Poulidor per fi es vesteix de groc al Tour amb el seu net

Va aixecar el puny i va mirar cap al cel. Va creuar la meta i es va posar a plorar, com segurament també estaven la seva mare i la seva àvia. Va continuar plorant una bona estona darrere del podi, sense poder dir res. Eren moltes emocions per a Mathieu van der Poel perquè no només s’havia vestit ell de groc després de guanyar al Mur de Bretanya. Havia posat la peça a l’esquena del seu avi Raymond Poulidor. El net havia pogut aconseguir el jersei que mai va poder portar ‘Pou-Pou’ les 14 vegades que va córrer el Tour entre 1962 i 1976.

I va seguir amb la veu entretallada quan, ja amb el ‘mallot’ groc, Van der Poel va atendre la premsa: «És una emoció tremenda i una pena que ell no ho hagi pogut veure, perquè li hauria encantat». Tot i que va ser neerlandesa, era la segona victòria francesa perquè era el que desitjava el públic local i fins i tot bona part dels seus companys. Fins i tot Julian Alaphilippe, el líder desplaçat, es va aturar al seu costat després de travessar la meta en cinquena posició per saludar-lo. Era la viva imatge de Poulidor, un deute que el Tour i el ciclisme tenien amb un dels grans mites del pedal i un gest del seu net que per si sol ja va entrar sense esperar en la història d’aquest esport.

WHAT A FINISH! It's 🇳🇱 @mathieuvdpoel who claimed the win and the Yellow Jersey in exhilarating fashion.

Here's the last KM

Quel final excitant ! C'est 🇳🇱 @mathieuvdpoel qui remporte l'étape et le @MaillotjauneLCL !#TDF2021 pic.twitter.com/y35TqUeNMT

— Tour de France™ (@LeTour) 27 de junio de 2021

«No vaig poder lluitar per la victòria en la primera etapa perquè amb l’estrès i l’ansietat em vaig quedar sense forces». Però aquest diumenge, ¡ah!, que diferent va ser tot. Van der Poel va treure el seu caràcter insaciable, una bèstia humana sobre una bici que atacava ja al primer pas pel Mur de Bretanya, com si ho tingués tot calculat, per esgarrapar els vuit segons de bonificació, perquè si no no sumava prou per superar Alahilippe.

Eren només dos quilòmetres, però treien el singlot, sense parar, una recta interminable. Tots darrere de Van der Poel i el públic refugiat a les tanques, com havia de ser, no fos cas que a algun espectador se li tornessin a creuar els cables.

Notícies relacionades

En el noble nom de l’avi ‘Pou-Pou’

Fa 22 anys Induráin va dir prou

Igual que no se li van creuar a Tadej Pogacar, sempre vigilant Primoz Roglic. Han passat només dues etapes i el duo eslovè ja està instal·lat en la tercera i quarta plaça de la general; dos dies en què Enric Mas no ha fallat, dos dies de por, però també d’emocions i deutes pendents.

L’error d’Ineos

I fins i tot de situacions de carrera difícils d’entendr,e com la que va realitzar ahir el conjunt Ineos abans de l’atac definitiu de Van der Poel. Van posar tots els ciclistes a estirar el pilot com si no hi hagués demà. Portaven Richard Carapaz perfectament col·locat però es van oblidar de Geraint Thomas, que incomprensiblement va cedir 23 segons a l’heroi del dia. ¿Era Van der Poel? ¿O havia tornat Poulidor? El net, a diferència de l’avi, no figura entre els elegits per guanyar el Tour, tot i que Pou Pou no ho aconseguís mai. Ell està per a espectacles d’un dia, però aquest diumenge es va guanyar el cel i l’aplaudiment de l’univers ciclista.

Etapa 2 + CG #TDF2021 (2/21) pic.twitter.com/oecM2nzrFX

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 27 de junio de 2021