Tòquio 2021: del Frigoríficos Costa Brava a l’or olímpic

Llamas, d’Igualada, era la millor corredora catalana. Aquest diumenge mentre entrenava en bici va atendre EL PERIÓDICO per telèfon. «L’Anna disputava duatlons i triatlons mentre estudiava a la Universitat de Barcelona. Va començar a córrer amb nosaltres i de seguida va destacar. Però tenia un problema. No li agradava anar en pilot», afirma Llamas, que va deixar el ciclisme professional i l’equip Movistar el 2019.

Keisenhofer va arribar a Catalunya a mitjans de la dècada passada. Volia doctorar-se en matemàtiques, en geometria, i va trobar una habitació a Arenys de Mar. Cada dia acudia a la Universitat Politécnica de Barcelona. «Parlava perfectament castellà i fins i tot català, però estic segura que se li haurà oblidat», diu Llamas entre rialles.

🎩 Dr Kiesenhofer pic.twitter.com/9DYiFAuC0Y

— the Inner Ring (@inrng) 25 de julio de 2021

Venia d’estudiar a Anglaterra, on es va atipar de la pluja i de no poder sortir en bici quan volia. Fins que el conjunt gironí li va donar l’oportunitat només havia estat en marxes cicloturistes. Curiosament, com que va obtenir llicència catalana, va arribar a córrer amb la selecció catalana. «Tinc la llicència a Catalunya, i com que fa més de dos anys que soc aquí, sembla que puc anar amb ells. També puntuo en els campionats de Catalunya malgrat ser austríaca», afirmava en una entrevista a Carlos Villalba. El 2016.

«Nosaltres la vam intentar fitxar. Però no ens va donar ni tan sols l’oportunitat de començar a negociar. Va dir que no, que no volia córrer com a ciclista professional perquè temia anar en el pilot. Passava molta por. Té pànic a anar en grup», afirma Jorge Sanz, director esportiu del Movistar i tècnic d’Annemiek van Vleuten, la famosa neerlandesa, i una de les grans favorites, que es va penjar la medalla de plata i que quan va arribar a la meta creia que era campiona olímpica perquè no sabia que Keisenhofer havia guanyat. «Corrien sense auricular i per això no sabia que hi havia una escapada. De totes maneres ha sigut un error que l’equip neerlandès li hagi donat tant temps a Keisenhofer».

Quan Anna Keisenhofer va acabar el doctorat va marxar de Catalunya i es va instal·lar a Lausana, potser per ser a prop d’aquests cèrcols olímpics que va conquistar a Fuji, amb la italiana Elisa Longo, una altra il·lustre del pilot, com a bronze, i la mallorquina Mavi García en la 12a posició.

Mentre va córrer amb el Frigoríficos Costa Brava va guanyar la Copa d’Espanya. Era la que més destacava envoltada de joves promeses catalanes com Paula Paredes, Beatriu Gómez, Irene Pijoan, Cristina Navarro i per descomptat Lorena Llamas. I se’n va anar a França, al Tour de l’Ardecha, «l’única carrera internacional que corre perquè és de muntanya i amb prou feines es va en pilot», diu Sanz. I allà, a l’etapa reina, que acabava al Ventoux, també es va escapar per coronar en primera posició el ‘Gegant de la Provença’. Potser la seva por de rodar en grup venia per una greu caiguda que va tenir en la carrera francesa.

Oportunitat a Bèlgica

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El 2017 el Lotto belga li va donar l’oportunitat de debutar en un dels grans equips del pilot, però només va aguantar un any. Continuava vivint a Arenys, però ja havia decidit que només participaria en proves de contrarellotge com a integrant de la selecció austríaca, fins que va arribar als Jocs de Tòquio per escapar-se d’entrada i combatre així el seu temor de veure’s embolicada en una caiguda massiva.

«No sé si puc millorar molt o si ja he arribat al meu nivell màxim, que no ho crec. Si puc millorar més, m’agradaria ser amb les millors ciclistes. Sempre m’agrada donar el 100% i sempre aspiro al màxim, tot i que soc conscient que és molt difícil», deia Keisenhofer en la mateixa entrevista del 2016.