Un primat 'català' reescriu la història de l'evolució

El lloc que actualment ocupa el dipòsit d'escombraries més gran de Catalunya, Can Mata, als Hostalets de Pierola, era fa 11,6 milions d'anys un bosc tropical humit amb una gran diversitat d'animals. Un d'ells, realment singular, era un primat de dimensions reduïdes (uns 80 centímetres i entre 4 i 5 quilos de pes) i cervell petit (70 centímetres cúbics) que s'alimentava de fruits i deambulava pels arbres d'una forma curiosa, feia servir els peus per caminar per les grans branques. Va morir ja adulta, potser per l'atac d'un depredador, i després l'atzar va fer que el seu cos quedés sepultat i s'acabés fossilitzant.

El primat es deia Laia, segons el nom comú proposat pels seus descobridors, i està destinat a ocupar un lloc destacat en l'arbre de l'evolució dels hominoides, la família de primats sense cua entre els representants dels quals es compten els homínids (humans, goril·les) i els hilobàtids (gibons). No és un avantpassat comú de tots dos, però sí se situa molt a prop de l'ancestre i ens pot donar pistes per saber com era.

Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que han treballat en les excavacions, en la datació i en la reconstrucció de l'exemplar han publicat un article en la revista 'Science' en què descriuen com era la Laia, una espècie batejada tècnicament com Pliobates cataloniae. Alguns dels seus trets s'assemblen als actuals gibons, petits simis que viuen a l'Àsia, però altres són inequívocament típics dels humans i els restants homínids, resumeix David Alba, director de l'equip.

Anàlisi des del 2011

L'exemplar va ser localitzat el 2011, però han sigut necessaris quatre anys per verificar els resultats. Se n'han trobat 70 restes, una cosa extraordinària per a tanta antiguitat, entre els quals destaquen bona part del crani i un braç pràcticament complet, incloent-hi les articulacions del colze i el canell. Les restes cranials estaven molt fragmentades i per estudiar-les es va fer una reconstrucció virtual a partir d'imatges per tomografia computearitzada.

La Laia se situa poc abans de la divergència evolutiva que per una part va donar lloc als homínids i per una altra als hilobàtids. Alba qualifica l'espècie de "neboda" de l'ancestre comú de tots dos, ja que té alguns trets presents en els dos i altres que només es manifesten en un d'ells. "No és l'ancestre comú dels dos grups, però sí que ens dóna pistes per reconstruir com era aquest ancestre", afegeix.

Els investigadors de l'IPC destaquen les articulacions del colze i del canell, que poden canviar, unes característiques que allunyen la Laia dels primats més primitius i l'acosten als grans simis actuals i als humans, destaca Salvador Moyà Solà, investigador ICREA i director de l'ICP. Això els permetia penjar-se dels arbres.

Notícies relacionades

El Rei presideix a Barcelona l’entrega dels Premios Nacionales de Investigación: «Amb el talent científic per si sol no n’hi ha prou: fa falta suport»

«L’enginyeria social, o l’art de l’engany, afecta a tots els col·lectius per igual»

Al canell, l'articulació permet moure la mà sense moure el braç, com quan diem hola amb la mà, cosa que a la Laia li permetia agafar-se amb precisió a les branques dels arbres.Un dels aspectes més sorprenents és que el nou primat és molt petit, bastant menys que els macacos i els cercopitècids actuals. "Fins ara es pensava que l'ancestre comú de hilobàtids i homínids havia de ser petit, però Pliobates ens suggereix que no va ser així", afirma Alba. Fins ara, tots els simis fòssils petits descoberts tenien una estructura corporal massa primitiva per tenir una relació de parentiu estreta amb els hominoides. "Aquesta troballa ho trasbalsa tot", prossegueix Alba.

Importància del jaciment

 La troballa de Pliobates mostra que el complex de jaciments de l'abocador de Can Mata és un dels indrets més importants del món per estudiar l'origen dels hominoides actuals, explica Moyà-Solà. El control paleontològic que s'ha realitzat de les obres d'ampliació del lloc durant els últims 13 anys, sota la supervisió científica de l'ICP, ha permès recuperar extraordinàries restes fòssils de primats de fa entre 12,5 i 11,5 milions d'anys.