Guillotines a les bicis

Miguel Induráin assistia a un dinar amb altres exprofessionals quan li van preguntar què li semblaven els frens de disc a les bicis de carretera. Amb la seva original espontaneïtat, el campió navarrès va respondre: «Si frenes molt, els de davant se t’escapen». Just una setmana abans de l’accident de Fran Ventoso a la París-Roubaix, quan el fre de disc d’un rival li va arrencar part de la pell de la cama esquerra i li va deixar la tíbia al descobert, Eddy Merckx, com si fos una premonició va avançar: «Els frens de disc són molt perillosos perquè s’escalfen i en cas de caiguda tallen un tendó. El que s’ha de millorar és la frenada de la bici posant llantes d’alumini a les rodes de carboni».

Ventoso va ser la confirmació del que tots els experts pronosticaven, excepte l’UCI (Unió Ciclista Internacional) i les marques que promocionen els frens de disc en les bicicletes de carretera pensant en els usuaris. A la París-Roubaix, per millorar la frenada en els trams de llambordes, 16 ciclistes, enrolats en dos equips professionals (Direct Energie i Lampre), van fer servir frens de disc. Només van ser necessaris 130 quilòmetres de competició per confirmar la seva perillositat, autèntiques guillotines a les rodes de les bicis.

«Es va produir una caiguda i un corredor va impactar amb mi, per darrere. Al cap de poc de reprendre la marxa em miro la cama: no em fa mal, no hi ha gaire sang, però observo que part del periosti està al descobert. Veig la funda que recobreix  la meva tíbia. Em tiro a terra, començo a marejar-me i espero l’ambulància mentre em passen pel cap moltes coses», va escriure Ventoso en una carta oberta, que va donar la volta per les xarxes socials. «¿De veritat algú es pensava que no havia de passar? ¿Ningú va pensar que són perillosos? ¿Que tallen, que són ganivetes gegants?», va afegir el corredor càntabre del Movistar. En la seva ambulància també va ser evacuat el corredor belga de l’Etixx, Nikolas Maes, amb un profund tall en un genoll, producte de l’impacte amb un altre fre de disc.

L’UCI va prohibir dimecres passat l’ús dels frens de disc en competició, després dels dos accidents, de manera que, almenys provisionalment, va quedar tancat el cas que, segons Ventoso, podria haver tingut conseqüències molt més greus. «¿Us imagineu un disc en una jugular o en una artèria femoral?».

El ciclisme de muntanya

Aquests accessoris ja són al mercat i des de fa anys s’utilitzen en les bicicletes de muntanya, «però amb les rodes més gruixudes, amb els tacs, estan més protegits i per tant el risc és més baix. En les bicis de carretera, indubtablement, frenen més, però s’hauria de buscar una protecció perquè si no resulten molt perillosos en les caigudes», opina Eduardo Chozas, exprofessional i comentarista d’Eurosport.

«Actualment representen el 10 per cent de les noves vendes perquè frenen molt més. Les grans marques hi han fet una gran inversió, però necessiten el professionalisme per introduir-la entre els usuaris, que normalment volen portar el mateix material que fan servir els corredors més famosos. Sense ells, tenen un problema», afegeix Miquel Àngel Iglesias, exprofessional, comentarista de TVE, i propietari d’un comerç a Valls, la seva localitat natal. ¿Què passarà amb els discos col·locats a les bicis de cicloturistes si es produeix una caiguda massiva en les multitudinàries marxes que se celebren aquest any? Al sortir, els que lluiten per entrar entre els primers i aconseguir un bon temps busquen la posició. Les bicis es toquen i, desgraciadament, es produeixen les caigudes.

«Per a la competició no són viables. En cas de punxada, el mecànic triga molt més a canviar la roda, si hi ha una topada amb una altra bici, fins i tot sense caure, el disc es doblega i, finalment, en cas d’accident ja s’ha vist el que li ha passat a Ventoso. Quan plou guanyes capacitat de frenada, però amb la carretera seca el guany és insignificant», afirma Pedro Delgado, guanyador del Tour i doble vencedor de la Vuelta, a part de comentarista de TVE.

Perico els veu apropiats per al cicloturista, que no acostuma a anar en grup. Per a un altre guanyador del Tour, Óscar Pereiro, l’UCI no els hauria d’haver autoritzat mai. «La implantació ja va ser qüestionada des del minut zero i l’estrena no va poder ser més horrible. L’UCI va haver de fer més proves abans de permetre que una bici portés unes ganivetes sense protecció. S’ha d’avançar, però en la seguretat del ciclista».

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Les marques necessiten el professional, figures com Chris Froome, Alberto Contador, Nairo Quintana o Alejandro Valverde, per promocionar tot el que porten –tot el que desitgen utilitzar— entre els cicloturistes. I per això paguen una fortuna. L’últim repte de les grans firmes del sector era aconseguir que les bicis de carretera portessin frens de disc i bona part dels últims models que s’exposen als comerços ja els incorporen. «És trist que les mesures s’hagin pres després de l’accident de Ventoso. L’UCI s’hauria d’haver anticipat abans d’utilitzar un corredor com a conillet d’Índies. Aquests frens són ganivetes afiliades», diu Luis Pasamontes, comentarista de ciclisme i excorredor professional del Movistar.

Ventoso es recupera a casa seva, a Madrid, de la intervenció quirúrgica que li van fer a França. Per ara, no es veuran els discos per la tele. Però el futur és incert amb guillotines incorporades a les fràgils bicis de carretera. H