Pogacar es col·loca una alfombra groga en el Tour de França

Va arribar i es va llançar sobre l’escarpat asfalt del cim del Portet, que havia conquistat vestit de groc. Allà dalt va guanyar, on sempre fa fred i on bufa el vent del Pirineu que talla la cara i l’alè. Tadej Pogacar no es va presentar sol com feien els grans herois des de l’època de Fausto Coppi i Louison Bobet. Però tant era perquè aquest fenomen eslovè de 22 anys va col·locar sobre l’asfalt del Tour una alfombra groga per circular com un astre del ciclisme fins als Camps Elisis de París.

Bernard Hinault també arribava sol, com Merckx, mentre que Miguel Induráin, el campió més generós de tots els temps, deixava guanyar els altres; ell només volia la part més gran del pastís i permetia els rivals convertir-se en petits golafres a la seva salut. ‘Santé’, com diuen els francesos.

Molt més líder

Pogacar va esdevenir aquest dimecres molt més líder, molt més intractable, molt més madur, tot i que només tingui 22 anys, al guanyar la seva primera etapa del Tour anant de groc i també de blanc, com a millor jove, tot i que deixés que portés el mallot el segon de la general, el segon més fort, Jonas Vingegaard. I que no es confiï el neerlandès Wout Poels, líder de la muntanya, perquè Pogacar se li ha posat a 11 punts i amb el Tourmalet i Luz-Ardiden, aquest dijous a la vista, potser fins i tot es col·loca, gairebé per accident, el jersei de llunes com a millor escalador de la carrera.

🇸🇮 @TamauPogi wins atop the Col du Portet after a magnificent battle with 🇩🇰 Jonas Vingegaard and 🇪🇨 @RichardCarapazM!

See the final KM ⬇️

En jaune, 🇸🇮 @TamauPogi s'offre une victoire historique au sommet du Col du Portet !

Revivez son dernier KM ⬇️#TDF2021 pic.twitter.com/SDXBsSFZM6

— Tour de France™ (@LeTour) 14 de julio de 2021

Però és que Pogacar és el millor en tot, com a contrarellotgista i, fins i tot, com a estrateg. «Li vaig dir a Vingegaard que no em fiava de Carapaz». Vingegaard i Carapaz van ser els únics que van respondre a les dues brutals escapades amb què Pogacar va destrossar l’etapa a 8 quilòmetres del cim del Portet. Dues acceleracions inhumanes que van deixar tallats els ciclistes que encara resistien l’empenta d’un Emirates que va protegir Pogacar de forma magnífica. «Altres dies no podíem controlar les fugues, però aquesta vegada vam voler lluitar per la victòria d’etapa. Els meus companys han estat magnífics. Jo volia treure temps però al final, al veure que no ho aconseguiria, em vaig concentrar a guanyar l’etapa. Fer-ho vestit de groc és una cosa increïble».

Un ciclista feliç

Pogacar era feliç. Tothom al Portet estava radiants veient la seva exhibició, perquè a aquest corredor se l’ha d’estimar, protegir i disfrutar del seu ciclisme al marge de mirar el lloc on ha nascut. Pogacar és el ciclista que ja ha començat a marcar una època.

Vuit quilòmetres va fer en companyia de Vingegaard i Carapaz. Pogacar demanava relleus, perquè no és tonto, només faltaria. Sabia que si només ell es desgastava al final, per molt bé que li quedés el jersei groc, acabaria fos. Només el corredor danès, quan Pogacar li feia gestos amb la mà perquè passés, l’obeïa. Carapaz anava a la seva, sabedor del seu toc de velocitat a la meta.

I això ho sabia Pogacar. Per això no el va estranyar que el corredor equatorià de l’Ineos l’ataqués a 1.200 metres de la meta. ¿Deixar-lo sol? Això era impossible. Pogacar, intel·ligent, va canviar de paper i va imitar el que havia fet Carapaz fins aleshores: es va situar a la seva roda, va buscar amb la mirada si Vingegaard enllaçava, com va passar, i al final, quan va tornar a accelerar la marxa, tan fort o més de com havia fet vuit quilòmetres abans, llavors sí, llavors Pogacar es va quedar sol per disfrutar uns segons de la seva primera victòria de groc.

Quatre etapes

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Li queden quatre etapes: aquest dijous, l’important comiat del Pirineu, una jornada de certa relaxació, si no molesta el vent, camí de Bordeus, i la contrarellotge final de dissabte, en què s’apunta com el principal favorit a la victòria, abans del passeig triomfal per la principal avinguda de París.

Si Pogacar mira la general, si la mira tothom, espanta les diferències que té. El segon és a més de 5 minuts, el cinquè a més de 7, el desè a més de 12 i el 18è classificat, el colombià Sergio Higuita, a 1 hora. I ell tan fresc. 

Etapa 17 + CG #TDF2021 (17/21) pic.twitter.com/y7UjrdTUOW

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 14 de julio de 2021