El Puy-de-Dôme, el volcà oblidat, torna al Tour el 2023

El Puy-de-Dôme, el cim més emblemàtic del Massís Central, la muntanya que es veu des de qualsevol lloc de Clermont Ferrand, era una cita habitual del Tour, des que es va pujar per primera vegada el 1952 (triomf de Fausto Coppi camí de la seva segona victòria a França) fins que va desaparèixer de la vida de la ronda francesa, el 1988, l’any triomfal de Pedro Delgado.

La primera paret

Els ciclistes, ara llegendaris, s’havien acostumat a la que es podia considerar la primera paret de la història ciclista, una pujada que ara seria típica de la Vuelta, curta, explosiva, i que obliga els corredors a retorçar-se de manera extraordinària, sobretot quan les bicis portaven desenvolupaments salvatges abans que s’adaptessin els canvis suaus creats pel ciclisme de muntanya.

El Puy-de-Dôme, el volcà de França i el principal d’Alvèrnia, tornarà l’any que ve a la disciplina del Tour després de 35 anys d’absència, ja que es va tancar definitivament la barrera que, al pagament d’un peatge, permetia pujar al cim amb cotxe o en bici. El cim va quedar com el símbol d’una lluita ecològica, tot i que les bicicletes, sense fum i sense motor, també van ser sacrificades i amb això l’espectacle en una pujada en la qual s’ha exhibit algun dels millors actors d’aquest esport.

La llegenda

El volcà torna el 2023 amb els seus 1.465 metres d’altitud i una llegenda que va més enllà del ciclisme, amb sacrificis en la prehistòria i una última erupció que es remunta a l’any 5.760 abans de Crist. I ho farà sense el caliu del públic i amb moltes restriccions quant a vehicles d’equip per preservar, en la mesura possible, l’impacte ecològic sense restar espectacle ciclista i amb la carretera molt més estreta que quan Johnny Weltz, un danès establert a Catalunya, va guanyar per última vegada el 1988.

I és que el 2012 es va estrenar la ruta al cim per un tren cremallera per convertir en ritu turístic la visita a l’observatori, amb unes vies que ocupen bona part de l’ascens ciclista.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Al costat de l’observatori hi ha l’antena de la televisió francesa que va estrenar el 1964 la primera retransmissió en directe del Tour, precisament en l’ascensió al Puy­de-Dôme, perquè tot el país pogués veure en directe el memorable duel entre Jacques Anquetil i Raymond Poulidor, que perseguien Julio Jiménez, el ‘Rellotger d’Àvila’, mort el 8 de juny passat. Tan intensa va ser la lluita entre els dos grans protagonistes de l’edat d’or del ciclisme francès, que fins i tot es tocaven les espatlles, ningú cedia, fins que Poulidor va abaixar un pinyó per despenjar Anquetil, que va creuar la meta 42 segons més tard, tot i que amb la satisfacció d’haver salvat la seva cinquena i última victòria a París.

L’agressió

El Puy-de-Dôme també amaga la seva cara negra pel desvergonyiment d’un espectador, un ultra del pensament francès que va voler posar fi per la via directa al domini d’Eddy Merckx. El 1975, ‘el Caníbal’ ascendeix pel volcà vestit de groc, convençut que té controlat Bernard Thévenet i que va camí de la seva sisena victòria en el Tour. Sorgeix del no-res, entre el públic entusiasta i pacifista, la mà tancada d’un espectador: cop de puny directe al fetge de Merckx, hematoma en la seva màxima intensitat que posa en perill el belga, que, dos dies més tard, convalescent de l’agressió, cedeix a Pra Loup per patir el defalliment més gran de la seva carrera esportiva i dir adeu a la victòria a París.