Detectades anomalies en l'òrbita dels dos satèl·lits de Galileo llançats divendres

Els dos satèl·lits del sistema de navegació europea Galileo llançats aquest divendres amb un coet Soiuz presenten una anomalia en l'òrbita amb implicacions encara per determinar per a la seva missió, ha anunciat aquest dissabte l'Agència Espacial Europea (ESA).

Arianespace, responsable del llançament i posada en òrbita dels satèl·lits, ha reconegut en un comunicat que les "observacions complementàries recollides després de la separació" del Soiuz "posen en evidència una diferència entre l'òrbita on s'han situat i la prevista" per a Galileo FOC M1.

El consorci europeu de coets havia informat abans que 3 hores i 47 minuts després de l'enlairament de la llançadora de la base de Kourou (a la Guaiana francesa) a les 12.27 GMT, els satèl·lits havien entrat en la seva òrbita i que tot havia anat segons el que estava programat.

"Potencials implicacions"

L'ESA explica ara en un altre comunicat que, en vista de l'anomalia constatada, els equips dels industrials i de les agències implicades "estan investigant les potencials implicacions per a la missió". L'organisme insisteix que els dos satèl·lits estan controlats de forma segura pel seu centre d'operacions a Darmstadt (Alemanya), i que hi haurà informació sobre el seu estat "després de les anàlisis preliminars de la situació".

Amb un pes de 714,3 i 715,3 quilos, són els dos primers satèl·lits operatius del dispositiu Galileo, que se sumen a quatre satèl·lits experimentals posats en òrbita el 2011 i el 2012.

13.000 milions d'euros

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

La constel·lació final d'aquest sistema europeu de navegació per satèl·lit comprendrà 24 satèl·lits que, segons el programa de l'ESA, haurien d'estar a punt el 2017, i als quals se'n sumaran sis de recanvi.

La Comissió Europea ha invertit uns 13.000 milions d'euros en el programa Galileo (ideat el 1998, però que des d'aleshores ha tingut endarreriments i sobrecostos), encara que part d'aquest pressupost correspon al predecessor, Egnoss, que va entrar en servei el 2009 i perfecciona l'exactitud del GPS.