Roglic guanya una Vuelta assetjada per la pandèmia

Primoz Roglic ha guanyat una Vuelta assetjada per la pandèmia, una carrera que s’ha viscut dia a dia sense saber què podia passar al matí següent i que ha hagut de canviar sortides i arribades intentant fer poc soroll, gairebé adoptant una espècie de perfil baix, per driblar al Covid-19 i molestar el mínim possible ciutats confinades i territoris tancats perimetralment. Però el que de vegades semblava un impossible, gairebé com si fos un miracle, s’ha produït aquest diumenge a Madrid amb una Vuelta que s’ha pogut acabar per a més glòria d’un ciclista eslovè tan complet com calculador, ambiciós com el que més i que ha guanyat la prova per segon any consecutiu.

Etapa 18 - Stage 18 | #LaVuelta20

🇪🇸 Vive el último kilómetro de la victoria de @Ackes171 en la última etapa gracias a @CarrefourES
🇬🇧 Live the last km. of Pascal Ackermann's victory in the last sprint thanks to @CarrefourES#CarrefourConLaVuelta pic.twitter.com/JQVhlFnbZx

— La Vuelta (@lavuelta) 8 de noviembre de 2020

 

Va dir Alberto Contador després de conquerir el Tour del 2009 que havia hagut de guanyar dues carreres, una a la carretera i una altra a l’hotel per la presència al seu equip d’un Lance Armstrong, que també volia la victòria, i a qui mai li va donar la benvinguda el ciclista madrileny. A Roglic li ha passat el mateix. A la carretera ha lluitat contra Richard Carapaz i un britànic, Hugh Carthy, que va voler jugar a sorprendre i seguir els passos de Tadej Pogacar al Tour i Tao Geoghegan Hart al Giro. I allà va sortir victoriós. I fora d’ella, com la resta d’integrants de la caravana de la prova, ha hagut d’estar pendent de l’evolució de la pandèmia i fins i tot d’ajustar la tàctica a l’haver de suspendre’s l’etapa clau del Tourmalet i ser canviada pel Formigal, que sense assemblar-se gens ni mica al gran cim francès, va ser al final la jornada on més va patir i on va perdre el jersei vermell que volia portar de principi a fi en favor de Carapaz.

«Arribar a Madrid ja ha sigut un gran assoliment ja que ha significat que tot ha funcionat bé, ja que el planeta està en una situació que no és la millor. Però tot i així, hem pogut córrer», paraula d’un Roglic que es va guanyar el dret a encapçalar el podi de la Vuelta, entre el silenci de Madrid, on el corredor alemany Pascal Ackermann va guanyar l’última etapa de la prova.

Batalla des del primer dia

Va ser una batalla que ja va començar a les muntanyes basques el primer dia, en una pujada a Arrate tancada al públic i amb pluja. Un combat que va continuar sense públic a tots els escenaris i en costes tan dures, gairebé salvatges, com l’Angliru, més trist que mai en una Astúries que l’endemà d’anar-se’n la Vuelta va tancar tota l’hostaleria, com es va repetir a Galícia i després a Castella i Lleó. A Salamanca, tot i que d’això no se n’adonés Roglic en el tancament a la seva habitació, es van haver de preparar càterings per a membres de la carrera, en una ciutat amb tots els bars i restaurants, inclosos els dels hotels, tancats i barrats.

Va ser l’única de les tres carreres que no va presentar un sol positiu per Covid-19 (dels altres afortunadament ja ni se’n parla) des del moment en què van començar a girar les rodes de les bicis. Però, així va ser, perquè es va crear una bombolla tan hermètica que va obligar els ciclistes a viure una vida monacal, sense poder ni sortir si més no a la porta dels hotels i, ni de bon tros, rebre la visita d’amics i familiars en les dues jornades de descans.

Va ser també una Vuelta que es va resoldre amb menys d’un minut de diferència (Carapaz, a 24 segons), tal com va succeir primer al Tour (Pogacar va guanyar Roglic  per 59 segons) i després al Giro (triomf de Geoghegan Hart sobre Jai Hindley per 39 segons). «Si hagués guanyat a París hauria vingut aquí amb la mateixa ambició. Soc molt competitiu i per això, quan va passar allò del Tour, em vaig dir que calia passar pàgina i acceptar la derrota», segons la clara explicació d’un ciclista que mai es dona per vençut, que va oblidar de seguida el cop de Pogacar a la Planche des Belles Filles i que l’any que ve, coronavirus pel mig i en les dates habituals –Giro, al maig, Tour, al juliol, i Vuelta, a l’agost–, tant de bo que amb vacuna, tindrà Roglic  com a favorit en les dues de les tres carreres que decideixi participar.

El ciclisme espanyol

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I va ser una temporada exprés (d’agost a novembre) en què el ciclisme espanyol s’ha hagut de conformar amb les victòries d’etapa de Marc Soler i d’Ion Izagirre a la Vuelta, el quart lloc de Mikel Landa (incomprensiblement baixa de la ronda espanyola) al Tour i les cinquenes places d’Enric Mas al Tour i a la Vuelta (millor jove), carreres que per equips va guanyar el Movistar, sobretot molt actiu en la ronda espanyola, inclosos els dos últims quilòmetres de la Covatilla.

Les classificacions finals a la pàgina oficial de la Vuelta.