L’Ineos passa el forrellat a la Volta a Catalunya-2021

Com si en comptes d’un equip fos una piconadora, el conjunt Ineos ha decidit passar més que un forrellat a la Volta. Veure per creure. Veure fins i tot per pensar si no sembla un abús. Eren tres els membres de l’Ineos que des d’aquest dijous estan col·locats a les primeres places de la general, un podi al complet amb homes vestits de negre i vermell, amb Adam Yates, com a líder; Richie Porte, un antic guanyador de la ronda catalana en segona posició, i Geraint Thomas, tot un vencedor del Tour, a la tercera plaça de la taula.

 ¿I per darrere? Per darrere només Alejandro Valverde, com si fos una espècie d’oasi en el ciclisme espanyol. A un mes de complir els 41 anys, i amb la gairebé única excepció dels absents Mikel Landa i Ion Izagirre, que tots dos es reserven per a la Vuelta al País Basc, no surt cap corredor nascut al sud del Pirineu capaç ara com ara d’imposar-se en una ronda per etapes d’una setmana com és aquesta Volta, que ha arribat a la seva edició número 100.

🔥¡EXHIBICIÓN de Esteban Chaves en Port Ainé! #VoltaCatalunya100

🚴‍♂️El ciclista de BikeExchange se lleva la victoria en la etapa reina de esta @VoltaCatalunya

🔗https://t.co/wgAVMDSNo2 pic.twitter.com/t08OjNuZWA

— Teledeporte (@teledeporte) 25 de marzo de 2021

Sembla un oasi, entre ciclistes que fan l’efecte d’haver frenat la seva progressió. Marc Soler va ser la primera figura a quedar-se tot just començar la pujada a Port Ainé. I aquests ciclistes espanyols, tenint tan a prop en edat aquesta generació brutal, exagerada, apoteòsica, brillant, no són capaços ni tan sols d’acostar-se als assoliments dels seus oponents. Pogacar guanya el Tour mentre Van Aert i Van der Poel viuen duels apoteòsics en qualsevol clàssica, fins al punt de fer estimar aquest esport més enllà de les banderes i els idiomes. Són tan i tan bons que fins i tot porten el combat al fang del ciclocròs.

Tímid atac de Mas

Enric Mas, segon a la Vuelta-2018, fitxat a so de bombo i platerets pel Movistar, cinquè del Tour i cinquè de la ronda espanyola l’any passat, que està molt bé, fantàstic, però sempre, sempre, desgraciadament, per molt afany i coratge que hi posi, sempre, com aquest dijous camí de Port Ainé després d’atacar, cedeix uns metres al pilot de les principals figures.

 És molt preocupant el futur del ciclisme espanyol. Valverde segueix sent allà, quart de la general de la Volta, primer espanyol i vigilant per si algun Ineos aixeca el peu o cedeix de forma incomprensible, per exemple aquest divendres si hi ha atacs a Montserrat, i caça una posició al podi de Barcelona, cosa que a la seva edat seria una meravella.

 Port Ainé era més un port llarg que complicat, una muntanya que pujada amb cotxe no obliga el motor a patir amb canvis bruscos a causa de desnivells inhumans. N’hi havia prou amb comprovar com Esteban Chaves, guanyador de l’etapa reina, va ascendir gairebé tot el temps amb plat gran, cosa que seria impossible en altres paratges ciclistes. Potser, per aquesta raó, l’Ineos va poder posar-se la careta del vell Sky i imposar un ritme salvatge, a l’estil del que va marcar el Jumbo al passat Tour, i ofegar qualsevol intent d’escapada més enllà del que va buscar i va aconseguir amb èxit un Chaves recuperat per al ciclisme mundial.

Entre Dennis i Carapaz

 I és que dos corredors de l’Ineos, primer Dennis i després Carapaz, van fer tota la pujada al capdavant del grup fins que Thomas, als metres finals, es va responsabilitzar de conduir el grup per estar col·locat al minidescens a meta i aconseguir la bonificació per assegurar encara més el triplet de l’Ineos al podi de la Volta.

Notícies relacionades

¡‘Allez’, Alaphilippe!

Fa 22 anys Induráin va dir prou

Corria l’aire fred al cim català fins al punt que semblava que tallaria el rostre de les poques persones amb dret a acomodar-se a la zona de meta. I hi arribaven els ciclistes de l’Ineos feliços com si haguessin guanyat l’etapa, amb liderat reforçat, i sense preocupar-se massa pel fet que Chaves els hauria tret una victòria que segur que volien aconseguir amb algun dels tres integrants del podi, ja que Carapaz, fix en el bloc del Tour, va ser sacrificat com a gregari, fins al punt d’haver de parar per fixar la cadena que li havia sortit de la bici, i tornar per conduir el pilot principal al ritme d’un ciclista equatorià que ha guanyat el Giro i que té números per lluitar per la victòria al Tour.

Després, després d’ells, res, ni tan sols una imatge esperançadora per creure veure un corredor espanyol capaç de pujar al carro dels que aspiren a fer coses grans en aquests tres dies de carrera que queden fins al castell de Montjuïc; sempre que se n’exclogui Valverde, que és allà entre els millors com ahir, com avui... com sempre.