24 d’oct 2020

Anar al contingut

Patrocina:

protagonisme mallorquí

Enric, de menys a Mas

El líder del Movistar va començar el Tour amb molts dubtes però poc a poc es va retrobant i escalant posicions en la general, en la qual ja és vuitè

Sergi López-Egea

Enric, de menys a Mas

ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

La càmera instal·lada a l’hotel que l’equip Movistar ocupava a Niça mostrava la cara d’Enric Mas  amb molts dubtes. Molta inseguretat reflectia el corredor mallorquí, el gran fitxatge del Movistar per continuar amb l’obra creadora que un dia van començar Pedro Delgado i Miguel Induráin.

Estava tan insegur d’ell mateix que els periodistes que assistien a la seva videoconferència (el Tour no permet aquest any el contacte directe amb els corredors al marge d’una zona mixta creada en sortides i metes) es van quedar perplexos quan Mas va parlar d’arribar a París entre els 15 primers. ¿Com que els 15 primers? El Movistar, el gran equip espanyol de ciclisme, el que ha guanyat el Tour, tot i que amb altres denominacions, cinc vegades amb Induráin i una amb Periquito i Óscar Pereiro, no podia iniciar la ruta de la Grande Boucle pensant en situar el seu cap de files entre els 15 primers.

Unzué, tranquil

Eusebio Unzué, el gran patró, estava més tranquil: que parlés, que digués en aquell moment el que li demanava el cor, perquè ara que es planifica tot, o almenys s’intenta, de manera més o menys científica amb plans d’entrenament el més sofisticats i calculats possibles, tot estava preparat perquè Enric anés de menys a Mas, que comencés tranquil, perquè no havia arribat al Tour en la seva plenitud, de manera que les cimeres més complicades apareixerien des del Gran Colombier i sobretot en la tercera setmana amb tres etapes consecutives als Alps.

Sempre va córrer, des de la primera etapa, amb el mestre al costat. I és que és impossible no treure càtedra de ciclista professional tenint Alejandro Valverde al costat, pendent de Mas, donant-li ànims i fins i tot animant-lo a seguir quan els principals favorits baixaven una mica el ritme al Peyresourde. Valverde no lluita per la general aquest any, però és que amb 40 anys continua tenint tanta classe que és capaç d’arribar amb RoglicPogacar i la resta de favorits fins als 600 últims metres del Grand Colombier per tornar a somiar amb un demarratge i una altra victòria en el Tour.

«Aquí estic, escalant posicions»
 

«Estic bastant content. Fa un mes no aguantava amb els favorits els últims 10 quilòmetres de l’etapa. I ara soc aquí, escalant posicions. Soc el vuitè de la general i ara he de córrer molt concentrat perquè el que queda de Tour és molt dur».

De fet, d’allà la reflexió de Mas, només hi ha dos ciclistes en aquests moments que corren la ronda francesa a un altre nivell. Amb només una setmana de competició per davant, és difícil pensar que hi hagi un guanyador que no sigui Roglic o Pogacar als Camps Elisis de París. Però, ¿i els altres? La resta, a partir del tercer de la general, ara Rigo Urán, estan molt igualats, tant que en aquests moments és imprevisible endevinar qui aguantarà, qui anirà més fort o qui explotarà com ho van fer Bernal i Quintana al Grand Colombier.

A la memòria de Pep Toni Escandell
 

Per això, Mas confia a anar millorant en la general, sentir-se més fort i més ciclista pels Alps. «Només hi ha dos corredors més forts que els altres. La resta no són imbatibles. Però tots podem tenir un mal dia».

Per les cames de Mas passa el futur del ciclisme espanyol. Té 25 anys i, de fet, tradicionalment, la majoria de ciclistes, almenys les figures del Movistar, han madurat amb més edat. No tots creixen majestuosament amb 20 o 21 anys com Pogacar i  EvenepoelAlberto Contador, abans de retirar-se, el va triar com a hereu. Mas corre amb el cor ciclista de Mallorca, d’aquest ciclisme mallorquí que va perdre el juny a Pep Toni Escandell, que no només era el seu massatgista, sinó també el seu amic.