Anar al contingut

Patrocina:

la volta francesa

Bernal sentencia a Val Thorens

El jove corredor colombià guanyarà aquest diumenge el Tour a París després d'un comiat alpí amb pocs quilòmetres, triomf de Nibali i dubtes del Movistar

Sergi López-Egea

Bernal sentencia a Val Thorens

YOAN VALAT

Va creuar la meta de Val Thorens i va començar a creure-s’ho amb tota la il·lusió d’un ciclista de només 22 anys que aquest diumenge farà història al seu país al convertir-se en el primer corredor colombià que guanya el Tour després dels intents fallits de Lucho Herrera i Fabio Parra als 80 i de Nario Quintana i Rigo Urán en l’actualitat. Egan Bernal, acompanyat per un Ineos que hi va anar a fer el que va fer; és a dir, a guanyar a París, i per això va treballar seriós, a consciència i aquest dissabte amb Geraint Thomas, últim vencedor, entregat en cos i ànima al mallot groc. Porten vencent, ara com a Ineos i abans com a Sky, tots els Tours que s’han disputat des del 2012, a excepció de l’edició del 2014, en què va guanyar precisament Vincenzo Nibali, el triomfador de l’etapa retallada que va acomiadar els Alps. 

"Mirava els cartells i veia que quedaven quatre quilòmetres, després tres, dos i no em vaig creure que havia guanyat el Tour fins que Thomas, a la meta, em va donar una palmellada. Encara queda París. Però això és increïble". Bernal estava feliç. I no era per a menys. No és que el preocupés molt que li retallessin quilòmetres per culpa d’unes carreteres impracticables a causa del temporal de divendres. Però cada quilòmetre que li traguessin a l’etapa de l’adeu alpí era una benedicció per a Bernal. Ell era el més fort, el que podia respondre a qualsevol ofensiva final, que mai va arribar més enllà de l’atac a la zona de tanques dels corredors del Movistar; Valverde, segon, i Landa, tercer, davant del desconcert general.

Adeu als ensurts

Però sempre podia arribar una avaria, un contratemps que fes que visqués un sobresalt inesperat, tot i que sempre, sempre, va tenir el costat la fortalesa de l’Ineos, que, tot i que no va ser el bloc de ciment que va acompanyar sempre l’absent Froome, va tenir prou consistència per acompanyar el seu líder, el que fos, Bernal o Thomas.

Camí de Val Thorens, amb només 59,5 quilòmetres que es van recórrer com si tots anessin sobre bicicletes elèctriques, va tornar a passar el que ha passat en cada etapa important de muntanya; primer al Pirineu i ara als Alps. L’Ineos no va haver de treballar tant com abans, perquè d’altres, el Movistar, gairebé sempre, i aquest dissabte el Jumbo, li van fer una tasca que li anava com a anell al dit. A més velocitat, més desgast dels rivals. A més velocitat, ningú es mou, unes vegades per buscar l’ofensiva somiada però que no va ser real del Movistar, i d’altres per eliminar Alaphilippe, tocat i enfonsat, perquè Kruijkwijk s’instal·lés al podi de París juntament amb Bernal Thomas. Colòmbia somriu pels seus ciclistes mentre d’altres s’entristeixen pels seus.

Bernal guanyarà aquell diumenge el Tour a París per començar a fonamentar una ruta d’incalculable destí per a un corredor que pot marcar la pròxima època ciclista.

Totes les classificacions, a la pàgina oficial del Tour.