Una història curiosa

Pidcock, la medalla d’or i el calefactor d’Andorra

  • El campió olímpic de ciclisme de muntanya va preparar la carrera a Andorra assessorat per Hermida.

  • És una de les joies de l’Ineos, que el farà córrer la pròxima Vuelta a Espanya.

Pidcock, la medalla d’or i el calefactor d’Andorra

AFP / GREG BAKER

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Tom Pidcock es col·locava sobre la bici i el rodet, es tancava en una habitació del seu apartament d’Andorra i endollava en ple mes de juliol el calefactor al màxim amb un gibrell d’aigua que omplia l’estada de vapor. En el petit país pirinenc, on resideix com tants altres professionals del pedal, buscava el clima més semblant a Tòquio. I ho feia amb el permís del seu equip, l’Ineos, que l’havia dispensat de disputar proves de carretera preparant-se per proclamar-se campió olímpic de bicicleta de muntanya, com així ha sigut.

No gaire lluny d’Andorra, a Llívia, un petit territori de la Cerdanya envoltat per camps francesos, José Hermida, potser el millor especialista de bicicleta de muntanya que ha donat el ciclisme espanyol (plata en els Jocs d’Atenes 2004), l’assessorava. Tot a punt perquè un nou ciclista total, dels que volen destacar i destaquen a la carretera, en el fang del ciclocròs i entre les pedres del bicicleta de muntanya emprengués el camí de la conquesta de l’or olímpic.

A diferència de Van der Poel

No s’impacientava mentre qui anava a ser el seu gran rival a Tòquio, Mathieu van der Poel, s’espremia en la primera setmana del Tour, anant de groc en honor al seu famós avi Raymond Poulidor, i fent que tot el pilot anés amb la llengua fora en el que van ser els millors dies de la passada volta francesa.

Perquè ell sabia que la millor preparació per a Tòquio era deixar al garatge la bicicleta de carretera i centrar-se en una disciplina totalment diferent per model de bici i característiques de la prova: explosiva i tècnica, res a veure amb regular-se i posar-se a roda d’un pilot durant 200 quilòmetres.

Pidcock és un ciclista petit, menys d’un metre setanta, de poc pes, però capaç no només de pujar muntanyes per marcar el camí de Juan Ayuso i guanyar l’any passat el Giro Baby, tal com ha fet el corredor alacantí aquesta temporada, sinó de perdre l’Amstel Golde Race amb Wout van Aert, paraules importants, a la ‘foto finish’ més ajustada de la història del ciclisme.

Un Pogacar britànic

Notícies relacionades

L’Ineos pot presumir de tenir el seu propi Tadej Pogacar, fins a 10 mesos menor, a Pidcock, al qual volien presentar en la gran societat ciclista de carreres per etapes en la Vuelta a Suïssa, però el 3 de juny va tenir una impressionant patacada mentre s’entrenava a Andorra i va acabar a l’hospital amb la clavícula trencada.

Un Pidcock destinat a succeir els seus compatriotes Chris Froome i Brad Wiggins en un Tour que l’espera en un futur amb els braços oberts. Abans, debutarà aquest mes d’agost en la Vuelta com a representant dels rebels amb causa ciclista, la generació de Pogacar, Evenepoel, on vol incorporar-se també Ayuso, els que van jubilar tothom, fins i tot els que no van en bicicleta.