El mal temps obliga a endarrerir el llançament dels dos primers satèl·lits de Galileo

La posada en òrbita dels dos primers satèl·lits de la constel·lació Galileo, el sistema europeu de navegació via satèl·lit que pretén competir amb el GPS nord-americà, prevista per avui, s'ha endarrerit a causa de les condicions meteorològiques desfavorables.

L'enlairament estava previst a les 12.31 hores GMT (les 14.31 en horari peninsular espanyol) des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana francesa, a bord d'un coet rus Soiuz, però les condicions climatològiques no són les ideals, i el vol ha estat endarrerit, ha indicat Arianespace en un comunicat.

"Una nova data de llançament serà fixada en funció de l'evolució de les condicions meteorològiques de Kourou", ha agregat l'operador espacial europeu, encarregat de posar en òrbita els satèl·lits d'aquesta constel·lació.

30 satèl·lits

El llançament d'aquests dos satèl·lits marca l'inici operatiu del sistema Galileo, que fins ara se sustentava en satèl·lits de prova i enviats per validar les òrbites i les freqüències en què estaran situats els dispositius de la constel·lació. En total, Galileo comptarà amb 30 satèl·lits, inclosos els de prova, dels quals 22 seran operatius i quatre de recanvi.

Encara que el desplegament definitiu de la constel·lació està previst el 2017, el programa començarà a atorgar serveis de telefonia i navegació al llarg de l'any que ve. Iniciat el 1999 per la Comissió Europea, el programa Galileo ha patit diversos endarreriments, lligats a les decisions polítiques, enfrontades a problemes de finançament, i industrials.

Els satèl·lits de Galileo són construïts per l'empresa alemanya OHL, en col·laboració amb la britànica Surrey Technology, encara que finalment Brussel·les va haver d'acudir també a Airbus i a Thales Alenia Space per accelerar el programa.

Més independència tecnològica

La Comissió Europea s'ha compromès a invertir-hi uns 13.000 milions d'euros, un cost que ha anat en augment des del llançament del navegador europeu, que ha superat diverses barreres.

En un inici, el Regne Unit i Holanda s'oposaven a Galileo per considerar que el GPS nord-americà era suficient, però la voluntat de França i Alemanya de guanyar en independència europea en aquest terreny va acabar per imposar-se.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Posteriorment, Washington va pressionar perquè s'abandonés el programa, temorós  que tingués una incidència negativa en les activitats militars del seu GPS. Finalment, el 2007, Europa va rellançar Galileo, que va quedar en mans de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Els dos primers satèl·lits, que havien de sortir avui mateix, donaran el tret de sortida a la constel·lació, que comptarà amb un nou enviament al desembre que ve.