la ronda espanyola

Pogacar aconsegueix un tercer triomf de casta a la Vuelta

Roglic sentencia la general a Gredos i Valverde aconsegueix salvar la segona plaça davant de la gran ofensiva del seu jove rival eslovè

segea49857001 graf2356  arenas de san pedro   vila   14 09 2019   el cicli190914183158

segea49857001 graf2356 arenas de san pedro vila 14 09 2019 el cicli190914183158 / Javier Lizon

3
Es llegeix en minuts
Sergi Lópe-Egea

Tadej Pogacar podria ser el seu fill. Com si el nen s’hagués anat amb el pare a pujar un port, li hagués atacat i després el més gran, per honor, per orgull, per demostrar qui és el cap de família, no li hagués quedat més remei que esprémer-se al màxim perquè el petit no es cregués massa el que és i, sobretot, al que apunta. El dia en què Primoz Roglic va deixar la Vuelta 2019 vista per a sentència, Alejandro Valverde va haver d’estrènyer fins a l’infinit perquè un noi 19 anys no l’expulsés de la segona plaça del podi, cap altre dia de glòria, de raça, d’un jove eslovè que va per a estrella mundial, més enllà de les galàxies ciclistes.

Semblava la plataforma de Gredos, allà on els amants de la naturalesa aparquen els cotxes per penetrar a l’interior de la serra avilesa i conèixer els seus secrets, una espècie de guarderia. Feia fred i plovisquejava, per la qual cosa a Nora, la dona de Roglic, no li va quedar cap altre remei que refugiar-se a l’interior de l’envelat adjunt a la meta, que servia de sala de premsa. Quan el seu pare traspassava la línia d’arribada en cinquena posició, a 1.41 minuts de Pogacar i a 9 segons de Valverde, el seu nen plorava amb tota la força dels pulmons aliè al que el seu progenitor aconseguirà aquest diumenge a la plaça de la Cibeles de Madrid. Serà el primer eslovè que guanyarà no només la Vuelta, sinó una ronda ciclista per etapes de tres setmanes.

 

Cent metres més a baix cridava de satisfacció un altre noi, Pogacar, que va atacar la resta de figures a 38 quilòmetres de meta, arrencada llunyana, de casta, dels d’abans, lluny de les tanques de meta. Cridava quan travessava la línia de meta després de desplaçarNairo Quintana del podi i arrabassarSuperman, un dia colombià per oblidar, el jersei blanc dels menors de 25 anys. Sumava la tercera victòria a la Vuelta, a tres muntanyes diferents (els Cortals d’Encamp, Los Machucos i Gredos), i era la segona vegada que guanyava en solitari, contra tots, sobretot davant un Movistar a qui li va costar Déu i ajuda una vegada es va veure impossible salvarNairo, protegir la segona plaça deValverde. I fins que el campió del món no va agafar les regnes, a quatre quilòmetres de meta, es van encendre les alarmes a l’escaire espanyol.

Problema de comunicació

«Amb la pluja se m’havia espatllat l’auricular. No sentia res i a l’intentar arreglar l’emissora (la que porten a l’esquena, un aparell minúscul) vaig canviar d’emissora sense voler», va explicarValverde. I va afegir que va ser Ion Izaguirre, rival a l’Astana, qui li passava les referències. Però, sobretot, el públic, el que li cridava i li demanava que estrenyés. Allà va comprendre que la situació per l’escapada de Pogacar es posava perillosa per a ell.

Alejandro Valverde creua la meta de Gredos en segona posició / ÓSCAR DEL POZO (AFP)

Notícies relacionades

Mentrestant, Roglic, circulava en carrossa per Gredos. A ell no li importava, de fet, per molta il·lusió que li fes compartir podi amb un paisà, qui l’acompanyaria aquesta nit al podi de Madrid. S’havia quedat sense gregaris, però, de fet, els del Movistar eren com si fossin els seus. Si apostaven per Valverde era com si ho fessin per ell. Va salvar l’última batalla, sense els paranys de l’aire de Guadalajara o de la caiguda de Toledo. El seu fill plorava i ell es mostrava tan inexpressiu com sempre. «Guanyaré perquè el meu equip sempre ha sabut resoldre els problemes que se m’han presentat». Guanyarà avui perquè va atiar tots els rivals a la contrarellotge de Pau, l’etapa més decisiva, i perquè va saber aguantar el tipus i demostrar també que era el millor, o gairebé, a la muntanya. Aquest diumenge sentirà l’himne d’Eslovènia i ho farà al costat d’una llegenda de gairebé 40 anys, un ciclista irrepetible que es diu Alejandro Valverde

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.