01 nov 2020

Anar al contingut

Patrocina:

Van Aert prossegueix el seu estiu fantàstic al Dauphiné

El ciclista belga guanya la primera etapa de la prova francesa després d'adjudicar-se a Itàlia la Strade Bianche i la Milà San Remo

Sergi López-Egea

Van Aert prossegueix el seu estiu fantàstic al Dauphiné

ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

Quan un ciclista fantàstic com és Wout van Aert està pletòric, quan estiueja en ple mes d’agost sumit en l’èxit i la victòria, i quan disposa del millor equip, el Jumbo, i fins i tot d’un Primoz Roglic capaç de trencar la pau del pilot per eliminar rivals al seu company, no hi ha cap altre senyal, cap altra indicació que guanyar i guanyar. El Jumbo és incontestable. Si avui en comptes de disputar-se el Dauphiné –primera etapa i victòria de Van Aert– s’estigués celebrant el Tour, quina por faria l’esquadra neerlandesa. No hi ha qui pugui amb ells. Ni els antics dominadors anomenats abans Sky i ara Ineos.

Van Aert està pletòric, sense més ni més. És un ciclista de clàssiques, el millor en aquest reinici de temporada, el corredor que va passar el confinament entrenant-se i que ha tornat sent millor ciclista que abans i en un estat de forma extraordinari. Prova d’això és que en 12 dies ha guanyat tot el que ha corregut i que no és precisament un ciclisme de segona divisió: triomf a la Strade Bianche i victòria en la Milà-San Remo, després d’un vibrant esprint ni més ni menys que davant Julian Alaphilippe.

Cinc etapes

La primera de les cinc etapes de què disposa aquest any un Critérium del Dauphiné retallat a conseqüència de la maleïda pandèmia, perquè cal ajustar el calendari al màxim i perquè tot just queden dies per al Tour, es presentava amb un terreny de contínues pujades, per carreteres perilloses on es produïen caigudes i on els velocistes purs i durs amb prou feines tenien opcions. I més quan a l’últim port a Roglic li dona per atacar i per alliberar el seu company Van Aert de rivals que poguessin fer-li la punyeta a la meta, i també per obsequiar una mica l’espectador davant la ràpida resposta de Nairo Quintana i Romain Bardet.

Bernal, tercer, i Valverde, quart

De les cinc era la menys exigent, el final més suau i la muntanya menys dura. Sap Van Aert que ell no és un escalador ni un aspirant a carreres de tres setmanes i possiblement tampoc de cinc dies, que per a això ja hi ha el trident del Jumbo (RoglicTom Dumoulin i Steven Krujikwijk) i que aquest dijous, camí del Col de Porte, haurà d’ajudar un dels seus caps de fila, segurament Roglic, perquè qui guanyi la segona etapa tindrà molts números per arribar de groc al final de la carrera.

Egan Bernal va quedar tercer i Alejandro Valverde, remuntant amb força, quart. Fins diumenge hi haurà festival, sobretot perquè hi són tots, sense que n’hagi fallat cap, els que a partir del 29 d’agost es jugaran el destí del Tour 2020.