Bernal sentencia a Val Thorens

Va creuar la meta de Val Thorens i va començar a creure-s’ho amb tota la il·lusió d’un ciclista de només 22 anys que aquest diumenge farà història al seu país al convertir-se en el primer corredor colombià que guanya el Tour després dels intents fallits de Lucho Herrera i Fabio Parra als 80 i de Nario Quintana i Rigo Urán en l’actualitat. Egan Bernal, acompanyat per un Ineos que hi va anar a fer el que va fer; és a dir, a guanyar a París, i per això va treballar seriós, a consciència i aquest dissabte amb Geraint Thomas, últim vencedor, entregat en cos i ànima al mallot groc. Porten vencent, ara com a Ineos i abans com a Sky, tots els Tours que s’han disputat des del 2012, a excepció de l’edició del 2014, en què va guanyar precisament Vincenzo Nibali, el triomfador de l’etapa retallada que va acomiadar els Alps. 

Relive the last kilometre of the 20th stage, with the immense victory of @vincenzonibali and the strong finish from @Eganbernal. ��

Revivez le dernier kilomètre de cette 20ème étape, avec la victoire de Vincenzo Nibali et le sacre d'Egan Bernal. ��#TDF2019 pic.twitter.com/W1Lf5IHBFc

— Tour de France™ (@LeTour) July 27, 2019

"Mirava els cartells i veia que quedaven quatre quilòmetres, després tres, dos i no em vaig creure que havia guanyat el Tour fins que Thomas, a la meta, em va donar una palmellada. Encara queda París. Però això és increïble". Bernal estava feliç. I no era per a menys. No és que el preocupés molt que li retallessin quilòmetres per culpa d’unes carreteres impracticables a causa del temporal de divendres. Però cada quilòmetre que li traguessin a l’etapa de l’adeu alpí era una benedicció per a Bernal. Ell era el més fort, el que podia respondre a qualsevol ofensiva final, que mai va arribar més enllà de l’atac a la zona de tanques dels corredors del Movistar; Valverde, segon, i Landa, tercer, davant del desconcert general.

Adeu als ensurts

Però sempre podia arribar una avaria, un contratemps que fes que visqués un sobresalt inesperat, tot i que sempre, sempre, va tenir el costat la fortalesa de l’Ineos, que, tot i que no va ser el bloc de ciment que va acompanyar sempre l’absent Froome, va tenir prou consistència per acompanyar el seu líder, el que fos, Bernal o Thomas.

Camí de Val Thorens, amb només 59,5 quilòmetres que es van recórrer com si tots anessin sobre bicicletes elèctriques, va tornar a passar el que ha passat en cada etapa important de muntanya; primer al Pirineu i ara als Alps. L’Ineos no va haver de treballar tant com abans, perquè d’altres, el Movistar, gairebé sempre, i aquest dissabte el Jumbo, li van fer una tasca que li anava com a anell al dit. A més velocitat, més desgast dels rivals. A més velocitat, ningú es mou, unes vegades per buscar l’ofensiva somiada però que no va ser real del Movistar, i d’altres per eliminar Alaphilippe, tocat i enfonsat, perquè Kruijkwijk s’instal·lés al podi de París juntament amb Bernal i Thomas. Colòmbia somriu pels seus ciclistes mentre d’altres s’entristeixen pels seus.

Bernal guanyarà aquell diumenge el Tour a París per començar a fonamentar una ruta d’incalculable destí per a un corredor que pot marcar la pròxima època ciclista.

Totes les classificacions, a la pàgina oficial del Tour.