El mal temps obliga a endarrerir el llançament dels dos primers satèl·lits de Galileo
L'any que ve començarà a oferir les primeres versions dels seus serveis de telefonia i navegació
Imatge d’un satèl·lit del programa de navegació per satèl·lit de la UE. /
La posada en òrbita dels dos primers satèl·lits de la constel·lació Galileo, el sistema europeu de navegació via satèl·lit que pretén competir amb el GPS nord-americà, prevista per avui, s'ha endarrerit a causa de les condicions meteorològiques desfavorables.
L'enlairament estava previst a les 12.31 hores GMT (les 14.31 en horari peninsular espanyol) des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana francesa, a bord d'un coet rus Soiuz, però les condicions climatològiques no són les ideals, i el vol ha estat endarrerit, ha indicat Arianespace en un comunicat.
"Una nova data de llançament serà fixada en funció de l'evolució de les condicions meteorològiques de Kourou", ha agregat l'operador espacial europeu, encarregat de posar en òrbita els satèl·lits d'aquesta constel·lació.
30 satèl·lits
El llançament d'aquests dos satèl·lits marca l'inici operatiu del sistema Galileo, que fins ara se sustentava en satèl·lits de prova i enviats per validar les òrbites i les freqüències en què estaran situats els dispositius de la constel·lació. En total, Galileo comptarà amb 30 satèl·lits, inclosos els de prova, dels quals 22 seran operatius i quatre de recanvi.
Encara que el desplegament definitiu de la constel·lació està previst el 2017, el programa començarà a atorgar serveis de telefonia i navegació al llarg de l'any que ve. Iniciat el 1999 per la Comissió Europea, el programa Galileo ha patit diversos endarreriments, lligats a les decisions polítiques, enfrontades a problemes de finançament, i industrials.
Els satèl·lits de Galileo són construïts per l'empresa alemanya OHL, en col·laboració amb la britànica Surrey Technology, encara que finalment Brussel·les va haver d'acudir també a Airbus i a Thales Alenia Space per accelerar el programa.
Més independència tecnològica
La Comissió Europea s'ha compromès a invertir-hi uns 13.000 milions d'euros, un cost que ha anat en augment des del llançament del navegador europeu, que ha superat diverses barreres.
En un inici, el Regne Unit i Holanda s'oposaven a Galileo per considerar que el GPS nord-americà era suficient, però la voluntat de França i Alemanya de guanyar en independència europea en aquest terreny va acabar per imposar-se.
Posteriorment, Washington va pressionar perquè s'abandonés el programa, temorós que tingués una incidència negativa en les activitats militars del seu GPS. Finalment, el 2007, Europa va rellançar Galileo, que va quedar en mans de l'Agència Espacial Europea (ESA).
Els dos primers satèl·lits, que havien de sortir avui mateix, donaran el tret de sortida a la constel·lació, que comptarà amb un nou enviament al desembre que ve.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- MOBILITAT Controls a les carreteres gironines pel pont de l’1 de maig
- Nova instrucció als registres El Govern aprova una instrucció per fer efectiva la prohibició dels ventres de lloguer
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"