Pogacar-Roglic, duel eslovè a la basca

Tadej Pogacar ha guanyat tot el que ha corregut quan s’ha transformat en un ciclista de grans o petites voltes. Primoz Roglic gairebé ho ha aconseguit, menys quan el seu jove compatriota s’ha creuat al camí, o ha sigut fuetejat per la dissort, tal com li va succeir a la París-Niça, que va perdre gairebé en l’última pedalada quan semblava que aconseguiria la primera gran victòria del 2021.

La Itzulia viu des d’aquest dilluns i fins dissabte el duel en terres basques de la parella de moda, de dos esportistes que han col·locat a dalt de tot de la pissarra de la classe el mapa d’Eslovènia per convertir-se en els dos millors ciclistes de l’actualitat en carreres de diversos dies. Pogacar va treure a Roglic el triomf del Tour quan semblava que el seu paisà, 11 anys més gran (31 per 22), afrontava la contrarellotge final amb la pujada a La Planche des Belles Filles com un tràmit abans del passeig pels Camps Elisis. Roglic va superar Pogacar a la Vuelta del 2019 tot i que el cert és que en aquell temps el jove ciclista de Joxean Fernández Matxin, el director de l’equip d’Emirates on corre la perla eslovena, debutava en una carrera de tres setmanes i tenia tota la carretera per aprendre.

Ciclisme a l’ofensiva

La ronda basca, tal com li va succeir a la Volta, ja no és una carrera preparatòria on les estrelles del pedal que s’apunten la corren pensant només a entrenar-se amb un dorsal posat a l’esquena com es feia tota la vida en un ciclisme que va començar a canviar en la dècada passada. Ara tots van amb el ganivet a la boca, ja sigui en la carrera catalana, en la Itzulia o en qualsevol cita de diversos dies. Uns s’apunten pensant en el Giro i altres en el Tour (la Vuelta encara queda molt llunyana a la primavera). Però si aconsegueixen destacar i millor encara una victòria és una cosa que s’emporten per si després es torcen les coses. Pogacar i Roglic són dels que no perdonen. I en el fons, aquesta manera de córrer tan ofensiva no fa cap altra cosa que motivar l’espectador que sap que difícilment s’avorrirà almenys en cinc de les sis etapes –la cinquena és l’única jornada de previsible esprint– dissenyades a la Volta al País Basc.

El muro de Etxebarria, final de la primera etapa CRI de la @ehitzulia. Algo màs de 330 metros de longitud al 13% con rampas del 20%. Y con Santo Domingo de salida. Precioso inicio!!! pic.twitter.com/nnp4LYwCRb

— Josu Garai (@josugarai) 30 de marzo de 2021

Perquè, a més, hi ha més convidats a la festa ciclista a part del duo eslovè. Amb el dorsal u apareix Ion Izagirre, l’últim vencedor de la carrera abans de la suspensió de l’any passat per la pandèmia. Com a basc guanyar la carrera de la seva terra és un al·licient i el ciclista de l’Astanà es mou bé en proves per etapes de pocs dies. Però és que repeteix Alejandro Valverde, després del quart lloc de la Vuelta, acompanyat per Enric Mas. I amb ells Adam Yates, vencedor a Barcelona, que lidera l’Ineos amb un Richard Carapaz més rodat després de la seva experiència a Catalunya. Per si no fos prou, l’equip britànic també ha inscrit Tao Geoghegan Hart, el vencedor del Giro que aquest any ha canviat Itàlia pel Tour. Els guanyadors de les tres grans rondes del 2020 se citen per tant a Euskadi.

Dos finals en alt

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A la Itzulia també acudeix la principal estrella basca, Mikel Landa, al costat del seu company Pello Bilbao. Landa (segon el 2018 després de Roglic) intentarà un vell repte que persegueix des de fa anys per intentar inscriure el seu nom com a guanyador de la prova.

Seran sis dies intensos, fins dissabte, amb dos finals en alt (Ermualde, en la tercera etapa, i Arrate, en l’última, el lloc on es va imposar Roglic en la primera etapa de la Vuelta). Aquest dilluns, el festival comença a Bilbao amb una contrarellotge de 13,9 quilòmetres que inclou la pujada final al mur d’Etxebarria amb rampes que arriben al 20%. Cada dia per Eurosport i Esport3 (ETB, al País Basc).