Van Aert va ser el gran tità en el fang del ciclocròs

Feia mesos que els fòrums ciclistes esperaven el duel. Hi havia certa preocupació perquè Mathieu van der Poel s’havia lesionat i no se sabia com arribaria, de quina manera i fins i tot si acudiria al que ja s’havia batejat com el ‘Boxing Day’ del ciclocròs, que no es veia des del Mundial celebrat al gener i el que s’aventurava com el primer enfrontament entre el net de Raymond Poulidor i el seu gran contrincant i rival Wout van Aert, els dos prodigis no només del fang, de les rodes grosses, sinó de gran part del ciclisme, al marge de la modalitat, al llarg de la temporada... fins i tot en el Tour.

La cita era a Dandermonde, un dels temples del ciclocròs, a Bèlgica. I l’escenari presentava tots els atractius perquè la trobada cicista fos espectacular: fang, bassals, esglaons on era obligat carregar la bici a l’espatlla i sorra en la qual s’havia de ser més equilibrista que corredor.

Sortida espectacular

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

La sortida ja va ser espectacular. Semàfors vermells i verds, tal com si fos la partida d’un gran premi de Fórmula 1. Al no disposar de punts a la Copa del Món, Van der Poel sortia des del que es podria denominar com la tercera línia de la graella. I en un moment, a roda del seu germà David, ja es va col·locar entre els cinc primers amb un Van Aert que va partir més conservador fins que a la tercera de les vuit voltes al circuit, on es completava un total de 20 quilòmetres, el ciclista belga del Jumbo va posar terra (o millor l’esmentat fang) pel mig.

Van Aert s’està mostrant intractable aquesta temporada hivernal en què encara no s’havia enfrontat a Van der Poel. Ha disputat quatre ciclocròs i els ha guanyat. Van der Poel, l’actual campió de l’especialitat, poc li importa caure ara derrotat davant l’altre gran tità de la modalitat. Es conforma amb guanyar el 30 de gener el Mundial als EUA.