30 d’oct 2020

Anar al contingut

Patrocina:

la ronda italiana

Almeida s'encoratja vestit de rosa

El Giro entra en un cap de setmana clau amb contrarellotge, alta muntanya i el jove ciclista portuguès al capdavant de la general

Sergi López-Egea

Almeida s'encoratja vestit de rosa

LUCA BETTINI

Els pares no poden veure ni fer petons als seus fills. L’amor s’ha de transmetre a distància. Ells sí que poden admirar les vinyes de Monselice i fins i tot els monuments de la pròxima Pàdua amb la visita gairebé obligada a la tomba de sant Antoni. Els pares són els de Joâo Almeida, que des de dimarts són a Itàlia, animant en la distància el fill que porta amb orgull la ‘maglia rosa’ del Giro i que lluita no només per aquesta, sinó per les etapes, com si no hi hagués demà, perquè en ciclisme, de vegades, el demà no importa.

Almeida només té 22 anys, però s’ha proposat demostrar, com va fer el seu contemporani Tadej Pogacar, que els altres són tots uns ‘vells’ i fins a utilitzar expressions tan de moda entre els nois com la que diria que vestir el jersei rosa és de guapos. I de guapos va l’assumpte quan Almeida accelera en cotes que no són ports però cremen les cames, on es tallen els que estimen l’esprint i fins i tot somien en un triomf en una ciutat del Vèneto anomenada Monselice i que és pàtria de bons vins. El duel de Peter Sagan per mirar de tallar Arnaud Démare queda en la via morta quan el ciclista eslovac es queda retardat. És l’instant per fixar-se en Almeida.

Actua, accelera i gairebé ataca. Pateixen tots darrere, com Vincenzo Nibali o Wilco Kelderman i també Pello Bilbao. Tots preferirien anar més tranquils i a roda, deixant la glòria del dia als velocistes si salven els dos costeruts obstacles que apareixen en els últims 30 quilòmetres de la 13a etapa.

La dolça joventut

¡Què va! Almeida té l’arrogància de la dolça joventut, la que ni es talla ni té por, la que va exhibir Remco Evenepoel abans de precipitar-se per un pont a la veïna la Llombardia. I per descomptat Pogacar quan va tombar Primoz Roglic en la inoblidable pujada a la Planche des Belles Filles.

Els pares d’Almeida es devien sentir orgullosos del seu fill quan amb prou feines en van quedar 16 davant amb una baixada i una desena de quilòmetres de pla i vinyes fins a la meta. I allà se’l veu esprintant i buscant la victòria, que s’emporta Diego Ulissi, per arribar a la vuitena victòria d’etapa personal al Giro.

Va recordar, salvant les diferències, la famosa etapa de Lieja al Tour de 1995, quan Miguel Induráin es va oblidar que l’endemà hi havia una contrarellotge i va posar el Tour en ebullició amb un demarratge de llegenda.

Dues etapes determinants
 

Almeida, ell i tots, es preparen per a un cap de setmana que ha de ser determinant, en un Giro en què, tot s’ha de dir, es troba orfe d’atacs de solera i gairebé han passat dues setmanes de competició. Almeida ‘és la prova. És la ‘maglia rosa’ gràcies a la seva extraordinària contrarellotge inaugural a Palerm. Aquest dissabte repeteix en la mateixa especialitat, un dia d’alta muntanya, a Piancavallo, no gaire lluny de Venècia. Allà, sí o sí, hi ha d’haver atacs. Allà, sí o sí, es veurà si els pares d’Almeida, que passi el que passi seguiran orgullosos del fill, tenen motius per també aplaudir-lo.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Giro.