Dues grans línies d'investigació per a un mateix objectiu

Dues línies d'investigació continuen obertes al voltant de la fusió nuclear. Grans instal·lacions són les encarregades de protagonitzar una carrera energètica que revolucionaria l'actual indústria generadora i podria portar a la jubilació les actuals centrals nuclears basades en la fissió. L'èxit dels científics nord-americans de la NIF suposa un revés, almenys psicològic, per als científics europeus. El projecte França ITER, en el qual participa Espanya, és l'encarregat d'impulsar la instal·lació necessària per demostrar la viabilitat de la tecnologia de fusió mitjançant una línia investigadora diferent de la portada a terme per la NIF als EUA. Les infraestructures de NIF (vinculada a l'Exèrcit dels EUA) han obtingut un avanç potser determinant per al futur. 

Dues línies d'investigació

Els científics i la indústria han apostat per dues vies diferents per aconseguir la fusió nuclear, el denominat confinament magnètic i el confinament inercial. El primer aconsegueix crear i mantenir la reacció gràcies a grans càrregues magnètiques que fan de murs de contenció de les càrregues nuclears. En el segon cas, que és el seguit pels científics nord-americans de la NIF, l'escalfament s'aconsegueix amb làsers de gran potència i el confinament del plasma amb la pròpia inèrcia de la matèria. Aquest plasma es conté per molt poc temps (microsegons), però a densitats molt altes (produint-se moltes reaccions).

Necessitats

Notícies relacionades

Gran pas per a la fusió nuclear 'rendible'

La fusió, una energia d'origen militar

Existeixen altres vies investigadores, com la fusió en fred, però com la inversió en els altres dos sistemes ha estat molt elevada, costaria molts diners canviar els mètodes d'investigació a aquesta nova via. Per fer-se una idea de la importància de les instal·lacions necessàries en la fusió només cal comentar que la maquinària i els components electrònics que activen, per exemple, el làser NIF requereixen un espai més gran que un estadi de futbol. L'experiment necessari culmina en una ona que concentra una temperatura de 3,3 milions de Cº. Cada ràfega làser de 20 nanosegons de durada té una potència 500 bilions de watts, mil vegades el consum d'energia elèctrica de tot EUA en aquest mateix lapse de temps. Per evitar fugues de radiació, la cambra està coberta per parets d'1,8 metres de gruix.

Fusió

La fusió nuclear es basa en l'energia que s'allibera de la unió entre els àtoms. Concretament en els experiments sobre la fusió intervenen habitualment dos isòtops de l'hidrogen: el triti i el deuteri. S'utilitzen aquests isòtops, ja que perquè es produeixi la fusió dels àtoms -la seva unió- és necessari que els seus nuclis tinguin la mínima força de repulsió, i això s'aconsegueix precisament amb els àtoms més lleugers, els d'hidrogen, que només tenen un protó en el seu nucli.