nau obté l’energia per a les seves maniobres i per mantenir els equips científics gràcies a uns enormes panells solars.

CONFIRMACIÓ DE L'ÈXIT

La inserció és un dels moments crítics de la missió. De fet, com admet la NASA, si Juno no és atreta, podria sortir disparada i acabar allunyant-se del planeta de manera irremissible. Ningú pot evitar el suspens: arran de la distància entre Júpiter i la Terra (869 milions de quilòmetres), el senyal de ràdio de confirmació de l’encesa del motor hauria d’haver arribat als controladors de vol una hora després, pels volts de les sis d’aquest matí.

Si la maniobra és un èxit, el procés d’inserció seguirà i, a partir de l’agost, la nau arribarà a una òrbita definitiva més petita que la portarà a fer una volta al voltant del planeta cada 14 dies. En total, durant els 20 mesos, la sonda farà 35 sobrevols a una distància de la capa gasosa d’entre 10.000 i 4.667 quilòmetres. El planeta ja va ser visitat als anys 70 per les sondes Voyager i Pioneer, i després, als anys 90, per la Ulysses i la Galileo, però l’aproximació de Juno batrà àmpliament el rècord de 43.000 quilòmetres que data del 1974. «Juno s’acostarà a Júpiter a una distància sense precedents», destaca la responsable del programa de la NASA, Diane Brown.

NOU INSTRUMENTS

Notícies relacionades

Google celebra l'arribada de 'Juno' a Júpiter

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Un dels objectius principals de la missió serà comprendre millor de què es compon l’interior del planeta gegant. Com que les fotos no serveixen de res en aquest cas, Juno porta nou instruments que primer hauran de cartografiar els camps gravitatori i magnètic. També es confia a obtenir informació clau sobre les condicions imperants en el moment de l’inici del sistema solar, quan el planeta estava en formació.

Avui se sap que Júpiter està format principalment d’hidrogen, però pot ser que només les capes exteriors es trobin en estat gasós. Al seu interior és probable que les altes temperatures i les pressions transformin el gas en una matèria coneguda com a hidrogen metàl·lic, una forma líquida de l’hidrogen semblant al mercuri dels termòmetres tradicionals. El potent camp magnètic de Júpiter segurament neix de l’acció de dinamo dins d’aquest vast regne de líquid conductor d’electricitat. I aquest misteriós procés és també un dels riscos per a la nau: d’aquesta manera, per protegir-se de les fortes radiacions, Juno s’ha hagut d’equipar amb una armadura de titani de 172 quilos que en cobreix els instruments electrònics, la computadora i els cables. L'escut reduirà unes 800 vegades l'exposició a les radiacions.