Dol en l'esport

Ciclisme d'alt risc

La mort de Lambrecht obre el debat de la seguretat després que el Tour hagi suspès una etapa

La Vuelta, pròxima gran cita d'aquest esport, incrementarà totes les mesures al màxim

Jaworzno (Poland), 06/08/2019.- Riders of the Lotto Soudal team hold a minute of silence for their Belgian teammate Bjorg Lambrecht at the start of the fourth stage of the Tour de Pologne cycling race over 133.7km from Jaworzno to Kocierz, Poland, 06 August 2019. Bjorg Lambrecht, aged 22, of the Lotto Soudal team, crashed into a concrete culvert on the road during the third stage of the race. He was resuscitated and taken to hospital in Rybnik, where he died of his injuries. The organisers shortened the fourth stage by a 38.5km loop around Kocierz. The stage was also neutralized to pay respects to Lambrecht. (Ciclismo, Polonia) EFE/EPA/ANDRZEJ GRYGIEL POLAND OUT

Jaworzno (Poland), 06/08/2019.- Riders of the Lotto Soudal team hold a minute of silence for their Belgian teammate Bjorg Lambrecht at the start of the fourth stage of the Tour de Pologne cycling race over 133.7km from Jaworzno to Kocierz, Poland, 06 August 2019. Bjorg Lambrecht, aged 22, of the Lotto Soudal team, crashed into a concrete culvert on the road during the third stage of the race. He was resuscitated and taken to hospital in Rybnik, where he died of his injuries. The organisers shortened the fourth stage by a 38.5km loop around Kocierz. The stage was also neutralized to pay respects to Lambrecht. (Ciclismo, Polonia) EFE/EPA/ANDRZEJ GRYGIEL POLAND OUT / ANDRZEJ GRYGIEL (EFE)

5
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La mort de Bjorg Lambrecht, ocorreguda dilluns durant la disputa de la tercera etapa de la Volta a Polònia, ha obert el debat sobre la seguretat en el ciclisme i on són els límits en un esport que sempre ha viscut envoltat de l’èpica que fa més grans les victòries si s’aconsegueixen sota condicions adverses. Alhora, el fatal accident de la jove promesa belga, de només 22 anys, un magnífic escalador, ha reafirmat l’encert del Tour al suspendre la part final de la decisiva etapa alpina, que va transitar per l’Iseran, a causa d’una calamarsada que va deixar la carretera intransitable, i que si no s’hagués cancel·lat hauria posat en risc els corredors i la resta de la caravana.

La mort de Lambrecht torna a escenificar que el ciclisme és un esport de risc, ja que una caiguda, com la de dilluns, malauradament, pot tenir un resultat de mort. En els últims 50 anys, 17 ciclistes han perdut la vida en contratemps ocorreguts en competició. No obstant, aquesta llista s’amplia amb les morts succeïdes a la carretera –l’‘oficina’ de feina, com la denominen els corredors professionals– per culpa dels atropellaments dels cotxes i múltiples incidents que es produeixen cada any, que van des de lesions greus a simples rascades, i no només entre els ciclistes que es guanyen la vida practicant aquest esport, sinó sobretot amb cicloturistes.

Per culpa d’una claveguera

L’accident de Lambrecht es va produir en el quilòmetre 49 de la tercera etapa de la ronda polonesa, en un moment en què plovia amb força però que tampoc se circulava amb la tensió pròpia dels moments en què es decideix la competició. Pel que sembla, el corredor belga va caure a terra per culpa d’una claveguera. Tot i que va ser evacuat immediatament a l’hospital, els metges no van poder fer res per salvar-li la vida i va morir a la taula d’operacions.

