El final de la ronda italiana

L’australià Hindley guanya el Giro de les etapes decebedores

  • La meitat de la prova va acabar amb fugues consentides i els líders amagats en el pilot per culpa d’un recorregut erroni.

  • Mikel Landa acaba tercer, tot i que li va faltar el punt de sempre per aspirar a la victòria, amb Juanpe López com a revelació de la prova i Pello Bilbao, cinquè de la general.

L’australià Hindley guanya el Giro de les etapes decebedores

REUTERS/Jennifer Lorenzini

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Va acabar el Giro que va coronar Jai Hindley com el primer australià que guanyava la carrera. Només hi havia el precedent de Cadel Evans, al Tour i el 2011, com a vencedor d’una gran volta entre els corredors del seu país. 26 anys acabats de fer, amb la Vuelta com a pròxim objectiu i un dels pocs ciclistes anglosaxons que no ha canviat la residència de Girona per la d’Andorra en època de competició.

Va acabar un Giro sense emoció en massa etapes, però amb un gust agredolç per al ciclisme espanyol. No s’han guanyat etapes, i ja en van gairebé 100 entre Giro, Tour i Vuelta des que Ion Izagirre es va emportar el triomf a Formigal, en la ronda espanyola del 2020.

En canvi, s’ha aconseguit el podi de Mikel Landa, tercer després d’un contrarellotge final molt decebedor, la cinquena plaça de Pello Bilbao i, sobretot, la desena posició acompanyada per la victòria en la classificació dels joves de Juanpe López després d’haver sigut líder de la carrera. Juanpe (24 anys) és un valor en alça del ciclisme espanyol entre els corredors joves.

No obstant, cal tenir en compte que la classificació dels menors de 25 anys del Giro, recompensada amb la ‘maglia blanca’, hauria sigut per a Joâo Almeida si el portuguès no s’hagués retirat després d’un positiu per covid. Per això cal parlar de gust agredolç amb un paper molt fluix del Movistar, sempre entregat als braços i als pedals d’Alejandro Valverde, a qui no se li pot exigir res; 11è de la general, l’any de la seva retirada.

Landa va ser l’artífex espanyol d’aquest Giro. Però com sempre sol passar en el seu cas, en el moment determinat li va faltar el punt clau per aspirar a alguna cosa més que una tercera plaça que ja va aconseguir el 2015. I, tot i que dolgui escriure-ho, si no ha aconseguit la victòria amb 32 anys en aquest Giro, i tot just contrarellotge, difícilment ho aconseguirà en un futur.

Notícies relacionades

Ha acabat un Giro animat per Mathieu van der Poel, un dels genis del ciclisme contemporani, com l’artista que sempre s’espera a l’escenari d’un teatre tot i que no sigui l’actor principal. Es va especular que pogués abandonar abans del tram final de muntanya, però va aguantar fins al final, fins i tot per lluitar aquest diumenge pel triomf en la ‘crono’ que es va emportar l’italià Matteo Sobrero. I serà al Tour, benamat sigui, junt amb Wout van Aert, l’altre fora de sèrie, absent en el Giro, i que possiblement, atenció, participarà en la Vuelta.

I ha acabat un Giro amb un disseny erroni, encara que hi hagués molta muntanya en el recorregut. La segona setmana va ser pèssima. No es pot qualificar de cap altra manera. La meitat de les etapes han acabat en fuga sense que hi hagués lluita entre els líders de la general, sempre a roda i amb atacs nuls en una ronda italiana que es va decidir en els tres quilòmetres finals de la Marmolada. Pel bé del ciclisme, que ho corregeixin l’any que ve, guanyi qui guanyi, encara que sigui Hindley, per descomptat, el més llest de la classe del Giro 2022.