31 d’oct 2020

Anar al contingut

Patrocina:

El Tour 2020

Landa es deixa més d'un minut a les portes del Pirineu

L'equip Ineos provoca un tall pel vent, i diversos favorits, entre ells el ciclista basc i Pogacar, arriben endarrerits a la meta de Lavaur, on guanya Van Aert

Sergi López-Egea

Cycling - Tour de France - Stage 7 - Millau to Lavaur - France - September 4, 2020. Team Jumbo-Visma rider Wout Van Aert of Belgium wins the stage. REUTERS/Benoit Tessier/Pool

Cycling - Tour de France - Stage 7 - Millau to Lavaur - France - September 4, 2020. Team Jumbo-Visma rider Wout Van Aert of Belgium wins the stage. REUTERS/Benoit Tessier/Pool / BENOIT TESSIER (REUTERS)

A l’equip Bahrain estaven abatuts. Capbaix i sense ganes de parlar Mikel Landa va creuar la meta de Lavaur, al nord-est de Tolosa, terres occitanes, tan caloroses com ventoses, terres d’amarg record, ¡renoi, maleïda sigui! Fa un any Warren Barguil el va tirar a terra, també amb el vent en acció, i ja va començar a dir adeu a qualsevol opció de lluitar pels llocs d’honor.

Ha arribat al Tour, per fi, com a cap únic, sense haver de compartir galons, i fins i tot plets, amb Nairo Quintana, quan tots dos, juntament amb Alejandro Valverde, presidien la ronda francesa pel Movistar. I tampoc sense haver d’estar sotmès a la tirania de Chris Froome, que no el va deixar ni tan sols escapar i aconseguir l’etapa de l’Izoard, quan el britànic ja tenia sentenciat el Tour del 2017. I ara que arriba com a líder únic, la prova se li comença a torçar des del primer dia, i més costa amunt se li posa a les portes del Pirineu, del seu Pirineu, que arriba aquest dissabte, sense arribades en alt, quina llàstima, però amb tota la màgia que sempre provoca la serralada en la ronda francesa.

Estaven avisats

Landa sabia com tots que quan deixessin la ciutat de Castres i giressin cap a la dreta començaria a bufar el vent de costat, cosa que seria una crida al xafarranxo, als talls, als anomenats ‘ventalls’, de banda a banda de la carretera. I quan perds l’espai, quan només hi ha l’opció d’anar-se’n al prat o tocar el fre, i esculls la segona, ja saps el que succerià, el que li va passar al corredor alabès i també al jove Tadej Pogacar, vestit amb el jersei blanc, el que distingeix el més ben classificat entre els menors de 25 anys. El que passa és que et quedes tallat i a partir de llavors enllaçar amb el grup principal, sobretot si els ciclistes de l’Ineos tiren com a bojos, és tan impossible com que plogui cafè caigut del cel.

Una pena cedir 1.21 minuts en una etapa plana, de les que, sense vent, només convidaven a disfrutar d’un esprint final. I els que lluiten per la general a rodar serens, però amb les orelles rígides per si es produïen imprevistos, en forma de vent o caiguda. De l’esprint va disfrutar Wout van Aert, segona victòria, segona exhibició de poder. I de la desesperació Landa i els seus companys enrolats a l’equip àrab.

La desesperació de Pello Bilbao

Trist va creuar també la meta Pello Bilbao. Va arribar al Bahrain per convertir-se en l’ombra de Landa a les muntanyes del Tour. «Però és que tot se’ns ha torçat des del primer dia. De fet, només som sis a l’equip perquè desgraciadament Poels no compta», explica el corredor de Gernika. «Ens va agafar desorganitzats». I amb Landa, darrere. I sense que l’afany que hi van posar tant els gregaris del corredor alabès com els de Pogacar servís per a una altra cosa, almenys alguna cosa es va salvar, que per evitar que caigués una salvatjada de temps.

El primer dia Landa va perdre Rafa Valls, que havia de ser un altre dels seus grans ajudants a la muntanya. Se’n va anar a terra a les muntanyes plujoses de Niça i es va partir la clavícula. En aquesta etapa també es va accidentar Poels, que va ser una de les peces vitals de Froome quan governava el Tour. No es vol retirar, corre amb una costella trencada, ja fa molt de creuar cada dia la meta, i per això Bilbao afirma que «no compta». 

Fe en el Pirineu

Landa va dir un dia abans de començar el festival ciclista a Niça que era davant l’oportunitat de la seva vida. Qualsevol objectiu que s’hagués traçat s’ha complicat, perquè cada vegada costa més recuperar temps al Tour, perquè Ineos i Jumbo posaran aquest dissabte i diumenge un ritme endimoniat pel Pirineu. I perquè, abans que res, s’ha de tenir sort, una estrella que t’il·lumini, et protegeixi i no s’apagui quan el vent bufa de costat. Arriba el Pirineu. Tant de bo que ho facin, malgrat haver de pagar la hipoteca de la falta d’almenys un final en alt, amb tot el poder, la tensió i la lluita que la serralada es mereix. 

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.