El Giro s'agafa un dia de treva davant Madonna di Campiglio

Guanyi qui guanyi, sempre guanya un eslovè. I el vencedor no ha sigut precisament Primoz Roglic, que es troba disputant la Vuelta, sinó un ciclista més modest, Jan Tratnik, en un dia de treva, en una jornada llarga, de 225 quilòmetres, on les figures de la carrera, els que es jugaran la victòria final, van decidir agafar-se una treva, ¿i per què? Doncs perquè aquest dimecres arriba una cita carregada d’història en el Giro i també en el ciclisme mundial. Toca el torn de Madonna di Campiglio, sabor alpí per a una ronda italiana que continua liderant amb dificultats però de forma brillant i fins i tot demarrant a la meta el jove portuguès João Almeida.

El Giro va despertar amb la notícia que el velocista Fernando Gaviria s’havia convertit en el primer esportista professional d’alt nivell que es reinfectava amb la feliç Covid. Però, alhora, amb la tranquil·litat de saber que, a partir d’ara, la carretera cap a Milà era lliure de l’obstacle de suspensió, al marge que la neu enterboleixi d’una manera o una altra les ascensions previstes per a aquesta setmana, amb un pla b dissenyat per si de cas.

Amb la destral enterrada

El Giro, almenys les seves figures, van rodar amb la destral enterrada mentre es formava una fuga que anava agafant minuts i minuts. La diferència era clara a l’hora de rodar. Els escapats, entre els quals hi havia l’aragonès del Movistar Sergio Samitier, posaven un ritme eficaç, i per darrere, de vegades, gairebé feia la sensació visual que la velocitat era més pròpia d’una jornada de cicloturisme actiu.

Així és el ciclisme. Moltes vegades els organitzadors posen una etapa amb sis ascensions, curtes però amb algun repetjó que crema les cames, però els ciclistes decideixen pujar-les en pau i tranquil·litat deixant el combat sense treva per a un altre dia. I és que Madonna di Campiglio no és una pujada senzilla. És un d’aquests ports que criden a decidir una carrera com el Giro, per a les coses bones, la defensa del liderat o el seu assalt, o per a les dolentes. El 1999, Marco Pantani era el líder de la carrera, a tan sols dues etapes per al final. Va passar un control d’hematòcrit i es va endur un ensurt que va canviar la seva vida desgraciadament per sempre. Sospitós de dopatge, va ser expulsat de la carrera.

Almeida demarra

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Almeida, el jove líder de la carrera, almenys va voler donar un toc de qualitat en l’últim quilòmetre de l’etapa per buscar algun segon de glòria, gairebé 13 minuts després que Tratnik aixequés els braços a San Daniele del Friuli. Va demarrar i els va deixar a tots clavats. Tan sols va aconseguir dos segons d’avantatge sobre Wilco Kelderman. Van ser dos segons de ràbia perquè tots veiessin que aquest dimecres pot perdre la ‘maglia rosa’, però que fins ara l’està portant amb gallardia per demostrar que és un corredor amb un futur tan brillant com enorme.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Giro.