29 febr 2020

Anar al contingut

Patrocina:

Quintana i Contador es reserven per al gran duel de Montjuïc

El ciclista madrileny va buscar sense èxit l'aliança del vent per sorprendre el líder de la Volta en l'arribada de Vilanova

Sergi López-Egea

Quintana i Contador es reserven per al gran duel de Montjuïc

JOSEP LAGO

Matteo Tosatto sempre va pendent d’Alberto Contador en les etapes sense gaires complicacions orogràfiques. És una cosa semblant al seu àngel de la guarda en carreteres planes, sigui a la Volta o al Tour. El protegeix del vent, li marca el camí i, sobretot, obeeix les ordres del madrileny si aquest entén que la situació és favorable per al xafarranxo. 

Tots dos s’entenen a la perfecció. És de l’escola de Contador, perquè al Tinkoff també hi ha els alumnes de Peter Sagan. Nairo Quintana, que sembla córrer amb més veterania que els 26 anys que indica el seu passaport colombià, també té els seus aquí a la Volta: Imanol Erviti, el protector d’Alejandro Valverde al pla, José Herrada, el seu seguici. Gregaris que han d’estar no solament pendent del líder de la ronda catalana, Quintana, sinó que, a més, no han de perdre ni un instant de vista Contador, ni tampoc Tosatto. ¿Quina lectura té que l’italià es posi al capdavant del pilot a tirar com un boig quan s’acosta Vilanova i el seu cap de files no destaqui precisament com a velocista? Vol dir que Contador ha vist alguna cosa, que prepara alguna jugada, una entremaliadura, i això no és bo per a Quintana. 

AIRE LATERAL

«Vaig començar a notar que el vent bufava de costat». Així ho explica Contador a la porta de l’autobús del Tinkoff, a 200 metres de l’arribada de Vilanova, uns minuts després que el corredor italià del Lampre Davide Cimolai aconseguís el triomf a l’esprint en la penúltima etapa. Contador ja s’ha dutxat. El bus del Tinkoff, com cada dia, és el que reuneix un nombre més elevat de curiosos. La Setmana Santa ha sigut una benedicció per a la Volta; una processó diària de gent a les arribades de la carrera. «Va bufar l’aire i li vaig ordenar a Tosatto que es posés a tirar, per si de cas. Després vaig comprovar que el vent no era tan fort, que no hi havia res a fer». 

 Només per si de cas, amb poc més d’una desena de quilòmetres per a la meta de Vilanova, Quintana va buscar gairebé el contacte de la roda de Contador, notar la suor del madrileny, perquè si es distanciava molt potser tenia un contratemps inesperat. Només són set segons, com a màxim dues aspiracions d’aire en repòs. Per aquests set segons es juga aquest diumenge la glòria de la Volta. «L’important són les bones sensacions que tinc, que recupero bé i que vaig en bona sintonia per al Tour», torna a parlar Contador. La gent crida al seu voltant, desenes de telèfons fotografiant-lo, aficionats amb mallots a la mà, amb l’objectiu impossible d’aconseguir una firma del madrileny.

UN COP DE GENI

Va ser com un cop de geni, res més, el més sonat i divertit en els 195 quilòmetres de l’etapa, el que hauria pogut passar i no va passar, i un avís de Contador a navegants. «No està tot perdut i queda una etapa important. Llàstima que en aquests dos dies després de la muntanya no hi hagi hagut terreny per atacar de lluny».

Només queda la cita amb la més olímpica de les muntanyes, Montjuïc, en horari matinal. A les 14 hores finalitza la Volta 2016. Llavors ja se sabrà si l’avís de Contador s’ha convertit en realitat. Esperen vuit ascensions a Montjuïc, en les quals ningú, i sobretot Quintana, es podrà despistar. Tampoc Richie Porte, tercer de la general i guanyador fa un any a Barcelona, perquè només el separen 17 segons del mallot verd-i-blanc de líder.

Quintana, en canvi, únicament s’ha de protegir, cosa que sap fer a la perfecció. Ell tan sols ha d’estar pendent de vigilar el madrileny i conscienciar-se que a la muntanya va ser el més fort de la Volta. «Ho provaré, encara que no seré l’únic». Contador tanca així el diàleg i es retira a l’interior de l’autocar. 

Totes les classificacions en la pàgina oficial de la Volta.