Missió pionera per estudiar el camp magnètic de la Terra

L'agència espacial nord-americana (NASA) ha llançat amb èxit una missió pionera de dos anys i 1.100 milions de dòlars per estudiar la interacció del camp magnètic de la Terra amb el d'altres cossos celestes, com el Sol.

El llançament es va portar a terme a les 22.44 hora local (02.44 GMT de divendres) des de les instal·lacions de la NASA a la base de Cap Canaveral, a Florida.

Els quatre observatoris espacials idèntics que componen el Sistema Multiescala Magnetosfèric (MMS) van sortir a bord d'un coet 'Atlas V'.

"Els responsables de la missió esperen rebre la confirmació del desplegament exitós dels quatre artefactes espacials al voltant de les 00.29 hora local (04.44 GMT de divendres)", ha explicat la NASA en una nota.

DADES, AL SETEMBRE

La missió començarà a enviar dades a la Terra al setembre i està previst que estigui en funcionament durant dos anys, encara que la NASA no descarta ampliar la seva vida útil.

La missió proporcionarà la primera vista tridimensional de la reconnexió magnètica de la Terra amb el Sol, un procés que ajudarà a entendre com es connecten i deconnecten els camps magnètics a l'univers.

Els científics esperen obtenir dades sobre l'estructura i dinàmica de l'energia que intercanvien els camps magnètics quan es troben, moment en què es produeix un alliberament explosiu d'energia.

QUATRE ARTEFACTES ESPACIALS

Els quatre artefactes espacials, equipats amb sensors d'alta precisió, volaran simultàniament en formació, a una distància d'uns 10 quilòmetres unes de les altres, perquè la combinació de les seves dades permeti tenir aquesta visió tridimensional.

La missió MMS utilitzarà la magnetosfera de la Terra com un laboratori per estudiar, a més de la reconnexió magnètica, dos processos fonamentals més com l'acceleració de partícules energètiques i la turbulència.

Aquesta missió també serà clau per entendre com afecta aquest intercanvi energètic els fenòmens meteorològics espacials i el seu efecte sobre els sistemes tecnològics moderns com les xarxes de comunicacions, de navegació GPS i les xarxes d'energia elèctrica.

AURORES ALS POLS

La reconnexió magnètica produeix fenòmens com les aurores que es veuen als pols quan el vent solar penetra en el nostre "escut protector" i les partícules d'energia alliberades entren en el camp magnètic de la Terra.

La nau espacial MMS inclou 100 instruments, 25 en cada unitat, que han sigut construïts amb sensors amb gran capacitat que els permetrà fer mesuraments cent vegades més ràpid del que era possible fins ara.

Cada un dels quatre artefactes octogonals pesa 1.250 quilos i fa aproximadament 4 metres de diàmetre i 1 metre d'altura.

Una vegada en òrbita, els components de la missió MMS se situaran a distàncies variables a la magnetosfera per mesurar amb la resolució suficient les característiques dels processos de reconnexió en curs a mesura que passen.

"Després del llançament, les naus espacials giratòries desplegaran els seus sensors electromagnètics, ubicats als extrems dels travessers amb cables que tenen fins a 60 metres de llarg", ha dit Craig Tooley, cap del projecte MMS, al centre Goddard.

"Quan es troben completament estesos, els sensors són tan amples com un camp de beisbol", ha afegir.

Notícies relacionades

Cap a la física desconeguda

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"Amb MMS tindrem l'oportunitat de veure per primera vegada la reconnexió magnètica des de dins, just mentre passa", ha assenyalat en una nota Jim Burch, vicepresident de la Divisió d'Enginyeria i Ciència Espacial de l'Institut d'Investigació Southwest i principal investigador de la missió.

Burch ha destacat, a més, la importància d'aquest projecte "per a la investigació de la fusió nuclear, on la reconnexió magnètica ha demostrat ser un seriós obstacle per aprofitar aquesta font potencial d'energia".