¿Per què les aus volen en formació de V?

L'estructura en forma de V i l'aleteig sincronitzat que caracteritza diverses aus quan volen en migració, en ocasions d'una precisió extraordinària, és una eina que els ajuda a fer el viatge més suportable. Així ho ha confirmat un estudi que ha analitzat un conjunt de 14 ibis eremites ('Geronticus eremita'), un gran camallarg de bec llarg i corb, que van ser equipats amb un geolocalitzador i un sensor de l'aleteig.

La hipòtesi que les aus, especialment les espècies de mida gran com les oques, volen en forma de V per motius d'aerodinàmica no és nova i està avalada per simulacions informàtiques, però ara s'aporten proves irrefutables amb aus en llibertat.

L'estudi, els detalls del qual s'han publicat a la revista Nature, l'han realitzat investigadors de les universitats de Londres i Oxford (Regne Unit), Washington (EUA) i Humboldt (Austràlia), així com el projecte de conservació Waldrapp (Àustria).

De Viena a la Toscana

Les aus van ser analitzades en un trajecte entre el zoo de Viena (Àustria), on havien nascut, i la Toscana (Itàlia). Prèviament havien estat entrenades per seguir un ultralleuger com a part d'un programa de conservació. L'estudi va gravar la posició de les aus, la seva velocitat, el rumb i cada aleteig durant un període de 43 minuts.

Quan una au vola, deixa una estela que 'empeny' els individus que se situen lleugerament al darrere i al costat. Quan moltes aus el mateix, formen automàticament una V. Això els permet estalviar energia, com es pot comprovar en la freqüència cardíaca de les aus.

Aparentment també semblen sincronitzar el moment en què aletegen, fet que els permet aprofitar el corrent al fer que la punta de la seva ala segueixi la mateixa trajectòria en l'aire de l'au que va al davant. És com un carro seguint un altre en una muntanya russa.

Predir les turbulències

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Els individus que volen d'aquesta forma en grup sovint canvien la seva posició i alteren el moment del seu aleteig per aconseguir el millor avantatge aerodinàmic possible.

"Al volar en formació en V –al darrere i al costat de l'au precedent–, les que van al darrere agiten les ales en fase, cosa que els permet tenir un impuls extra", explica l'estudi. En canvi, aquelles aus que volen directament al darrere de la més avançada baten les ales fora de fase, fet que minimitza els efectes del corrent descendent en detriment de les ales del líder. "Aquestes troballes indiquen que les aus tenen una notable capacitat de sentir i predir els patrons de les turbulències de l'aire causades per multitud de companys pròxims", apunta la investigació.