La ronda espanyola

Roglic i Mas posen emoció a la Vuelta

  • El ciclista eslovè recupera el mallot de líder amb el mallorquí, segon de la general, trepitjant-li els talons.

  • Victòria del danès Magnus Cort Nielsen, dalt de tot de Cullera, amb certa complicitat de l’últim guanyador de la prova.

Roglic i Mas posen emoció a la Vuelta

LA VUELTA / PHOTOGOMEZ SPORT

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Des de dalt de tot del castell de Cullera els arrossars i les platges es veuen petits. Amb bici cal pujar amb el plat petit però fent pedalades d’altura. S’ha de mirar enrere, si es vol guanyar l’etapa, Magnus Cort Nielsen, perquè arriba Primoz Roglic, sense fre, desbocat, decidit a tornar a col·locar-se líder i qui sap si el ciclista eslovè, al final, per evitar comentaris malignes, decideix que el corredor danès s’emporti el triomf d’etapa, sabedor que torna a tenir el mallot vermell de líder amb Enric Mas trepitjant-li els talons. Emoció a la Vuelta.

A Cullera, a nivell del mar, bufa el vent, una mica més fort que una brisa marina. Per Cullera hi ha un circuit on es fa una volta i la primera vegada que passa el pilot, amb 20 quilòmetres encara al sarró, ho fa amb el Movistar liderant, amb tanta energia, que sembla dir als altres corredors ‘que la força us acompanyi’. Aquesta vegada no arribarà la fuga, tret que Nielsen, un ciclista de qualitat, es posi el triomf entre cella i cella per sobre el bigoti i a més trobi la complicitat de Roglic, que recorda que al març el van criticar molt quan va superar a la mateixa arribada de la París-Niça el suís Gino Mäden. Que aquestes coses no són de ‘fair-play’, i obren un debat discutible. O sigui que per evitar comentaris, ja vindran triomfs en dies millors.

El Movistar corre en formació amb Alejandro Valverde tancant el grup, potser perquè no pot tombar el cap. Va evitar una caiguda al principi de l’etapa, però quan tenia un peu a terra, va arribar Gianluca Brambilla i es va encastar contra la seva bici. «El coll em va cruixir», però tot i que segurament fa uns anys no se li hauria escapat la victòria, aquí continua el ‘Bala’, col·locat, de moment, en la quarta plaça de la general.

No obstant, es recupera i també s’animen Mas (ara segon de la general) i Miguel Ángel López, que torna a portar el vestit de Superman, per instal·lar-se al podi provisional de la Vuelta. Si a Pitón Blanco, dilluns, els ciclistes del Movistar van poder fer una mica més, a Cullera demostren que estan en carrera i que Roglic hi té uns seriosos rivals, per exemple, aquest divendres camí del Balcó d’Alacant, en una etapa de perfil muntanyós.

Guanya Nielsen, un altre entre els corredors establerts a Andorra. Ell va arribar aquest hivern. Però la general de la Vuelta ja comença a perfilar-se entre els favorits de veritat, tot i que amb Mikel Landa patint més del compte. El ciclista alabès es deixa 27 segons a Cullera. I és que és un ciclista una mica més dièsel, a qui li agraden millor les pujades llargues, la muntanya de veritat, i no les explosions per convertir de vegades els ciclistes en cabres salvatges de curt recorregut que es cargolen per aconseguir un triomf. Però no és un bon senyal, es miri per on es miri, perquè la resta és davant i ell una mica més endarrerit.

L’Ineos, vol i no pot. Richard Carapaz, el campió olímpic torna a desaparèixer, com li va passar dilluns, al primer final de la pujada. Egan Bernal, atenció, continua avisant que li falta una mica de rodatge, només una mica, per travessar la línia d’arribada en companyia de Valverde, a només 8 segons de Roglic. 17 anys separen el murcià del colombià.

Notícies relacionades

Preciosos els canvis de sentit, un cop s’ha deixat enrere la ciutat de València, cap al sud, amb el vent bufant en totes direccions i entrades a les zones d’arrossars que recorden l’accés als trams de llambordes de la París-Roubaix, gairebé com si fos més una clàssica que una etapa d’una carrera de tres setmanes.

«M’agrada aquest mallot, però no el vull ara, sinó al final», repeteix Roglic després d’abandonar el podi i preparat per pujar aquest divendres a un Balcó d’Alacant que no coneix. Si està fort, és igual.