És difícil posar límits en un esport que fa més grans les gestes si arriben en dures condicions

Però ni abans, ni ara, ni després, se suspendrà una carrera per culpa de la pluja, mentre no es confirmi que la carretera és impracticable. “La carretera era intransitable. No s’hi podia circular i, a més, com va passar, hi havia  el risc de despreniments”, ha repetit diverses vegades Christian Prudhomme, director del Tour, des que divendres 26 de juliol va cancel·lar l’antepenúltima etapa de la ronda francesa després que el cap de la prova, ambEgan Bernal al capdavant, coronés el cim de l’Iseran. “L’etapa es va aturar perquè, a part de no poder circular ni amb bici, ni amb moto, ni amb cotxe, implicava un perill per als esportistes i la caravana de la prova”, va indicar aquest dimarts Javier Guillén, director de la Vuelta, la carrera del qual pertany a ASO, al seu torn propietaris del Tour.

Precisament, la ronda espanyola és la pròxima gran cita d’aquest esport, carrera a la qual volia acudir Lambrecht per segona vegada. Comença el 24 d’agost a Torrevieja (Alacant). L’organització ha incrementat al màxim les mesures de seguretat al senyalitzar totes les corbes perilloses amb què es poden trobar els corredors al llarg del recorregut d’una etapa i més tanques a les zones en les quals s’espera una afluència més gran d’aficionats, així com indicacions en els trams en què s’estreny la calçada o s’entra en rotondes; en aquest cas, com ha ocorregut aquests últims anys. “Els nivells de seguretat en les grans carreres estan més alts que mai i, a més, hi ha el que es denomina com a protocol climàtic, per aplicar-se de forma immediata després d’una ràpida reunió entre els comissaris de la prova, l’organització, els equips i els representants dels corredors”, afegeix Guillén.

Un protocol climàtic permet anul·lar o retallar carreres amb temperatures molt altes o molt baixes

Notícies relacionades

El protocol climàtic permet modificar o anul·lar una carrera o etapa si les temperatures són molt elevades o baixes. Tot i que no hi ha un mesurament exacte, molt per sobre dels 40 graus o sota zero, es fa a l’instant. Actualment seria impossible celebrar etapes que han passat a la història per les gestes dels seus protagonistes, com la que va servir al nord-americà Andy Hampsten per guanyar el Giro de 1988 després de superar una nevada apoteòsica en el Gavia, i que va deixar a les videoteques les imatges dels ciclistes que arribaven gairebé congelats a la meta, com Pedro Delgado. “No obstant –afegeix Guillén–, la norma dicta que mentre la carretera no sigui infranquejable no s’anul·larà una etapa. El ciclista professional, en cas de calor, sap hidratar-se perfectament. És més perillós, en canvi, competir a temperatures molt baixes”.

Lambrecht va sumir de dol a tot Bèlgica, on els ciclistes gaudeixen d’igual o més popularitat que els futbolistes. El país es va entristir al perdre un dels seus valors, un ciclista que anomenaven ‘Matchbox’ (el sobrenom l’hi va posar André Greipel), per la seva baixa estatura i per ser fill d’un mecànic a Flandes Oriental.

La mort de Kivilev va obligar a usar el casc

<strong>L’escena de Vinokurov pujat al podi final de la París-Niça 2003</strong> que va guanyar, amb un quadre amb una foto del seu amic Andrei Kivilev, va fer plorar milers d’aficionats al ciclisme. Kivilev va morir a Saint Chamond, abans d’afrontar la Croix de Chaubouret, a prop de Saint-Étienne. Al cim, i amb una pancarta, l’esperava la família, ja que vivia a Sorbiers, a pocs quilòmetres d’on va morir. Era el líder de l’equip Cofidis. El 2001 va lluitar per la victòria, al Tour, amb Lance Armstrong. Léonard Kivilev, que mai va arribar a conèixer el seu pare, va enviar el 2012 una carta a Prudhomme, el director de la ronda francesa, reclamant la victòria al seu progenitor, que va arribar quart a París. “Sempre va pedalar sense fer trampes. Seria molt feliç si el meu pare pogués ser declarat com a vencedor”. Els anys d’Armstrong van ser els tèrbols del dopatge.