El Tour, el millor anunci per al País Basc

Per a tots aquells que són legió, que són milions, d’habitants, veïns i votants, que creuen que els polítics i les institucions no han de fer servir (¿invertir?, d’acord, invertir) els diners públics en esdeveniments esportius, en grans esdeveniments esportius, i sí en tot allò que necessita la població, cobrint les necessitats del poble, la sortida del Tour des de Bilbao ha suposat una de les clatellades més grans.

El que ahir es va viure, amb centenars de milers de persones (les autoritats no es van atrevir a dir el número, però espanta, segur) als carrers de Bilbao, a tot el País Basc, és, ho sento i està perfectament reconegut i quantificat, un dels esdeveniments més importants del món després dels Jocs Olímpics i la Copa del Món de futbol. No hi ha res, res, com el Tour. Res. Centenars de milions de teleespectadors van poder assistir, en viu i en directe, a un dels espectacles més bonics que hi ha i no només esportiu ¡ni parlar-ne!, sinó cultural, geogràfic, paisatgístic, televisiu i didàctic.

Només 12 milions d’euros

Una etapa del Tour i més si és el primer dia, la sortida, i més si és des d’una ciutat tan carismàtica com Bilbao, és tot un esdeveniment cultural i esportiu. És, sens dubte, el millor anunci que un territori, gran o petit, ciutat o país, pot oferir el món. I si costa només 12 milions d’euros tot i que, això sí, comporta dos anys i mig de molta feina, és, sens dubte, la millor inversió que hi ha ja que el seu retorn i/o impacte econòmic en el territori supera els 120 milions d’euros. És, doncs, el millor regal que es pot fer als habitants, veïns i votants.

Per això, abans que comencés aquesta jornada inoblidable que s’acabaria, tot s’ha de dir, amb una de les desgràcies esportives del dia més grans (o l’única desgràcia esportiva del dia), l’abandonament del mallorquí Enric Mas després d’una inesperada caiguda, un maratonià d’afició, advocat i professional de la política, David Escudé, feia cua davant el despatx improvisat del francès Christian Prudhomme, el cap de la ronda francesa, per demanar-li, pregar-li i suggerir-li que li concedís a Barcelona, a la ciutat del 92, a l’urbs que va organitzar els millors Jocs Olímpics de la història, la sortida del Tour del 2025 o 2026, perquè Florència (Itàlia) ja té concedida la del 2024. I José Luis Martínez-Almeida, l’alcalde de Madrid, que baveja per emportar-se la F-1 a la capital, també vol una sortida de Tour.

A vista d’helicòpter

Només s’ha de veure l’ambient (hi va haver gent que va dormir dues nits a la falda d’El Vivero, un dels petits ports del final de l’etapa d’ahir), els milers i milers d’aficionats que es van citar als carrers i carreteres del País Basc, les imatges més que precioses ¡úniques! de Gernika, Mundaka o Urdaibai Reserva de la Biosfera i l’apassionant i vibrant arribada a Bilbao, amb els dos germans bessons (de diferent equip) Adam Yates, el vencedor de l’etapa, i Simon, el seu col·lega i acompanyant, la felicitat extrema del fabulós i príncep del pilot, Tadej Pogacar, per adonar-se’n que havíem assistit a un dels cinc espectacles més importants que es poden presenciar avui, en directe, a tot color i amb la passió dels grans esdeveniments esportius i, insisteixo, ciutadans, culturals i històrics.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Si Bilbao ha invertit 12 milions d’euros per poder ser l’escenari durant tres dies del Tour, bé, durant més d’una setmana, amb la visita de milers i milers de persones, amb la presència de 3.000 periodistes de tot el món que hauran explicat, que estan explicant, les seves excel·lències (inclosa, és clar, la seva fabulosa gastronomia) per a una audiència de centenars de milions de persones (el Tour es veu a 190 països del món), és perquè volia, buscava i ha aconseguit el millor espot de la història.

Ni el Guggenheim, que també; ni San Mamés, que per descomptat és meravellós i imponent. El Tour als carrers de Bilbao: no hi ha millor anunci, ni descripció, ni espectacle.