Alberto Contador es manté viu a la Vuelta a Espanya

Froome es reforça i Marc Soler es deixa veure al colar-se en la fuga decisiva de la cinquena etapa

Alberto Contador es manté viu a la Vuelta a Espanya

Javier Lizon

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Sentia la cridòria dels espectadors castellonencs. Un únic crit en els a penes tres quilòmetres, durs com un dia sense pa, que conduïen des de la platja d’Alcossebre al capdamunt de l’ermita de Santa Llúcia, como si es tractés d’un pelegrinatge ciclista. «¡Contador, Contador!». I ell, evidentment Alberto Contador, se sentia com si estigués fent voltes al voltant de la porta de casa seva.

Es manté viu a la Vuelta, a la ronda espanyola del seu adeu, en la qual no volia rebre només l’homenatge del corredor ja gran a qui les cames no li funcionen, com quan Federico Martín Bahamontes va decidir baixar de la bicicleta a l’Aubisque dels seus èxits. Ell volia sentir la cridòria de la gent, el seu nom sortint de centenars de goles i, sobretot, notar al seu costat l’alè de Chris Froome, sentir la respiració accelerada del mallot vermell de la Vuelta, del guanyador del Tour que no vol regalar la peça de líder, la que es va endur a Andorra i vol conservar fins a Madrid. I això que la ronda espanyola tot just acaba de començar, però Froome ja l’està fent anar com li dona la gana des de la contrarellotge de Nimes.

Com quan se senten llunyans els tambors de guerra, tothom sabia que en aquesta cinquena etapa hi hauria una fuga consentida, un lloc perquè entressin aquells que necessiten reivindicar-se, restablir-se de les ferides dels primers quatre dies o, simplement, transformar-se en l’estudiant que va a la universitat de la Vuelta, a la facultat de la fuga i a la classe d’aprendre a moure-s’hi, com va fer Marc Soler. Ell és la perla del Movistar, el ciclista que als 23 anys ha debutat a la ronda espanyola perquè el seu equip necessitava si més no il·lusió per sobreposar-se a la tristesa del líder caigut, de l’absència d’Alejandro Valverde que ja roda en bicicleta per les carreteres de Múrcia després de l’accident el primer dia del Tour.

Soler va guardar forces per al final amb una magnífica escalada a l’ermita de Santa Llúcia, però se li va escapar un kazakh anomenat Aleksei Lutsenko, el vencedor de l’etapa. Tercer a la meta, ja s’ha deixat veure a la Vuelta de la seva presentació.

Va ser un dia per recuperar sensacions, perquè Contador tornés a sentir-se gran, a la posició de carrera que no vol perdre en els pocs dies d’ofici ciclista que li queden. «Aquesta és la meva realitat. No tinc raons per estar eufòric perquè era una pujada molt curta. Però he escalat aclaparat per l’afecte de la gent i m’he recuperat de dilluns, que va ser un pal, perquè aquell no era el meu nivell», va defensar el ciclista madrileny. «Contador ho va passar molt malament a Andorra i aquí ha estat fort. És un ciclista que no es rendeix mai, que sempre demostra la seva tenacitat i que lluitarà fins al final en aquesta Vuelta», el va piropejar Froome, un home que és tremendament educat.

Notícies relacionades

LA MORAL RECUPERADA / Contador va tornar a recuperar la moral perduda. Tots a l’equip Trek sabien que es va indigestar, cosa que li va revolucionar l’estómac i la panxa i per això es va desmuntar a Andorra. I en el camí cap a Santa Llúcia va anar al costat de Froome i d’Esteban Chaves, el ciclista colombià de l’Orica que l’any passat el va apartar del podi de la Vuelta i que fins ara està demostrant que és el millor rival de Froome.

David de la Cruz, Fabio Aru i Vincenzo Nibali van cedir uns segons a la primera arribada en pujada de la carrera. Al corredor català no se li posen bé les pujades explosives.