La ronda espanyola
Roglic demostra als Llacs davant Mas que és d’un altre planeta
Triomf en solitari del ciclista eslovè que es vesteix amb el jersei vermell de líder després de saltar a roda d’Egan Bernal a 61 quilòmetres de la meta.
El corredor mallorquí, ara segon de la general, va haver de conformar-se, sabedor que no podia respondre al seu rival, a perseguir el duo atacant camí de Covadonga.
Els ciclistes eslovens mengen carn humana, la mateixa dieta que fa 50 anys va convertir Eddy Merckx en un ‘Caníbal’. Quina pena, quin dolor, que llàstima que no es pugui fer marxa enrere i entrar en un túnel o una porta del temps per posar un matalàs a Primoz Roglic el dia que va caure i es va fer mal al Tour, perquè el duel entre el compatriota jove i el suposadament vell en la ronda francesa hauria sigut dels més grans, Roglic contra Tadej Pogacar, que guanyés el millor, i els altres veient-ho des de la barrera.
Pogacar va demostrar al Tour que era d’un altre planeta, que no es diu Mart o Venus, sinó Eslovènia, perquè allà també ha nascut un ciclista excepcional, castigat moltes vegades per les caigudes, el Roglic que no s’arruga, el que actua amb gosadia, l’ambiciós i el que aquest dimecres va respondre sense mirar enrere quan Egan Bernal, un terrestre que ha guanyat el Tour i el Giro, va atacar la resta de corredors ni més ni menys que a 61 quilòmetres del cim dels Llacs de Covadonga, en un nou descobriment de la Vuelta, una pujada tan dura com el clima d’Astúries quan plou, i que es diu la Collada Llomena. Se’n va anar Bernal. Tenia marge Roglic perquè el corredor colombià visqués una aventura. Però no s’ho va pensar dues vegades. ¡Contra ell! ¿Una bogeria, una fantasia? Rotundament, no, només ciclisme, el que mai es pot perdre, el que agrada a la gent, el d’atacs llunyans i lluny de les tanques amb què es protegeixen metes com la dels Llacs.
⏯Una etapa para el recuerdo con @rogla y @Eganbernal poniendo la carrera patas arriba camino de Lagos de Covadonga💥 Revívelo en 1'.
— La Vuelta (@lavuelta) 1 de septiembre de 2021
⏯Roglic and Bernal set #LaVuelta21 on fire on a memorable stage on the roads to Lagos de Covadonga 🔥 The 1' summary.@gorouvy pic.twitter.com/cs65SmY6UH
Enric Mas no va anar contra ells. Superman va morir en l’intent quan va mirar de seguir-los. Mas va fer el que va poder, perquè ell és un terrestre, un bon corredor, però no menja aquesta carn humana amb què s’alimenten els corredors eslovens, els que es poden comparar a Merckx i a una curta llista de superfigures en la qual també s’inclouria Miguel Induráin. Pogacar ho va deixar clar al Tour, on va guanyar tres etapes com ja ha fet Roglic aquí, a la Vuelta. Si Mas no va contrarestar Roglic, si va preferir nedar i guardar la roba i no tornar-se boig, és perquè sabia que les seves forces estaven pel que estaven aquest dimecres i era per pujar a la segona plaça de la general i veure el jersei vermell amb què es va vestir Roglic després de la seva gesta en solitari en la distància, a 2.22 minuts, a l’espera que el que passi aquest dijous en el Gamoniteiru, en l’etapa reina de la Vuelta, moltíssim més dura que la viscuda en els Llacs.
A la caça i captura
Notícies relacionadesRoglic va veure Bernal i va sortir a la seva caça i captura, a passar-s’ho bé i a pedalar ràpid per entrar en la llegenda de la Vuelta, que no tindrà tants llibres com la del Tour però sí pàgines carregades de la millor màgia ciclista. «He disfrutat i hem viscut tots un gran dia de ciclisme», va dir Roglic amb alegria. Bernal va saltar creient que ningú el seguiria i menys el nou líder. «Vaig sortir a divertir-me i a portar el cos al límit sabent que no tenia res a perdre», va respondre el corredor colombià. «Bernal va atacar i no vaig pensar res. Només vaig anar contra ell». Junts van baixar la Collada Llomena jugant-se la pell i junts van arribar als peus dels Llacs, on és el santuari a la Verge de Covadonga, amb minut i mig perquè Bernal cedís per l’esforç a 7 quilòmetres de la meta. Allà es va quedar Roglic sol per enfilar la pujada a dalt de tot del cim asturià com si circulés per una autopista.
Mas va atacar per darrere, ¿massa tard? Doncs no, quan va poder, a 4 quilòmetres i sense gaire èxit, la veritat, però va ser quan les seves forces humanes li van permetre almenys capturar amb el grup de perseguidors Bernal. «No esperava aquest atac de Roglic i puc estar més o menys content», va confessar Mas. Quan no es pot, quan no es té equip, quan les cames es mouen molt més lentes que les del teu gran adversari només es pot felicitar el rival. «Cal donar l’enhorabona a Roglic». Sense més ni més, un ciclista d’un altre planeta contra un terrícola. I aquest dijous, més llenya.
Etapa 17 + CG #LaVuelta21 (17/21) pic.twitter.com/9tEhm3FR0l
— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 1 de septiembre de 2021
