la ronda italiana

Giro 2021: Egan Bernal entra en crisi

  • La ‘maglia rosa’ mostra flaquesa per primera vegada durant la inèdita i dura pujada a Sega di Ala.

  • Encara amb dues arribades en alt, el dubte està ara a saber si el conflicte del líder va ser només passatger.

Giro 2021: Egan Bernal entra en crisi

AFP / LUCA BETTINI

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Una carrera com el Giro no només es guanya atacant en els moments clau. El triomf, en ocasions, arriba al camuflar el dia dolent que qualsevol figura sempre acostuma a tenir en una prova de tres setmanes. I, com aquest dimecres, quan la ‘maglia rosa’ no pot amagar que les cames no responen igual que en etapes precedents, llavors és el moment de resistir, de perdre el menor temps possible i, sobretot, encomanar-se a la gràcia divina de tenir un gregari anomenat Daniel Martínez al costat, que anima perquè Egan Bernal, l’afectat, comprovi que no està sol mentre ascendeix inhàbilment pels cims d’Itàlia.

La figura de Miguel Induráin sempre serveix com a exemple; no només en la glòria de les victòries, sinó per explicar com superava els moments de crisi. El 1993, en l’últim sospir de la muntanya, a punt va estar de perdre el Giro a les costes d’Oropa. Un letó anomenat Piotr Ugrumov el va posar contra les cordes i el seu director, José Miguel Echávarri, al cotxe, es va saltar tots els controls i es va guanyar una bona multa només per treure el cap per la finestreta i cridar-li a Induráin que el seu rival era a vuit segons.

Sestriere i Chiappucci

I el mateix Induráin va haver de patir fins al límit de la seva existència, també a Itàlia tot i que en la ruta del Tour, quan va arribar el defalliment pujant Sestriere en la ronda francesa del 1992. Claudio Chiappucci pujava desbocat i les cames del campió navarrès feien més mal que altres dies. Allà va salvar el segon triomf a París.

En un port dels Alps meridionals, anomenat Sega di Ala, inèdit en el Giro, Bernal no va ser l’Egan de dies anteriors, el que atacava sobre la terra sense asfaltar dels Abruços, el que pujava amb bravura pel Zoncolan i el que deixava a tots tirats a les Dolomites. Va ser una ‘maglia rosa’ que va mostrar fragilitat i que no va poder aguantar el tremend impuls de Simon Yates, unes vegades tan fort i d’altres tan irregular, en companyia de Joâo Almeida.

Victòria de Dan Martin

En un moment determinat, a les rampes més dures i mentre Dan Martin es dirigia a la meta per imposar-se en solitari, Bernal es va deixar anar per deixar terreny pel mig a Yates. I sort va tenir que al seu costat hi havia el seu compatriota i company en l’Ineos, Daniel Martínez, per animar-lo i marcar-li un ritme que només el fes tremolar però que al final no li ocasionés un problema insalvable en la classificació general.

Notícies relacionades

Per a més fortuna, Damiano Caruso s’havia deixat anar abans que ell. El segon classificat, que pedalava per darrere, només va poder connectar amb el líder i aconseguir després a la meta una escassa renda de tres segons a l’accelerar ja a la zona tancada.

Però diverses preguntes van quedar en l’aire. ¿Era només la crisi d’un dia? ¿Van ser únicament els habituals vaivens després de la jornada de descans? ¿O és que el cos de Bernal ha començat a dir prou? Perquè una cosa semblant li va passar a Simon Yates en el Giro del 2018. Queden quatre etapes amb dos finals en alt (divendres i dissabte). Potser la gran sort de Bernal és que a diferència de Yates fa tres anys no té darrere un rival tan consistent i perillós com era Chris Froome, que al final el va noquejar i li va birlar la victòria.