Un equip ciclista de refugiats competeix diumenge a Terrassa

Les històries humanes que afecten els protagonistes d'aquest article haurien de servir per recapacitar. La bicicleta, el vehicle dels seus somnis, i el ciclisme, l'esport en què pretenen convertir-se en una estrella, són el seu aparador al món. Mentre pedalegen obliden que són refugiats, que la guerra de Síria o el caos d'Eritrea els va obligar a fugir del seu país. I Mikel Gurrutxaga, un apassionat de la bici, que viu a Idiazabal, terra de bon formatge, els ha acollit durant uns mesos al seu 'caserío'. Diumenge corren a Terrassa.

Abel, Nahom, Firas, Yohana i Awet, d'entre 19 i 24 anys, han vist coses que cap pare desitjaria per als seus fills. Han arribat a Itàlia, en un vaixell, des de Líbia (vaixell per dir-ne d'alguna manera) que gairebé s'enfonsa al Mediterrani. Han patit captiveri al Sudan, deshidratació al Sàhara i des de fa un temps viuen, o més aviat malviuen, a Holanda i a Suècia, on busquen una sortida digna dels camps d'acollida, on cada matí obren la porta, si el temps i el fred ho permeten, per oblidar-se dels seus problemes mentre pedalegen sobre les seves bicis.

Abel, el més petit del grup, 19 anys, eritreu, fins i tot necessita ajuda psicològica, explica Gurrutxaga, per oblidar, per superar, la por de morir ofegat al Mediterrani. I fins i tot Awet, el més gran de l'equip, 24 anys, gran per dir alguna cosa, es pot sentir un privilegiat, malgrat compartir a Holanda una petita habitació amb tres nois més, perquè va ser l'únic que va arribar a Europa en avió, integrant de la selecció eritrea que va anar el 2013 al Mundial de Florència, aquell en què Purito Rodríguez i Alejandro ValverdePurito Rodríguez Alejandro Valverde no es van posar gaire d'acord, per a més glòria del portuguès Rui Costa. Va abandonar l'equip i es va quedar a Itàlia.

DE SÍRIA A HOLANDA

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Perquè Firas, 23 anys, un prometedor corredor de Síria, no va voler agafar les armes, perquè la seva religió li prohibia matar el proïsme, i la guerra al seu país el va portar cap a l'exili després d'un rocambolesc viatge que el va acostar fins a Holanda. I Tom Slott, que ara els acompanya a Guipúscoa, els va descobrir al seu país per fundar el primer equip ciclista de refugiats, el Marco Polo Team, que durant dos mesos comparteix 'caserío' a Idiazabal, gràcies a Gurrutxaga, que ha aconseguit que un grup empresarial basc, Nergroup, assumeixi la manutenció dels seus nois, mentre diverses firmes vinculades al ciclisme els han cedit tot el material, incloses les bicis Orbea, amb què pedalejaran diumenge al primer Gran Premi Corvi de Terrassa, una prova que neix per impulsar el ciclisme de promoció.

“Al maig tornen a Holanda, però a l'agost tornaran a venir a Guipúscoa. Aquí, a més de la millora ciclista, reben classes d'anglès i castellà, d'informàtica. No hem rebut cap ajuda de les autoritats, al marge de la col·laboració privada. Però no sabem què serà d'aquests nois després de l'estiu, ni de la seva situació com a refugiats… no sabem què se'n farà de les seves vides, ni com a persones, ni com a ciclistes”, lamenta Gurrutxaga, que anteriorment, a través de la seva oenagé, ja havia ajudat diversos xavals etíops a créixer com a ciclistes.