Pogacar, convertit en mite, també guanya la Fletxa Valona

A partir d’ara caldrà pensar a donar un premi una mica més especial al ciclista que travessi en segona posició la meta de les carreres on participa Tadej Pogacar perquè amb el fenomen eslovè en acció la primera plaça ja sembla que la tingui assignada abans de començar la prova. És igual que hi hagi llambordes, com a Flandes, o pujadetes i fins i tot murs tipus garatge subterrani, perquè quan canvia de ritme, quan veu la meta, de lluny o de prop, es llança cap a la victòria. Aquest dimecres s’ha imposat en la Fletxa Valona. Segueixin, segueixin, que té tots els números per guanyar aquest diumenge la Lieja-Bastogne-Lieja i per fer una cosa tan gran que ni tan sols va aconseguir Eddy Merckx en la seva època de glòria.

Pogacar està guanyant consecutivament tot el que corre, les clàssiques de primavera s’han fet aquest 2023 a la seva imatge i semblança. Ningú li ha fet ombra, perquè és humanament impossible, perquè corre en una altra lliga, perquè és un ésser celestial convertit en ciclista. Tour de Flandes, Amstel Gold Race i Fletxa Valona ja apareixen en el palmarès del prodigi d’Eslovènia. I diumenge té l’oportunitat de guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja. Allà es trobarà amb Remco Evenepoel, que defensa la victòria de l’any passat, però aquesta altra meravella ciclista ha d’estar almenys espantat després de veure el que està fent Pogacar, tot i que corri a casa, si per a un flamenc es poc dir casa a disputar com a local una carretera valona.

⏮ Revivez le dernier kilomètre de la 🏹#FlecheWallonne 2023, remportée par @TamauPogi

⏮ Relive how Tornado @TamauPogi won the 2023 #FlecheWallonne 🏹 pic.twitter.com/CHa8B4zxYU

— La Flèche Wallonne (@flechewallonne) 19 de abril de 2023

La Fletxa Valona com és tradicional, com va fer Alejandro Valverde en les cinc victòries que va aconseguir, es decideix en menys d’un quilòmetre, costerut com una escala de cargol. Només és necessari anar a roda, deixar que els gregaris facin la feina d’esforç i actuar en el moment necessari, quan Pogacar imprimeix a menys de 300 metres per a la meta una velocitat que ningú pot contrarestar.

Landa, tercer

Arriba a la meta, corona el mur d’Huy (la Fletxa Valona sempre hi arriba) i fins i tot té temps d’aixecar els braços mentre Mattias Jensen (segon) i un valent Mikel Landa (tercer) es disputen les altres dues places del podi per poder sortir a la foto al costat de l’intractable Pogacar.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A Flandes i en l’Amstel Gold Race va atacar des de lluny perquè si no ho feia s’arriscava a arribar amb companyia ingrata a una recta plana on un esprint podia enterbolir el seu afany de victòria, com li va passar el 2022 en la carrera flamenca amb Mathieu van der Poel. No obstant, en la Fletxa sabia que la seva capacitat escaladora i les cames explosives amb què està dotat l’impulsarien cap al triomf sense necessitat d’haver d’actuar abans d’hora.

La tàctica a seguir diumenge a Lieja serà molt important. L’any passat Evenepoel va atacar en la distància i va guanyar en solitari. El 2021, Pogacar es va jugar la victòria a l’esprint i va guanyar la seva primera gran clàssica. Si ho aconsegueix aquest any el triomf serà molt més destacat perquè vindrà precedit de les seves gestes anteriors. I a bona fe que ho pot aconseguir.