La pròxima ronda espanyola

La Vuelta a Espanya 2023 tindrà un final d’etapa al Tourmalet

  • Serà la primera vegada que la prova tindrà una arribada a la llegendària etapa pirinenca pel cim de la qual també passaran l’any que ve els corredors del Tour i serà la meta de la penúltima jornada del Tour femení.

segea49146255 tourmalet bareges  france   20 07 2019   france s thibaut pi190720175534

segea49146255 tourmalet bareges france 20 07 2019 france s thibaut pi190720175534 / YOAN VALAT

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Un gendarme s’haurà de situar l’estiu que ve al cim del Tourmalet per regular el trànsit de bicicletes. I tot i que soni a ironia, feina no li faltaria perquè per primera vegada en la història del ciclisme, el més llegendari cim no només del Pirineu, sinó d’aquest esport, rebrà els corredors i les corredores que disputaran el Tour, el Tour femení i la Vuelta.

La ronda espanyola creuarà el setembre la frontera francesa per recuperar una arribada que no va poder celebrar-se fa dos anys, malgrat que estava programada, per culpa del repunt de la covid i les restriccions que es van produir la tardor del 2020, quan es va celebrar la ronda espanyola.

Malgrat que no s’oficialitzarà el recorregut de la Vuelta fins al 10 de gener a Barcelona, amb el consegüent silenci de l’organització, el Pirineu tindrà un seriós protagonisme en la prova, que se celebrarà entre el 26 d’agost, amb sortida a la capital catalana, i el 17 de setembre, quan les bicis s’aturaran a Madrid. Primer hi haurà un aperitiu a Andorra, durant la tercera etapa, i després, ja en el tancament de la segona setmana de competició, la serralada es convertirà en jutge de la carrera amb l’al·licient del Tourmalet abans que la prova entri a Navarra amb una etapa que encadenarà quatre ports i que res envejarà en duresa a la programada al ‘monument’ del Pirineu.

El 25 d’octubre del 2020 estava anunciada a so de bombo i platerets l’arribada de la Vuelta al Tourmalet. Havia de ser l’al·licient més gran de la carrera. La primera vegada que la ronda espanyola acabava al cim, lloc al qual només en dues ocasions ha arribat el Tour com a final d’etapa, el 2010 i el 2019. Però la prefectura de l’Alt Pirineu, a causa de l’augment de casos per coronavirus, va decidir restringir els moviments de persones i vehicles i va cancel·lar la visita de la Vuelta, malgrat que ja estava decidit celebrar l’ascens –i el previ a l’Aubisque– a ‘porta tancada’.

Des de 1910

L’Ajuntament de Barèges, pel vessant del qual havien de pujar en aquell temps els corredors, ja ho tenia tot preparat, en un projecte que ha hagut de posposar-se dos anys. En el Tour i en el Tour femení el pilot ascendirà per la paret de La Mongie, la que va inaugurar les escalades al cim allà pel 1910, el costat contrari del que afrontarà la Vuelta, presumiblement el divendres 8 de setembre del 2023.

¿D’on sortiran? És difícil confirmar-ho encara perquè la Vuelta, després de visitar Andorra, descendirà, si no hi ha sorpreses, fins a terres murcianes, per arribar en quatre dies, jornada de descans inclosa, fins al Pirineu. Però si després del Tourmalet els ciclistes viatjaran cap a Navarra, el lògic és que la sortida s’efectuï des de la província d’Osca. El 2020, l’etapa havia de partir des de Biescas, la localitat natal de Fernando Escartín (tercer en el Tour 1999), responsable del recorregut, motiu pel qual l’any que ve no hauria de començar des de gaire lluny.

Notícies relacionades

El 9 de setembre els corredors enfilaran la ruta francesa cap al port de Larrau, que es va pujar en el Tour per primera vegada el 1996, en el que havia de ser una etapa que acabava a Pamplona en homenatge a Miguel Induráin. Tanmateix, a Larrau el cinc vegades guanyador de la ronda francesa es va despenjar i es va acomiadar definitivament d’un sisè triomf a París. Aquest port, inèdit a la Vuelta, reuneix més dificultats que el Tourmalet. En total, l’etapa següent al Tourmalet acollirà quatre ports navarresos i acabarà al vessant espanyol de la Piedra de San Martín (la Pierre de Saint Martin, segons la denominació francesa, allà on va guanyar Chris Froome el 2015, camí de la seva segona victòria a París).

La Vuelta, tot i que no va ser final d’etapa, va passar pel Tourmalet el 1992 i per segona vegada el 1995. En tots dos l’etapa va acabar a Luz-Ardiden amb triomfs de Lale Cubino i Laurent Jalabert.