La ronda francesa

Duel al sol dels Pirineus del Tour

  • La carrera es disposa durant tres dies a fer disfrutar amb un dels combats més intensos per vestir-se de groc dels últims anys.

  • Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, els dos corredors amb els equips danyats, s’enfrontaran mà a mà perquè un d’ells es guanyi diumenge la màxima glòria als Camps Elisis.

Duel al sol dels Pirineus del Tour

Bernard PAPON / POOL / AFP

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Només en pot quedar un, un de vestit de groc, en l’intens duel al sol del Pirineu. Tot està preparat perquè el Tour es pinti amb els seus millors colors, cunetes inundades de públic, passió desbordada i molta, molta calor, un altre fenomen que pot ser determinant. Feia anys que no es veia un duel entre el líder i un corredor desposseït del groc que no es rendeix, que no s’entrega.

«Atacaré cada vegada que pugui», va amenaçar aquest dilluns de descans, Tadej Pogacar, la gran estrella, el ciclista a qui es donava com a únic aspirant clar a la victòria abans de començar, el que va córrer sobrat la primera setmana i el que es va oblidar de menjar i beure en el Granon, gravíssim error, per obrir el camí de la victòria a París a Jonas Vingegaard.

En els 33 últims anys no s’havia vist res igual. Va passar l’època de Miguel Induráin, Tours de transició, el punyeter dopatge, el viatge a enlloc de Lance Armstrong, els dominis d’Alberto Contador, Chris Froome... però sempre, llevat de caiguda, llevat de desqualificacions, el que partia com a favorit al mallot groc, així arribava a París. 

Ens hem de remuntar el que està considerat com a millor Tour de França dels últims 40 anys, per trobar l’intens duel entre Greg Lemond i Laurent Fignon, viscut el 1989 després de perdre’s Pedro Delgado en el pròleg de Luxemburg, i lluny d’entregar-se, barallar-se molt per reeditar la victòria de l’any anterior. Inoblidable la gran etapa del de Segòvia de Superbagneres, amb els monuments del Pirineu, entre ells el Tourmalet, absent aquest any del guió de la carrera. Es va escapar en companyia de Robert Millar, avui Philippa York, enviada especial de la premsa britànica al Tour, i els va treure a tots tres minuts. 

Més records

Uns dies vestia Lemond de groc i altres Fignon, que va perdre la carrera al seu París natal, l’últim dia i per només 8 segons, en una contrarellotge final als Camps Elisis que mai s’ha tornat a programar no sigui cas que un francès torni a deixar a tot un país plorant i sense paraules.

Precisament, Perico, aporta el que creu que ha de fer Vingegaard per guanyar el Tour, davant els atacs de Pogacar anunciats en un altaveu de Carcassona. «Ha d’anar a roda fins a rebentar i si no pot seguir Tadej que el deixi marxar i que intenti cedir només uns segons. Té un matalàs de 2.22 minuts per administrar».

El mur de Péguère

El festival comença aquest dimarts amb la més fluixa, tot i que més llarga, de les tres etapes pirinenques. No hi ha arribada en alt però sí un Mur de Péguère, curt, que s’agafa, on van col·locar claus el 2012 en pla gamberro perquè punxessin més de 30 ciclistes. Si ataca Pogacar haurà d’efectuar després una contrarellotge individual de 27 quilòmetres fins a Foix. Dimecres ja tot és més clàssic i dijous un os dur de rosegar, a Hautacam, sobre el cel de Lourdes.

«L’error de Vingegaard seria mirar de ficar-li més temps a Pogacar, que ha d’intentar aïllar el mallot groc per atacar en les dues etapes finals dels Pirineus des de l’inici de l’últim port. El ciclista eslovè continua sent el meu favorit a la victòria, però si Vingegaard no té un mal dia tindrà molt complicat tornar a guanyar el Tour. Fins ara el danès ha demostrat que té explosivitat i sempre ha pogut neutralitzar Pogacar sense aparents problemes». Així ho explica un altre guanyador del Tour, Óscar Pereiro, vencedor de l’edició del 2006. «Vingegaard es pot permetre el luxe de perdre uns segons a cada etapa», afegeix l’exciclista gallec. «Però Pogacar ha de reduir almenys a 40 segons el desavantatge amb Vingegaard si vol guanyar dissabte la carrera en la contrarellotge final de 40 quilòmetres», opina Delgado, avui comentarista de TVE.

Notícies relacionades

«No m’atreveixo a donar cap dels dos com a guanyador final. El que sí que tinc clar és que hi haurà un gran duel als Pirineus», indica Enric Mas, observador de luxe en l’enfrontament de les dues estrelles d’aquest Tour, i que espera treure rèdit d’una carrera que arriba a la seva fase pirenaica –tercera setmana, tots més cansats, una calor tan terrible com córrer a peu amb una pedra a la sabata– amb el Jumbo i l’UEA sense prou efectius per controlar-ho, protegir al màxim els seus caps de files i estar pendents, alhora, que algun a pocs minuts no s’aprofiti de les aigües revoltes colant-se en una fuga ingovernable.

¡Facin joc!

Pogacar va admetre aquest dilluns que ja sabia el que li va passar al Granon. Es va trobar la seva bossa d’avituallament amb gels i bidons sense utilitzar. La va llançar creient que estava vacunat contra la desinflada. Sepp Kuss és el gairebé únic protector de Vingegaard tot i que Wout van Aert val per a tot. I tampoc és que escali tan malament. Pogacar compta principalment amb un català (Marc Soler) i un polonès (Rafal Majka) per cuidar-lo en un duel cara a cara per una peça que només un d’ells podrà vestir a París. ¡Facin joc!