Europa busca vida a Mart

L'Agència Espacial Europea (ESA) reprèn l'exploració de Mart, ara amb la col·laboració de Rússia, amb el llançament aquest dilluns de la primera fase d'ExoMars, un ambiciós programa científic que torna a tenir com a gran objectiu la detecció al planeta vermell de vida passada o fins i tot recent, fonamentalment a partir de la recerca de fonts de metà. La missió, formada per un orbitador i un mòdul que es posarà a terra, aplanarà el terreny per a l'arribada, dos anys després, d'un vehicle mòbil que té com a instrument més espectacular un percussor que podrà foradar la superfície. “És una missió impressionant, que posa Europa dins de l'esquema d'exploració global de Mart”, insisteix l'espanyol Álvaro Giménez, director de Ciència de l'ESA. 

El metà és la clau. Aquest gas, que es va detectar per primera vegada a Mart l'any 2004, intriga els científics, ja que la seva existència en l'atmosfera terrestre és deguda sovint a processos biològics. Com que les seves molècules tenen una curta vida abans de degradar-se per efecte de la radiació ultraviolada, és impossible que siguin herència d'altres temps, sinó el resultat d'alguna font actual desconeguda. Com explica Leo Metcalfe, responsable d'operacions científiques d'ExoMars 2016, "si les fonts són geològiques, volcàniques, també serà important perquè, a la Terra, la combinació d'activitat volcànica i aigua és fonamental per a la vida”.

ORBITADOR I ATERRADOR

Els dos elements d'ExoMars 2016, l'orbitador TGO i l'aterrador Schiaparelli (o EDM), s'enlairaran des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) a bord d'un coet rus Protó-M. Està previst que arribin al seu destí a l'octubre. TGO és la nau més gran enviada per l'ESA a Mart, amb més de 3.700 quilos de massa al sortir, i és la primera vegada des de les missions Víking de la NASA en la dècada dels 70 que s'utilitza una arquitectura de missió d'aquesta classe, amb una sonda que desplega un aterrador.

Tres dies abans d'arribar a Mart, Schiaprelli es desprendrà de TGO. Per reduir la velocitat i tenir un aterratge amb garanties, el mòdul assajarà una tècnica que combina aerofrenada, paracaigudes i, finalment, un sistema de coets retropropulsors. Si no sorgeixen imprevistos, Schiaparelli es posarà a la regió de Meridiani Planum, no lluny d'on hi ha el 'rover' Opportunity de la NASA. Allà estarà actiu un temps màxim de vuit dies, fins que s'esgotin les bateries.

FUTURS VOLS

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

TGO, per la seva banda, entrarà en la seva òrbita per a les operacions científiques, a 400 quilòmetres d'altitud. El seu principal objectiu serà estudiar la presència de metà i altres gasos (com vapor d'aigua o òxids de nitrogen) que puguin apuntar a un origen biològic. "La presència de metà, per molt petita que sigui, és un dels enigmes que els científics tenen més interès a resoldre", subratlla l'ESA. La vida mitjana del gas és curta en escales de temps geològiques, i les diferents missions que l'han detectat han descobert també que la seva quantitat varia en el temps i segons la seva localització. "Així que hi ha d'haver una font d'emissió en la superfície que el reposi en l'atmosfera de forma regular", insisteix l'agència espacial. 

La missió també servirà per planificar futurs vols. TGO, per exemple, confeccionarà mapes de l'hidrogen present en el subsòl que ajudaran a triar els llocs d'aterratge de missions futures concebudes per buscar gel d'aigua. Treballarà durant almenys un any marcià, poc menys de dos anys terrestres. L'arribada de Schiaparelli, per la seva part, permetrà posar a prova el nou sistema d'aterratge, especialment la seva capacitat per controlar la seva orientació i velocitat en el contacte amb la superfície, que serà molt útil per a una missió de retorn de mostres programada per al 2020.