Patrocina:

PENÚLTIMA ETAPA

Peter Sagan es reivindica amb una gran victòria a la Volta a Catalunya 2021

  • El tricampió del món suma a Mataró la victòria 115 de la seva carrera.

  • El corredor eslovè s’imposa a l’esprint amb un control absolut de la situació.

  • Fa dos mesos es va contagiar amb la Covid, només tenia ganes de dormir i va perdre tota la forma física de la pretemporada.

Peter Sagan es reivindica amb una gran victòria a la Volta a Catalunya 2021
Es llegeix en minuts

Mataró sempre hauria de recordar que un 27 de març del 2021 tot un tricampió del món de ciclisme anomenat Peter Sagan va guanyar una etapa de la Volta número 100 després d’un meravellós esprint de força. No se’n podia anar de Catalunya sense deixar-se veure. No podia renunciar a debutar a la ronda catalana, perquè ell és Sagan, a qui en una altra època van anomenar ‘Tourminator’, perquè hi va haver anys en què no es ponia el sol rere la seva roda quan s’anunciava una arribada massiva i perquè, a més, com pocs velocistes supera qualsevol tatxa de muntanya sense aparent dificultat.

Va ser un tremend privilegi per a la Volta la victòria de Sagan; calculada, efectiva, coneixedor de les seves sensacions, hàbil a l’hora d’ordenar la feina dels companys del Bora; meticulós en el seu ofici, tot i que de vegades, erròniament, faci la sensació que és un boig de la bici, com si l’esforç i l’entrenament dur no anessin amb ell. Ven una imatge desenfadada, però serveix per convertir-lo en un dels millors homes anuncis del pilot mundial, capaç de vendre a la pantalla des d’un xampú per al cabell fins a un extractor per a la cuina. I convèncer a propis i estranys perquè apostin per la marca de bicis que patrocina.

Per alguna cosa, sense que mai i menys als 31 anys, aspiri a guanyar algun dia el Tour, Sagan és el ciclista més ben pagat del pilot, més enllà de les estrelles que apareixeran a finals de juny a les travesses per arribar de groc a París. I perquè té ull màgic per llegir les etapes. Va arribar a la Volta i va voler provar-se el primer dia, però el ritme tremend que va imposar el Movistar al Montseny el va asfixiar per arribar a Calella despenjat. Va afrontar la contrarellotge de Banyoles com si fos un dia d’entrenament amb dorsal. Va superar les dues jornades al Pirineu en la clandestinitat del pilot, tranquil i desgastant només el just, i va saber que a Manresa, divendres, arribaria una escapada.

¡Ah! Però Mataró era una altra cosa. Era el seu terreny, l’ocasió per provar-se. Només calia que els seus gregaris controlessin la fuga i evitessin qualsevol acció desesperada a l’Alt del Collet. Els auxiliars que van anar per davant, al cotxe, ja li havien comunicat que la pujada a 14 quilòmetres de la meta no era gran cosa. Sense problema per a un Sagan cansat de guanyar etapes al Tour, clàssiques com el Tour de Flandes o la París-Roubaix i tres vegades, sí tres vegades com Óscar Freire, campió del món de ciclisme.

Un inici d’any horrible

I no va fallar per apuntar-se a la Volta el primer triomf d’un any que havia començat horrible per a Sagan. Després de Nadal se sentia estranyament cansat. «No tenia febre», va explicar aquest dissabte a Mataró després de la seva victòria. Però un dia va notar que havia perdut l’olfacte i que el menjar no tenia gust a res. Mal assumpte. Gairebé ni era necessari realitzar-se una PCR que, evidentment, va donar positiu. Tenia el coronavirus. «Només desitjava passar-me el dia dormint al llit. Em vaig quedar sense forces. Era frustrant, quan vaig tornar a entrenar, no tenia ni energies per a escalar. No avançava. Vaig perdre tota la forma».

Es va apuntar per allò del deure obliga a la Tirrena-Adriàtica, a patir per no quedar-se despenjat. Però ves per on, va anar posant-se en forma fins al punt que es va animar a participar a la Milà-Sanremo on va ocupar una digna quarta plaça final.

Notícies relacionades

De San Remo va viatjar a Calella. I ja el tenim aquí, a la Volta, amb perfil baix fins que es va descarregar al seu ordinador l’etapa entre Tarragona i Mataró. Era la seva. «L’equip va treballar d’una manera fantàstica per poder acabar d’una vegada amb dos mesos molt complicats». La Covid ja no li ha deixat empremta, potser les ànsies per tornar a ser el gran Sagan, el que va celebrar al Maresme la victòria 115 de la seva carrera professional per rebre tot just creuar la línia d’arribada la felicitació d’un altre antic campió del món, d’un que el supera en triomfs, ni més ni menys que 130, i que es diu Alejandro Valverde.

Va pujar al podi, com ha fet tantes vegades, i com ja estan acostumats tots va haver d’imaginar-se que una gentada l’aplaudia, com quan rebia al Tour la felicitació de desenes i desenes d’eslovens arribats amb autobús des del seu país per celebrar les victòries del seu compatriota més famós. Ara, tot és més fred, fins i tot per a Sagan que aquest diumenge després d’acabar la Volta emprendrà la tornada a Mònaco, on viu, per posar-se ja el xip de clàssica pendent de si s’ajorna a la tardor la París-Roubaix per culpa de la pandèmia.