Adeu, Jaume Mir; adeu, 'Taxi Key'

Expliquen els seus íntims que des de fa uns mesos Jaume Mir ja no era el que era, un home amb una vitalitat increïble i que semblava mentir cada vegada que deia la seva edat. Tenia 90 anys i aquest dimecres ha mort a la seva Barcelona natal. I encara se’l veu darrere d’un corredor amb la publicitat del Bic, del Teka, el Festina o els últims anys, fins al 2013, amb el conjunt d’Andalusia. Encara se’l veu en el vell 600, amb què va cobrir el seu primer Tour, al volant d’'El Mundo Deportivo' (com es deia llavors el diari esportiu barceloní) quan encara Federico Martín Bahamontes estava en actiu. Va córrer darrere els guanyadors de les etapes durant 50 anys i va veure guanyar Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Bernard Hinault, Joop Zoetemelk, Laurent Fignon, Pedro Delgado, Miguel Induráin i fins i tot Lance Armstrong.

Mir era moltes coses, però sobretot una bona persona. Trobar-li un enemic era tan difícil com localitzar una agulla en un paller. Sabia muntar a cavall perquè després de ser taxista i abans de convertir-se en xofer ciclista, abans de moltes coses i també de ser pare de família, va ser actor, el típic dolent de l’’espagueti western’ d’Almeria que va treballar a les ordres, ni més ni menys, de Sergio Leone per aparèixer en títols d’aquest gènere tan mítics com la millor de les etapes de muntanya del Tour i recordat pels cinèfils com va ser el cas d’'El bo, el lleig i el dolent' al costat de Clint Eastwood.

No tenia pacte amb el diable

Va ser, és i serà l’home del bigoti, el que ha desmitificat el que molts creien, que Jaume Mir tenia un pacte amb el diable i que mai envellia, ni quan va decidir jubilar-se a començaments d’aquesta dècada, tot i que fins que va poder es va deixar veure, sobretot a la Volta a Catalunya, carrera que estimava tant o més que el Tour, el Gir o la Vuelta. Quan va desaparèixer l’equip d’Andalusia el 2013, Mir va decidir passar per la Seguretat Social i deixar de treballar. Enrere va quedar una època per a la història i els llibres de ciclisme, des dels mítics temps del Bic, l’equip amb el qual Luis Ocaña va guanyar el Tour de 1973, passant pel Kas, el Teka, després el Festina i, finalment, l’equip andalús.

Mir tenia l’habilitat, per això el pagaven, de saber-se situar darrere dels campions de cada etapa, o del líder de la prova, si feia falta. Va ser un precursor en l’art de la publicitat i les relacions públiques. Era igual qui guanyés. Ell sempre era allà per col·locar-se, per acaparar plans i perquè l’equip que el pagava, gràcies a ell, tingués propaganda gratuïta, sobretot a la tele, però també als diaris. Si es va a una hemeroteca i es repassen els fulls groguencs dels diaris dels anys 60, 70 i 80, es busquen les pàgines de ciclisme, i es miren les fotos, allà sempre hi serà Mir darrere del campió, de Fuente, de López Carril, de Pesarrodona, de Pérez Francés, de Perurena, de Gimondi, de Thévenet, de Van Impe, de Roche, de Lemond i fins i tot de Contador i Valverde. Mir va formar part dels cromos de ciclisme.

El desert d’Almeria

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I Mir també era 'Taxi Key', el sobrenom –venia d’una sèrie radiofònica de Ràdio Barcelona de finals dels anys 40 del segle passat amb un detectiu que havia sigut taxista– que el va acompanyar durant gairebé sis dècades. Però també era el Mir actor, que coneixia Tabernas, el desert d’Almeria, com els carrers de Barcelona. En una nit d’insomni ciclista, si es coincidia amb ell, li encantava explicar la seva experiència davant de les càmeres, com havia après a caure del cavall i a fer, malgrat no tenir-ne, cara de mala llet, per ser el que tenia més mala bava de tota la història, des que es va inventar el cinematògraf. I quan se li preguntava "¿qui ha sigut el millor ciclista de la història?" la seva resposta mai canviava: "Ocaña".

Ell tenia a casa una bici. Ja feia anys que no s’atrevia a sortir al carrer o a la carretera. Era un regal de l’equip Teka, dels seus molts anys a l’equip càntabre que va fer història en aquest esport. Feia ‘rodet’, l’havia convertit en bici estàtica. Ara ja podrà pedalar pel cel amb el seu amic Luis.