L'hora del canvi de generació

El Tour de Colòmbia es disputa aquesta setmana en una terra on últimament sorgeixen estrelles del ciclisme com bolets al bosc durant una tardor de somni per als caçadors. Hi corre Egan Bernal, flamant vencedor del Tour 2019 i aspirant a repetir el títol aquest juliol amb el permís, entre d’altres, del seu company i presumpte cap Chris Froome. Però l’últim jersei groc a París no és el principal protagonista de la ronda colombiana, sinó un jove anomenat Sergio Higuita, de 22 anys, vencedor de l’etapa de la serralada de Madrid a l’última Vuelta, i que recentment s’ha proclamat campió de ciclisme en ruta del seu país.

Higuita és un més entre un nombrós grup de joves rebels que estan disposats a demostrar aquest 2020 acabat d’estrenar que les carreteres són seves, que estan cridats a confirmar que el canvi generacional en aquest esport és un fet, i que una prole que té entre 20 i 26 anys vol demostrar que no només demana pas, sinó que ha arribat per quedar-se i per començar a reemplaçar els asos de la bicicleta d’aquests últims anys liderats, a banda de Froome (34 anys), pel més veterà de tots, Alejandro Valverde, 40 anys a l’abril, i Vincenzo Nibali (35); sense oblidar FroomeAlejandro ValverdeVincenzo NibaliGeraint Thomas

La nova generació sorgeix d’uns corredors que han crescut més enllà dels últims estralls dels grans escàndols per dopatge viscuts en els primers anys del segle XXI, que s’han fet ciclistes amb els mètodes d’entrenament més sofisticats i científics mai practicats abans i que viuen, a més, en les entranyes d’un esport globalitzat al màxim i en què ja han desaparegut la majoria dels equips reunits al voltant de la bandera d’un determinat país i les estrelles locals.

I, en aquesta línia, el 2020 no ha pogut començar millor en les carreres preparatòries d’aquest febrer encara amb moltes estrelles en fase de rodatge o endarrerint l’estrena de la temporada. Així, el nen prodigi del ciclisme belga i potser del mundial, Remco Evenepoel, amb 20 anys acabats de fer, va arribar, va veure i va vèncer a la Vuelta a San Juan, a l’Argentina, igual com va fer Tadej Pogacar, un any més gran, la setmana passada a la Volta al País Valencià. Són els més joves entre els elegits del nou ciclisme on també destaca un holandès amb mitja ànima francesa i que s’anomena Mathieu van der Poel, net d’un mite anomenat Raymond Poulidor.

El ciclisme ha d’avançar al ritme dels pedals d’Evenepoel i Pogacar, que no s’arronsen i que estan trencant qualsevol comentari sobre si és millor demanar-los calma, que vagin a poc a poc per emmotllar el seu cos a l’alta competició i al desgast propi d’aquest esport i, sobretot, de les grans rondes de tres setmanes. Evenepoel té decidit debutar aquest maig al Giro, mentre que Pogacar encara apunta més alt; correrà el Tour després de la sensacional experiència que li va suposar disputar la Vuelta de l’any passat que va acabar en tercera posició, com a millor jove de la prova i amb tres etapes en una de les butxaques del seu mallot.

En canvi, l’afició holandesa es quedarà amb les ganes de veure debutar aquesta temporada Van der Poel en alguna de les tres grans i, sobretot, al Tour. Més veterà que Evenepoel i Pogacar, nascut el 19 de gener de 1995, el net de Poulidor i fill d’Adrie van der Poel –un meravellós ciclista holandès dels 80 i 90, amb victòries al Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i etapes del Tour– afrontarà aquesta temporada seduït per les medalles dels Jocs i enrolat encara a l’Alpecin, un equip de segon nivell. No es descarta que el 2021 el fabricant de bicis Canyon, que també patrocina el conjunt del Movistar, l’acosti a l’equip espanyol.

Al seu costat, en un esglaó una mica inferior, apareix també un altre prodigi de l’escola flamenca, Wout van Aert  (25 anys), i que com Aert (25 años), y que como Van der Poel ha crescut en el fang del ciclocròs; tres campionats del món ho contemplen. L’any passat va tenir una bona estrena al Tour, amb un triomf d’etapa i una progressió interessant fins que es va fer mal a la cama en una caiguda durant la contrarellotge de Pau.

Tampoc s’ha d’oblidar, mirant cap a Sud-amèrica, Iván Sosa, un altre escalador àgil, de 22 anys, que té lligat l’Ineos. Inicialment, si no hi ha cap canvi de plans, aquest colombià disputarà la Vuelta amb el conjunt britànic.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

En aquest elenc també se situen dos corredors crescuts al Mediterrani, un mallorquí i un català, Enric Mas i Marc Soler, designats per liderar el Movistar amb  Valverde. Mas ha arribat al conjunt de Teléfonica amb el lema que sempre ha exhibit aquest equip durant les últimes quatre dècades i que no és cap altra que tenir a les seves files el millor ciclista espanyol del moment; una cosa que sempre van complir amb l’excepció d’Alberto Contador, el ciclista que abans de la seva retirada va triar Mas com el seu successor.

Soler és el més veterà del grup però fins ara ha estat protegit i dosificat per la direcció tècnica del Movistar. No obstant, aquesta temporada ha de ser la del seu salt definitiu a dalt de tot del ciclisme. Correrà el Tour amb l’objectiu de lluitar i destacar al màxim a la general. Soler ha començat l’any de forma magnífica amb una gran exhibició en la tercera jornada de la Challenge de Mallorca.